La comissió d'Investigació sobre la Infiltració de policies i l'espionatge a moviments independentistes ha reiniciat aquest dimarts al Parlament de Catalunya, després que es congelés la legislatura anterior per la convocatòria anticipada d'eleccions. Ho ha fet a proposta de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP, els mateixos partits que han votat a favor del pla de treball que preveu les compareixences de noms destacats del govern espanyol, dels cossos policials, del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), víctimes d'espionatge i representants d'entitats socials, entre d'altres. El llistat inclou els ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, diversos exdelegats del govern espanyol a Catalunya, responsables dels Mossos i del CNI, així com membres d'organitzacions afectades per infiltracions. Això ha tirat endavant amb el vot favorable dels grups proposants, amb l'abstenció del PSC, el vot en contra de Vox (ni PP ni Aliança Catalana n'han format part). Un cop aprovat el pla de treball, quatre associacions han comparegut en qualitat d'experts, com són el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich; el secretari nacional de l'ANC, Antoni Maria Gavarró; el portaveu d'Alerta Solidària, Martí Majoral; i la representant d'Irídia, Cèlia Carbonell.
Tots ells han denunciat els casos d'infiltració policial i espionatge de l'Estat espanyol envers col·lectius de la societat civil, sobretot, independentista i han exposat "l'opacitat" i la manca de control efectiu sobre aquests dos mecanismes que utilitza l'Estat espanyol per "reprimir" l'independentisme. "Espiar amb Pegasus i continuar espiant policies infiltrats són dues cares de la mateixa moneda: intrusió brutal a la vida de les persones i un atac a la llibertat d’expressió, de reunió, pensament o manifestació. Afecta a tots els cercles. És una eina de desmobilització d’un moviment democràtic", ha denunciat Xavier Antich. Per això, totes les associacions han demanat als partits reformes legals per tal de fiscalitzar l'espionatge i les infiltracions policials. De fet, s'han fixat sobretot en l'argument que utilitza l'Estat espanyol per protegir-se legalment de l'espionatge: la llei del 1968 de secrets oficials elaborada durant el franquisme. "Demanem que posin en marxa les iniciatives parlamentàries que considerin oportunes per derogar la llei franquista de secrets oficials", ha sol·licitat Antich, davant de l'atenta mirada dels diputats presents a la comissió.
Òmnium demana contundència i l'ANC denuncia la repressió
Òmnium Cultural, a més, ha demanat als diputats que "actuïn amb contundència institucional i amb responsabilitat democràtica" per acabar amb els casos d'infiltracions policials i espionatge. Antich ha reclamat que les actuacions policials "s’ajustin a la legalitat
vigent; per sol·licitar informació i, en cas d’observar una il·legalitat, informar les autoritats pertinents; per garantir que hi hagi control, tant judicial com parlamentari, del que fa el CNI o els agents policials”. “Exigim, en definitiva, que impulsin les iniciatives necessàries per depurar responsabilitats i garantir la no-repetició”, ha indicat Antich, que ha recordat totes les denúncies d'organismes internacionals, passant per l'ONU o el Consell d'Europa.
Per part de l'ANC, Antoni Gavarró ha exigit el control públic efectiu dels serveis d’intel·ligència, la prohibició legal d’infiltracions encobertes sense autorització judicial concreta, la Investigació completa i moratòria sobre Pegasus i altres tecnologies d’espionatge, establir un fons financer per tal que les víctimes puguin fer front a les despeses que suposen les investigacions dels seus telèfons. Com també un fons per dur a terme les querelles necessàries. "L’espionatge massiu amb programari com Pegasus i Candiru són pràctiques incompatibles amb els valors fundacionals de la Unió Europea i vulneren l’article 17 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Dret a la Privacitat", ha denunciat Gavarró, que ha recordat que almenys 65 persones van ser víctimes d’espionatge il·legal entre 2015 i 2021, incloent-hi representants electes, activistes i familiars, juntament amb els cinc casos d’infiltració policial en moviments socials catalans entre 2020 i 2022.
Amb tot, Martí Majoral, d'Alerta Solidària, ha demanat als partits que "actuïn ràpidament". "Si no volen que aquesta merda no els esquitxi espero que actuïn ràpidament i que no tornem a fer una comissió la legislatura que ve", ha dit Majoral, fent especial èmfasi en la figura dels agents d'intel·ligència, que recorda que està regulada amb la normativa de la llei del 1968. "L’Estat dona permís per infiltrar-se davant de vulneracions de drets fonamentals", ha criticat Majoral. Per la seva banda, Carbonell, per part d'Irídia, ha titllat el cas dels agents infiltrats com una “investigació absolutament prospectiva” que busca “sembrar la paranoia i imposar la repressió de manera individual i col·lectiva” i demana prendre mesures per prohibir l’ús de Pegasus o sistemes similars. "Els indicis que tenim és que la infiltració policial és una pràctica recurrent i cada vegada més habitual", denuncien des d'Irídia, que fan una crida als partits per fer pressió a Catalunya, Espanya i Europa. "Cal aprofitar els esforços i oportunitats i coordinar-se amb l'operació Catalunya del Congrés dels Diputats", ha exigit, demanant que treballin de forma paral·lela.