“Espanya necessita una neteja”. Amb aquests termes, Transparència Internacional demana a la justícia espanyola que investiguin el rentat d’imatge d’Azerbaidjan per part d’Europa. I apunta contra tres polítics espanyols, tots tres delegats davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa: el senador del PP Pedro Agramunt, l’exsecretari d’Estat de Defensa Agustín Conde i el diputat del PDeCAT al Congrés Jordi Xuclà. “Les autoritats espanyoles han d’iniciar investigacions penals de les presumptes irregularitats en què haurien incorregut Agramunt, Conde i Xuclà”, conclou l’organització.

El fet és que tots tres estan implicats en el cas Laundromat, una investigació d’Organized Corruption and Crime Reporting Projecte (OCCRP) que va revelar que el règim d’Azerbaidjan tenia una trama de rentat de diners internacional de 2.500 milions d’euros. Agramunt, Conde i Xuclà, que van participar en la missió d’observació electoral del Consell d’Europa el 2015, presumptament s’haurien beneficiat de suborns.

A canvi, segons Transparència Internacional, “aquests polítics haurien moderat les crítiques emeses per l’òrgan de drets humans respecte d’esdeveniments ocorreguts a Azerbaidjan sota el règim autoritari i repressiu al país, inclosa la manipulació de vots a les eleccions del 2015”. Aquests comicis van ser boicotejats per l’oposició.

No només això, sinó que “van trobar proves que, en diverses instàncies, Agramunt va desenvolupar un paper clau en la manipulació de diversos vots a favor d’Azerbaidjan a l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa”.

Transparència Internacional: "Fins a la data, no hi ha senyals que les autoritats espanyoles hagin iniciat una investigació"

Pel que fa al paper de Jordi Xuclà, Transparència Internacional destaca que “va encapçalar amb entusiasme la missió d’observació electoral del 2015, malgrat els temors que el govern azerbaidjanès estava posant tot tipus d’obstacles per impedir que observadors independents portessin a terme una observació electoral ‘efectiva i creïble’”. Els investigadors van concloure que l’esborrany de la declaració preliminar d’aquesta missió va ser escrit en “circumstàncies sospitoses”. S’haurien negat a reunir-se amb veus critiques al règim.

L’abril d’aquest any, l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa va demanar a Agramunt i Xuclà que renunciessin a les seves actes, en una resolució votada pel ple pel procediment d’urgència, com a conseqüència de la comissió d’investigació. Un mes després, la comissió del reglament de l’Assemblea va sancionar el senador del PP per deu anys per ocupar qualsevol càrrec jeràrquic. El diputat del PDeCAT va ser sancionat amb dos anys d’inhabilitació per violació greu de les normes ètiques. A Agustín Conde se li ha prohibit per vida l’accés a la seu del Consell d’Europa.

El mateix Consell d’Europa va admetre que no s’havia fet suficient per investigar el cas, i instava les autoritats nacionals a obrir investigacions penals contra els implicats. “Fins a la data, no hi ha senyals que les autoritats espanyoles hagin iniciat una investigació”, lamenta Transparència Internacional. Ha iniciat una campanya de recollida de firmes per enviar una carta als fiscals espanyols instant-los a investigar.

L’altra ombra: Síria

De fet, els tripijocs de Xuclà a Azerbaidjan van ser un dels principals arguments durant el Consell extraordinari de l’ALDE que va expulsar el PDeCAT. Com recull l’informe intern del partit publicat per El Nacional, una de les intervencions més dures va ser la de l'exministra luxemburguesa i expresidenta de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Anne Brasseur, "perquè és una figura altament respectada a l'ALDE". Va centrar-se en les ombres de Jordi Xuclà i l'absència de depuració de responsabilitats per part de la direcció del PDeCAT.

Segons la luxemburguesa, "va aconseguir, malgrat l’oposició d’altres membres del Bureau d’ALDE-PACE, que es participés en una missió d’observació electoral a l’Azerbaidjan i va insistir que es reconegués la validesa dels resultats que van donar la victòria al règim malgrat l’oposició d’altres membres de la missió". També va constatar que “un ambaixador del règim va confessar que diversos polítics europeus haurien cobrat suborns milionaris”, donant a entendre que Jordi Xuclà podria ser un d'ells.

Agramunt i Xuclà van viatjar a Síria per entrevistar-se durant tres hores amb el president Bashar Al-Assad

Però hi ha una altra ombra: Síria. L’expresidenta de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa també va recordar que Xuclà “va anar en un avió rus acompanyant el president de l’assemblea del PPE (el senador del PP Pedro Agramunt) a reunir-se amb Bashar Al-Assad”. Agramunt va veure's obligat a donar explicacions davant del ple pel viatge.

A Síria, on van arribar en un avió militar rus, Agramunt, Xuclà i membres de la Duma russa van entrevistar-se durant tres hores amb el president del país, pocs dies abans d’un atac químic atribuït al règim que va acabar amb la vida d’un centenar de persones. Abans que el ple votés el seu cessament, Pedro Agramunt va dimitir com a president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

“Com es pot entendre que després de tot això Jordi Xuclà continuï exercint com a diputat a dia d’avui i a més ho faci sense cap mena d’amonestació per part del seu partit?”, va preguntar Brasseur durant la reunió que va expulsat el PDeCAT de l’ALDE.

El maig d'enguany, Agramunt va renuncia a formar part de la delegació espanyola davant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa per "no perjudicar" el PP, però continua exercint de senador.