"A Catalunya mai no hi haurà trets, però democràticament són capaços de posar l'Estat espanyol contra la paret. A Euskadi és un problema de violència, però no té la rotunditat de Catalunya". Així s'expressava el 22 d'agost del 2010 Alberto Oliart, en una entrevista a La Voz de Galícia on analitzava les diferències entre els nacionalismes basc i català. Oliart, polític de la UCD i jurista, va ser ministre de Defensa al govern de Leopoldo Calvo-Sotelo just després del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 i fins a l'arribada del PSOE al poder.
Les declaracions d'Oliart, premonitòries de tot el desenvolupament posterior del debat Catalunya-Espanya i del procés independentista, articulen l'últim text publicat per l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol al blog de l'Associació Serviol. Pujol traça el perfil biogràfic d'Oliart, d'origen extremeny i que va estudiar a Barcelona i es va relacionar amb cercles del catalanisme clandestí als anys cinquanta, tot i que no hi militava.
En la citada entrevista al rotatiu gallec, Oliart expressava com segueix la seva visió sobre el debat territorial a l'Estat, en aquell moment centrat en la sentència del Tribunal Constitucional que va escapçar l'Estatut del 2006:
"Entenc que Espanya és un país plural quant a cultures. En aquest context, hi ha nacionalismes que són més preocupants que altres. Per exemple, el català és el més perillós i no l'hem de subestimar. Jo vaig estudiar a Catalunya i recordo com a mitjan anys quaranta els meus companys parlaven català i fins i tot llegien poesia en català. Ja hi havia alguns separatistes llavors. Era un moviment que només la por a l'opressió podia soterrar, però tot i així no ho aconseguia del tot".