Nova ofensiva per part de l'estat espanyol per tal d'imposar el castellà al sector privat: fins a 38 noves normes tracten d'imposar aquesta llengua a les empreses privades, segons ha denunciat Plataforma per la Llengua en un comunicat.

"Durant el segon trimestre d'enguany s'han aprovat fins a 16 noves normatives que imposen l'ús del castellà a les empreses privades i algunes d'addicionals que estableixen l'obligació de les administracions d'emprar aquesta llengua en actuacions relacionades amb les empreses i el mercat", assegura l'ONG.

Alguns exemples

Platraforma per la Llengua posa com a exemple una ordre del Ministeri d'Indústria (Ordre ICT/677/2019) que regula la concessió de subvencions per a la sol·licitud de patents. Segons explica l'ONG l'Estat subvenciona totes aquelles empreses que requereixin presentar documents al sistema de patents europees, ja que aquestes necessiten traduir els textos del castellà a l'anglès, el francès o l'alemany –els idiomes que utilitza l'Oficina Europea de Patents–.

En canvi, si una empresa té els documents en català i aquests han de ser presentats a les oficines de l'Estat, l'empresa no rep cap mena de finançament i ha d'assumir-ne el cost.

L'ONG també posa en el punt de mira la Llei de Marques (Llei 17/2001), la qual tot i haver sigut modificada encara manté "imposicions explícites del castellà", segons denuncia l'organització. "Així, si en la sol·licitud de registre d'una marca a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques es reivindica la prioritat de sol·licituds anteriors, caldrà presentar-ne còpies en castellà o traduïdes al castellà", explica Plataforma per la Llengua.

"Si es demana una prova d'ús d'una marca, l'oponent haurà de presentar-la en castellà o traduïda al castellà. Si es demana la nul·litat o caducitat d'una marca, la part sol·licitant pot presentar les proves en una base de dades en línia si és en «idioma español», afegeix.

Plataforma per la Llengua també es fixa en el Reial Decret 239/2019, aprovat a l'abril, "que obliga els patrons de vaixells de pesca-turisme a proporcionar als turistes informació en castellà i en anglès sobre la nau i recomanacions sobre les mesures de seguretat i les condicions en què es realitzarà l'activitat". 

La Unió Europea

Plataforma per la Llengua també menciona la Unió Europea com una institució que actua de còmplice a l'hora d'apartar el català. Segons explica l'ONG, la majoria de les normes europees, del Parlament i la Comissió "contenen habitualment referències a la necessitat d'usar llengües oficials dels estats o de la Unió, condició que a l'estat espanyol només té el castellà". És important recordar que la UE té competències molt extenses en matèria de regulació del mercat.

"Al marge de les normes que regulen el mercat, durant el segon trimestre de l'any l'estat espanyol i les autoritats europees han aprovat fins a 22 normes que imposen el castellà en les actuacions de les administracions públiques", conclou.