L'ANC ha presentat tres recursos d'empara al Tribunal Constitucional contra la Junta Electoral per prohibir actes organitzats durant la campanya de les eleccions del 14 de febrer. Els tres recursos d'empara es presenten després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els hagi desestimat i com a pas previ a anar a Europa. L'ofensiva judicial de l'Assemblea va començar fa mesos, quan es van presentar 15 recursos al Contenciós-Administratiu per les 15 suspensions de concentracions convocades per l'entitat i que coincidien amb la campanya. La Junta Electoral les va qualificar d'actes electorals i es va agafar a una llei franquista. El tràmit judicial es va començar a fer el juliol del 2021.

Dels 15 recursos presentats inicialment, 3 van quedar desestimats, amb el vot unànime de tots els magistrats i totes les magistrades, simplement i únicament pel fet de no haver comunicat els actes a l'Administració amb una antelació de deu dies. Es van desestimar aquests recursos sense valorar el contingut d'aquests actes i la justificació de la Junta Electoral per prohibir-los. L'ANC considera que, "a les sentències esmentades, el TSJC ha vulnerat el dret fonamental de reunió contingut a l'article 21 de la Constitució Espanyola i l'article 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. També ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva, reconegut a l'article 24 de la Constitució Espanyola".

La llei franquista

De les 15 mobilitzacions prohibides per la Junta Electoral Provincial de Barcelona, 12 ho van ser per ser considerades actes electorals i tres perquè suposadament no s'havien comunicat a la Conselleria d'Interior amb els deu dies preceptius d'antelació que preveu la llei. En set casos, el TSJC ha donat la raó a l'ANC, tot i que amb el vot particular del president del tribunal sentenciador. En els altres vuit casos, cinc han tingut vots particulars a favor de l'ANC, però tres han estat per unanimitat. Per sentenciar en contra, el tribunal fa constar que la llei del dret de reunió del 1976 preveu certs requisits no complerts per l'ANC. Però aquesta llei va ser derogada el 1983.

Segons l'ANC, el TSJC "no té en compte que, en no tractar-se d'actes electorals, la junta electoral no és competent per resoldre res al respecte i solament per aquest fet ja haurien d'haver-se estimat els recursos. El TSJC es va acollir a una llei preconstitucional que prohibeix el dret de reunió si no s’ha comunicat en el termini de deu dies. l'Assemblea recorda que aquesta llei ha estat derogada de forma tàcita per la mateixa Constitució Espanyola i expressament per la Llei Orgànica 9/1983. La normativa vigent i la jurisprudència existent en cap moment no consideren que l'exercici pacífic del dret de reunió estigui sotmès a cap mena d'autorització. La comunicació prèvia a l'Administració no és requisit per poder dur-lo a terme.

El TSJC, en aquestes tres sentències, "obvia d'una forma flagrant i escandalosa el principi de legalitat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquests tribunals consideren que l'exercici pacífic del dret de reunió mai no es pot prohibir o limitar per l'únic fet de no haver-se comunicat abans a l'Administració", diu l'ANC en un comunicat. lL'assemblea també veu injustificable la demora en les resolucions: "De forma injustificada, la JEPB i el TSJC han trigat pràcticament sis mesos a resoldre els assumptes. Evidentment, per no limitar de forma unilateral i injustificada el dret fonamental de reunió, ho haurien d'haver fet abans del dia que estaven convocats aquests actes".

Per tot això, l'Assemblea ha interposat tres recursos d'empara al Tribunal Constitucional contra aquestes sentències i es prepara per recórrer a Europa si fos necessari. L'entitat recorda que "els poders públics i els tribunals estan obligats a garantir l'exercici del dret fonamental de reunió. També vol manifestar que no poden limitar aquest dret sense cap fonament, fent una interpretació desproporcionadament restrictiva del seu contingut. Tampoc no es pot privar la ciutadania de la tutela dels tribunals a l'hora de defensar els seus drets i llibertats". 

La campanya del 14-F

Durant la campanya electoral prèvia al 14-F, l'ANC va decidir desobeir la Junta Electoral i mantenir les manifestacions de suport als presos polítics que hi havia programades arreu de Catalunya. La Junta Electoral Provincial de Barcelona va resoldre el passat 28 de gener que no autoritzava les concentracions setmanals dels dilluns que es feien en suport als presos polítics entre l'1 i el 8 de febrer, que coincidien amb la campanya electoral. L'òrgan va argumentar que "si bé el seu contingut no és directament electoral, sí que ho és indirectament, en tant que en aquestes reunions es fa apologia dels drets i qualitats dels líders polítics que són a la presó o a l'exili".

Tall Meridiana mossos - Pau Venteo

Per donar compliment a la resolució es va enviar els Mossos d'Esquadra per evitar que es poguessin dur a terme les concentracions, com en el cas de la Meridiana.