Els observadors internacionals en el judici de Roger Español, que va enjudiciar els policies que li van fer perdre un ull durant l'1 d'octubre del 2017, han emès les seves conclusions carregant contra el judici, la fiscalia i l'Estat. Consideren que el procediment judicial ha vulnerat el dret de la víctima a ser atesa, tractada i reparada. També retreuen a la fiscalia que "no ha fet el seu paper de garant de la legalitat i d'una investigació rigorosa" i que s'ha posat directament al costat dels acusats. Alhora, consideren que l'Estat espanyol no ha complert els estàndards internacionals sobre ús de la força i respecte al dret de protesta.
Aquesta missió d'observadors internacionals l'han format l'Organització Mundial Contra la Tortura, la Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils, Redress, Defender a quien Defiende, Coalició Internacional pels Drets Humans a Filipines i Amnistia Internacional.
Els observadors sostenen que Español no ha estat tractat com a víctima per les autoritats estatals competents, ni ha rebut suport, assistència, atenció o reparació previstos a l'Estatut de la víctima del delicte. "Aquestes garanties són especialment pertinents quan els delictes denunciats són de tortura o maltractaments; tanmateix, no s'han respectat en el procediment", avisen. Per contra, han valorat que els acusats han tingut un judici just i amb garanties.
En aquest sentit, recorden que els estàndards internacionals exigeixen que qualsevol ús de la força per part de la policia sigui "legal, necessari, proporcionat i precautori", i que es dirigeixi únicament contra persones que representin una "amenaça específica i legítima". Així, recorden que els tribunals internacionals i experts en drets humans "han reconegut que l'ús excessiu o desproporcionat de la força durant les protestes pot constituir tortura o altres maltractaments". Un protocol recent de l'ONU diu que l'ús il·lícit de la força durant manifestacions pot suposar tortura i maltractament, fins i tot quan es considera que una protesta ha deixat de ser pacífica, avisen.
Pel que fa al desenvolupament del judici, lamenten que les conductes pròpies de la desobediència civil no violenta s'hagin qualificat "d'hostils" o "violentes", i que s'ha descrit "reiteradament" la ciutadania que exercia el dret fonamental a la protesta com una "massa" o una "massa hostil". "Quan aquestes narratives són promogudes per funcionaris de l'Estat, hi ha el risc que la força s'utilitzi no per fer front a una amenaça específica i imminent, sinó per castigar, intimidar o dissuadir de l'exercici del mateix dret", apunten els observadors.
D'altra banda, també veuen amb preocupació que els pèrits balístics i els policies acusats admetin que la trajectòria de les boles de goma és "imprevisible". Així, recorden que l'ONU estableix que "els projectils d'impacte cinètic han de ser provats i autoritzats per garantir que són prou precisos per impactar en una zona segura d'un blanc de mida humana des de la distància requerida, i sense una energia excessiva que pugui causar lesions". Aquestes orientacions de l'ONU afirmen expressament que el tret amb rebot a terra genera un "risc inacceptable de lesions greus".
Acusen la fiscalia de no investigar i posar-se al costat dels acusats
Els observadors recorden que segons la legislació internacional i estatal, la fiscalia "té una responsabilitat particular a l'hora de garantir que les al·legacions de tortura i maltractaments siguin investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, alhora que es protegeix la presumpta víctima de nous danys i se li garanteix un tracte digne durant tot el procediment". Per això, la missió d'observadors es mostra "preocupada" pel fet que la fiscalia "no ha tingut un paper actiu en la investigació", ni durant la instrucció ni durant el judici. Al contrari, els observadors retreuen a la fiscal Alexandra García Tabernero que "al llarg del judici els seus interrogatoris i conclusions s'han alineat amb la defensa dels quatre agents de policia". "Aquest plantejament sembla difícil de conciliar amb la responsabilitat particular" de la fiscalia de "vetllar pels drets dels ciutadans, defensar la legalitat i protegir l'interès públic", diuen.
D'altra banda, la missió "constata amb preocupació" que durant el judici la fiscal "va semblar qüestionar l'aplicabilitat dels estàndards internacionals" que regulen l'ús de la força per part dels policies antiavalots, incloses les armes menys letals. Així, recorden que l'Estat espanyol està "obligat pels tractats internacionals de drets humans que prohibeixen la tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants". "La prohibició absoluta de tortura comporta l'obligació processal de l'Estat de dur a terme una investigació oficial ràpida, exhaustiva i independent, sempre que hi hagi una al·legació creïble o defensable, com també garantir que cap acte de tortura o maltractament no sigui objecte d'amnistia o indult", afegeixen.
Mala acústica a les sales
Sobre la transparència del judici, els observadors agraeixen que els reservessin seients a la sala de vistes, però s'han queixat de la mala acústica de les sales i que no se'ls permetés accedir a l'enllaç de la retransmissió que tenien els periodistes, cosa que "hauria pogut millorar de manera significativa la claredat i accessibilitat del procediment"
Pel que fa a la situació viscuda per Roger Español arran de l'1-O, els observadors constaten que una lesió ocular greu no només té conseqüències físiques i psicològiques, sinó també socials o laborals: "capgira de manera abrupta els projectes de vida de la persona i genera dificultats en les relacions familiars, la reintegració social i la reincorporació al treball". A escala social, a més, "la violència ocular genera por i desincentiva la participació pública, amb greus conseqüències per a la democràcia i el dret de protesta", consideren.