El fet que l'estat de dret a Polònia es trobi en una situació de risc està afectant la seva relació amb els diferents països de la Unió Europea. És el cas de Noruega, que ha protagonitzat una topada amb els polonesos en negar-se a extradir una persona drogodependent de 34 anys al seu país d'origen.
Segons ha explicat el diari Rett24, l'acord vigent des de fa dos anys sobre les ordres de detencions europees permet "una considerable llibertat de moviments d'acusats" entre ambdós territoris. Tanmateix, la politització creixent del poder judicial a Polònia ha fet que, cada cop més, aquesta pràctica sigui qüestionada.
Retall de l'article "El Tribunal de Districte de Vestfold es nega a extradir a Polònia: tem una violació del TEDH" de Rett24
Els drets humans, amenaçats
El passat mes de març del 2020 es va examinar el cas per veure si la suposada extradició podria vulnerar l'article 6 del conveni per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals (CEDH), sobre el dret a un procediment equitatiu. En aquell moment es va considerar que no n'hi havia prou amb el fet "que existeixi el risc que el judici en l'estat que ha sol·licitat l'extradició no satisfaci plenament els requisits de l'article 6 del CEDH", sinó que, a més "ha d'existir un risc real de violar el contingut bàsic del dret a una prova justa".
La situació a Polònia empitjora
Ara, però, la situació sembla haver canviat. En una sentència dictada pel Tribunal de Districte de Vestfold, es conclou que la situació a Polònia ha "empitjorat significativament" i que, consegüentment, això podria afectar la decisió anterior del Tribunal Suprem. "El tribunal finalment respon a aquesta pregunta amb un sí", continua el mitjà.
Així, la justícia noruega arriba a la conclusió que aquest lliurament a Polònia "serà contrària a la Constitució i a l'article 6 del CEDH sobre el dret a un judici just per un tribunal independent".
Valtònyc, més lluny de l'extradició
L'execució de les extradicions són qüestions especialment sensibles a alguns països de la UE. En el cas de Bèlgica, per exemple, només es duen a terme en casos molt concrets i clars. El bon exercici de la democràcia ―amb la consegüent separació de poders― en aquest país és evident, tal com ha demostrat la sentència que afecta Josep Miquel Arenas, àlies Valtònyc.
El Tribunal Constitucional de Bèlgica ha tombat la llei d'injúries a la Corona al país arran del cas per l'extradició del raper. Preguntat pel Tribunal d'Apel·lació de Gant, que examina l'euroordre contra el cantant mallorquí, el TC belga ha dictaminat aquest dijous que la normativa belga del 1847, que castiga amb fins a tres anys de presó aquells que insultin el rei, és inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió. L'alt tribunal diu que la llei belga no s'ajusta a la Constitució belga ni al Conveni Europeu de Drets Humans.
Imatge principal: el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki / EFE