L'Operació Diàleg i la negociació amb Catalunya s'ha trobat a faltar en els 12 annexos (elaborats en els tres mesos de la XI legislatura espanyola) de les 52 normatives del govern de Mariano Rajoy per imposar el castellà. Així ho ha denunciat Plataforma per la Llengua, que titlla aquestes normes de "discriminatòries", i fa una llista de com aquests afegits no tenen en compte en cap cas la resta de llengües de l'Estat fora del castellà.

El que més crida l'atenció és el segon, que determina que per ser un mariner de la Marina Mercant és requisit sine qua non "poder donar ordres al timoner en castellà i anglès", així com conèixer la nomenclatura en aquestes llengües. El català, basc, euskera o gallec, no compten per a res.

Però aquest no és l'únic àmbit professional en què el govern de Rajoy també estableix que només seguirà sent obligatori el castellà. La justícia i els transportistes tenen una normativa similar. Precisament per això, l'entitat es lamenta que això és una mostra més de "discriminació del català i de qualsevol altra llengua cooficial".

La justícia, en castellà

Nou dies abans de la investidura de Rajoy, el Congrés ja va rebutjar que es fixés com a requisit que el personal de l'administració de justícia conegui i faci servir, tant en el format oral com en l'escrit, les llengües cooficials –català, euskera i gallec– en les comunitats autònomes que les tinguin, com és el cas de Catalunya.

Tampoc va aprovar la promoció i ús d'aquestes llengües entre jutges, fiscals, secretaris i altres treballadors de la Justícia. Amb això es buscava harmonitzar aquests efectes, i la consideració, aquesta vegada sí com a requisit, que en primera actuació del procés s'estableixi el dret del ciutadà que el procediment es desenvolupi en la llengua cooficial que desitgi.

Etiquetatge en una llengua

A més, fins a sis normes imposen el castellà en la documentació i l'etiquetatge. Entre les noves mesures trobem dos reials decrets que regulen la venda de sèmola i la d'olives de taula: l'etiquetatge d'aquests productes només és previst en castellà, i no s'estableix cap tractament equitatiu per al català.

Finalment un altre reial decret delimita com a tasca del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports la difusió de la "cultura en espanyol", sense cap referència a la cultura dels ciutadans de l'Estat amb una llengua pròpia diferent de la castellana.

Quins són els decrets?

1. Real Decreto 415/2016, de 3 de noviembre, por el que se reestructuran los departamentos ministeriales. Estableix que correspon al Ministeri d'Educació, Cultura i Esports la difusió, entre altres coses, de la "cultura en espanyol". No es fa cap referència de la difusió de la cultura en altres llengües de l'Estat.

2. Resolución de 14 de noviembre de 2016, de la Dirección General de la Marina Mercante, por la que se determinan las condiciones de obtención de los certificados de suficiencia de los marineros de la Marina Mercante. Preveu que, per obtenir el certificat de suficiència de mariner de pont de la marina mercant, s'ha de poder donar ordres al timoner en castellà i anglès. Per obtenir el certificat de suficiència de mariner de màquines de la marina mercant s'ha d'acreditar el coneixement de la terminologia i la nomenclatura dels espais de màquines i de l'equip en castellà i anglès, així com poder donar ordres i altres aspectes relatius a les tasques de guàrdia en aquestes dues llengües. Aquestes competències lingüístiques es comprovaran en proves fetes en castellà i anglès. No es fa cap esment de la resta de llengües de l'Estat.

3. Acuerdo de 24 de noviembre de 2016, del Pleno del Consejo General del Poder Judicial, por el que se aprueba el Reglamento de desarrollo del estatuto de los Jueces de Adscripción Territorial y los Jueces en Expectativa de Destino, y de modificación del Reglamento 2/2011, de 28 de abril, de la Carrera Judicial. Així com el castellà és una obligació (no esmentada explícitament en aquest acord) per a tots els jutges, el coneixement del català i la resta «d’idiomes oficials i Dret civil propi en aquelles comunitats on existeixin» continuen sent simples mèrits.

4. Real Decreto 542/2016, de 25 de noviembre, sobre normas de sanidad y protección animal durante el transporte. Preveu que les autoritzacions dels transportistes es facin com a mínim en castellà i anglès, «sense perjudici de la normativa que regula l'ús de les altres llengües oficials».

5. Real Decreto 600/2016, de 2 de diciembre, por el que se aprueban las normas generales de calidad para las caseínas y caseinatos alimentarios. Estableix que les indicacions obligatòries de l'etiquetatge de "les caseïnes i caseïnats alimentaris destinats al consum humà" s’ha de fer com a mínim en "la llengua espanyola oficial de l'Estat", menys quan l'operador alimentari faciliti aquesta informació per altres mitjans.

6. Real Decreto 601/2016, de 2 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de la Circulación Aérea Operativa. El formulari del pla de vol, així com les instruccions per complimentar-lo, han de basar-se en el model OACI i ser impresos en castellà i anglès. No es menciona cap altra llengua de l'Estat.

7. Real Decreto 679/2016, de 16 de diciembre, por el que se establece la norma de calidad de las aceitunas de mesa. Es preveuen enunciats que s'han d'incloure en els productes només en castellà: «aceitunas», «aceitunas de mesa», «variedad».

8. Real Decreto 677/2016, de 16 de diciembre, por el que se aprueba la norma de calidad para las harinas, las sémolas y otros productos de la molienda de los cereales. Es preveuen enunciats que es poden o s'han d'incloure en els productes només en castellà: «sémola gruesa», «sémola de boca», «sémola fina», «con salvado», «Consérvese en sitio fresco, seco y aislado del suelo», «sémola de calidad superior para la elaboración de pastas alimenticias», «sémola para otros usos industriales», «no destinado a la venta al por menor», «producto destinado a uso industrial».

9. Acuerdo de 22 de diciembre de 2016, del Consejo de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, sobre delegación de competencias. Preveu que el president i vicepresident de la Comissió poden, en l'exercici de verificar el compliment dels requisits necessaris per a l'admissió a negociació de valors als mercats secundaris oficials, eximir de l'obligació de traduir al castellà el resum del tríptic informatiu, d'acord amb l'apartat 3 de l'article 17 del Reial decret 1310/2005, de 4 de novembre. Així, el castellà continua essent imposat per defecte, a expenses del català i la resta de llengües de l'Estat, i només pot ser objecte d'exempció per arbitri discrecional del president o vicepresident de l'òrgan.

10. Acuerdo de 22 de diciembre de 2016, del Consejo de la Comisión Nacional del Mercado de Valores, sobre delegación de competencias. Preveu que els tríptics siguin en castellà i només preveu l'acceptació de documents en llengua diferent en els casos previstos per l'article 23 del Reial decret 1310/2005, de 4 de novembre, que només preveu com a llengües vàlides «el castellà», una «llengua habitual en l’àmbit de les finances internacionals» o en un idioma diferent que la Comissió accepti discrecionalment.

11. Real Decreto 701/2016, de 23 de diciembre, por el que se regulan los requisitos que deben cumplir los equipos marinos destinados a ser embarcados en los buques. Obliga els importadors i distribuïdors a facilitar en castellà tota la informació i documentació necessària per demostrar la conformitat del producte, per requeriment de la Direcció General de la Marina Mercant. No preveu cap obligació o possibilitat de presentar aquesta informació en català.

12. Real Decreto 744/2016, de 30 de diciembre, por el que se modifica el Real Decreto 929/1995, de 9 de junio, por el que se aprueba el Reglamento técnico de control y certificación de plantas de vivero de frutales, en materia de requisitos específicos para los géneros y las especies de plantones de frutal destinados a la producción frutícola, requisitos específicos que deben cumplir los proveedores, inspecciones oficiales y requisitos de etiquetado, precintado y embalaje. El document d'acompanyament dels materials inicials, de base o certificats, han de ser com a mínim en «la llengua espanyola oficial de l'Estat», sense cap referència a la resta de llengües de l'Estat. Per al document del proveïdor es preveu la mateixa obligació única del castellà. Aquest document del proveïdor ha d'incloure una sèrie de frases fixes que només es contemplen en castellà: «Reglas y normas de la UE», «denominación propuesta», «solicitud pendiente», etc.