El darrer informe que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha signat en el Cas Erial encara destapa més els moviments il·lícits de l'expresident de la Generalitat valenciana i exministre popular, Eduardo Zaplana. En aquest cas hem de viatjar fins a Andorra on va desviar, segons els agents, imports milionaris en comissions il·legals per a l'adjudicació del Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana i les Inspeccions Tècniques de Vehicles ITV. Aquests imports els blanquejava i posteriorment els repatriava a l'Estat espanyol. La causa, dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 8 de València, quantifica les comissions en 10,5 milions d'euros.

El punt de partida de les investigacions d'ara és un compte obert en un banc andorrà per un possible testaferro de Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana i exministre. Aquest suposat testaferro va obrir el 2004 el seu compte a la Banca Privada d'Andorra (BPA) en la qual va arribar a ingressar més de sis milions d'euros, la majoria en efectiu, i els agents de la Guàrdia Civil relacionen aquests fons amb possibles comissions. Aquesta és la primera hipòtesi però n'hi ha més que no es descarten i van lligades a adjudicacions públiques.

A tall d'exemple, les comissions també podrien venir derivades de la construcció del parc temàtic de Benidorm Terra Mítica. Les investigacions, més enllà de les comissions, també deriven en possibles delictes de suborn, blanqueig de capitals, malversació i prevaricació per part de Zaplana. La instrucció afronta aquest 2021 la seva fase final, després de l'esclariment en el supòsit entramat societari que es va poder utilitzar per ocultar els fons i quan s'acaben de complir, aquest mes de maig, tres anys des que l'expresident i exministre fos detingut.

Recordem que l'any 2019, Zaplana va sortir de la presó per una leucèmia que semblava mortal. No obstant, la magistrada va adoptar una sèrie de mesures cautelars com la retirada del passaport, la prohibició de sortir del territori nacional i compareixences periòdiques al jutjat per signar. La jutgessa va adoptar aquesta decisió, recolzada pel ministeri fiscal, al considerar que s'havia minimitzat el risc de fuga perquè tenia bloquejat els diners que l'expresident valencià guardava a l'estranger.

Les investigacions prèvies també situaven l'Uruguai com el segon paradís fiscal de tot l'entramat. Els investigadors creuen que Zaplana ha anat rebent aquests últims anys "fons procedents de les presumptes comissions il·legals" -que van abonar les empreses adjudicatàries a través de pagaments a l'estranger- bé a través de lliuraments dineraris, l'última de 50.000 euros, bé a través de facturació falsa, compra de terrenys o en "espècie", és a dir, amb pisos, cotxes o un iot del qual n'hauria gaudit l'exministre. 

A més de Zaplana i el que fos el seu cap de gabinet Juan Francisco García, entre els investigats es troben Juan Cotino, Vicente Cotino, José Cotino, Washington Fernando Belhot, Francisco Pérez López, Juan Bautista Fuster, Joaquín Barceló, Mitsouko Flerida, Felisa López González i Rosa Barceló.

Fotografia de portada: imatge de recurs d'Eduardo Zaplana