Izquierda Unida (IU) no s'ha volgut conformar amb les decisions de la justícia espanyola sobre el rei emèrit Joan Carles I i ha decidit recórrer al Tribunal d'Estrasburg la negativa d'investigar els presumptes delictes de l'emèrit ja que consideren que es vulneren dos drets, tal i com assegura aquest dilluns El diario.es. La Fiscalia del Tribunal Suprem va arxivar a principis del passat mes de març dues investigacions que tenia obertes contra el rei emèrit pel cobrament de 100 milions de dòlars com a suposada comissió per l'adjudicació a empreses espanyoles del tren d'alta velocitat a la Meca i pel pagament de despeses familiars per part d'un empresari mexicà i una fundació suïssa. El ministeri públic va admetre que l'ex cap de l'Estat va defraudar a Hisenda i fins i tot va ser subornat, però els delictes estarien prescrits i a més era inviolable, segons estableix la Constitució. A més, l'exculpava d'altres delictes fiscals quan ja havia abdicat perquè va regularitzar la situació abans de conèixer els motius de la investigació del ministeri públic.

El recurs que ha imposat Izquierda Unida critica la naturalesa opaca de la investigació de la fiscalia ja que les diligències d'investigació es van mantenir en secret durant anys. Al mateix temps, la formació política denuncia la interpretació de la inviolabilitat de l'emèrit que va fer el Tribunal Suprem refusant la querella presentada per Izquierda Unida, el recurs de la qual davant el Tribunal Constitucional també va fracassar. IU ha presentat el recurs juntament amb el Partit Comunista d'Espanya i el Fòrum d'Advocats i Advocades d'Esquerra i consideren que no s'ha respectat la tutela judicial efectiva mentre que les diligències d'investigació de la fiscalia són alienes al sistema judicial, corresponen a una institució jeràrquica el màxim responsable de la qual és nomenat pel govern espanyol i el seu desenvolupament està "vetat al públic" i no permet personificació alguna, explica El diario.es.

Iviolabilitat qüestionada

De la mateixa manera, des de IU entenen que l'arxiu a les dues querelles presentades davant el TS, tenen "una particular forma d'entendre el concepte constitucional de la inviolabilitat". "S'interpreta com una espècie d'immunitat per ser impune davant la comissió de qualsevol delicte", afegeixen les fonts consultades pel citat digital. A més a més, apunten que la decisió del jutge del Regne Unit de descartar que la inviolabilitat de l'emèrit el protegeixi de la denúncia presentada per la seva examant Corinna encara reforça més els seus arguments.

Què s'investigava?

L'objecte de la primera investigació, oberta el juny del 2020 era un possible delicte de corrupció en els negocis, derivat de la manera com es va produir l'adjudicació, l'octubre de 2011, de les obres de la fase 2 de la construcció de la línia de ferrocarril d'alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i La Meca (Aràbia Saudita) al consorci Al-Shoula, format per 12 empreses espanyoles i dues saudites, i la possible relació amb l'ingrés de 64.884.405 euros (100 milions de dòlars), ordenat el 8 d'agost de 2008 pel llavors rei d'Aràbia Saudita al compte de la Fundació Lucum, del Panamà, de la qual Joan Carles de Borbó seria el seu titular real.

Les segones diligències d'investigació es van obrir el novembre del 2020 arran de la recepció d'un informe d'intel·ligència financera emès pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (SEPBLAC) en què s'informava d'unes transferències ordenades entre els anys 2017 i 2018 per l'empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause, resident al Regne Unit, a favor d'un compte titularitat de Nicolás Murga Mendoza, coronel de l'exèrcit espanyol, que en el passat va ser ajudant del rei emèrit. Bona part de les quantitats rebudes van ser aplicades a satisfer despeses de familiars de l'emèrit o de persones vinculades.