Entre el 30 d’agost i el 2 d’octubre passat tots els ulls van concentrar-se en la Global Sumud Flotilla que des de Barcelona va emprendre un viatge solidari cap a Gaza. Entre les figures destacades de la missió hi havia l’exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’activista sueca Greta Thunberg. La iniciativa va començar amb la congregació de milers de persones a la capital catalana que es van aplegar per animar els activistes que salpaven cap a Palestina en un viatge ple d’incerteses i amb l’esperada hostilitat del govern israelià, que no va tardar a declarar els activistes com a terroristes. I així també es va advertir que serien tractats un cop fossin interceptats durant la seva travessia.
El viatge va arribar finalment al seu clímax amb la topada de les forces de seguretat israelianes en aigües internacionals que van abordar els vaixells i van detenir tots els activistes. Si fins aleshores els activistes havien estat documentant el viatge amb múltiples publicacions que penjaven a les xarxes socials, en aquell moment es va produir una apagada d’uns dies, fins que es van començar a distribuir imatges per part d’Israel de tots els activistes detinguts en una presó israeliana on havien estat concentrats per ser posteriorment deportats.
Abans de la topada a alta mar, es va generar una polèmica pel paper que els governs havien de fer per protegir els activistes. Tant Itàlia com Espanya van mobilitzar forces navals, si bé no es va fer necessari que actuessin. Les autoritats van assenyalar en el seu moment que només es tractava de desplegar recursos per si s’hagués de fer un rescat. Aquest supòsit finalment no es va produir. Alguns sectors polítics van pressionar perquè el vaixell militar espanyol protegís les espatlles de la flotilla fins a arribar a port a Palestina. Però això tampoc es va produir.
La repatriació dels activistes
Un cop Israel va començar a alliberar i deportar els activistes procedents de l’Estat, el govern espanyol es va fer càrrec de la despesa dels vols amb què van tornar a la península. Aquesta despesa va generar una querella de Vox contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres José Manuel Albares i Margarita Robles. El Tribunal Suprem ha rebutjat la querella en considerar que no concorren els elements típics dels delictes de malversació de cabals públics i de prevaricació, que Vox indicava en la seva denúncia. Els magistrats han considerat que els fets denunciats “se circumscriuen a decisions governamentals legítimes dins de les competències constitucionals en política exterior i defensa”. L’alt tribunal creu que no s’acrediten “indicis racionals de comissió dels delictes de malversació ni de prevaricació, evidenciant-se que la querella respon a un propòsit polític sense base fàctica penalment rellevant”.