El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha opinat que la carta feta pública pel president Carles Puigdemont pels cinc anys d'exili "no aporta res de nou". Així ho ha expressat aquest dilluns al programa Cafè d'Idees d'RTVE, en el qual ha afirmat que si bé ja s'esperava el contingut del text i li "sembla natural que ell ho digui", ha qüestionat que "serveixi per a alguna cosa" el fet que el president a l'exili hagi rebutjat una "solució personal" a la seva situació a través d'un pacte amb el PSOE. En aquest sentit, s'ha mostrat convençut que Puigdemont no afectarà les relacions entre el Govern i la Moncloa perquè forma part d'un "episodi de fa cinc anys", ha reblat. De la mateixa manera, ha dit que Puigdemont no pot continuar "apel·lant a una legitimitat presidencial", si bé ha admès la seva "legitimitat pel que fa al moviment independentista".

Nadal creu que Puigdemont "és d'un episodi de fa cinc anys"

El conseller Nadal no s'ha sorprès de les paraules de Puigdemont i creu que forma part d'un temps passat. En l'entrevista, ha assegurat que no li ha calgut llegir la carta "per saber el que està dient", quelcom que li sembla "natural que ell ho digui" i que és "completament comprensible" tenint en compte la seva situació. Amb tot, ha volgut restar-li importància, amb el convenciment que "és una carta que no aporta res de nou" i que dubta que "serveixi per alguna cosa". Preguntat sobre si creu que el president Puigdemont té la intenció de torpedinar l'estratègia d'ERC en la seva negociació amb l'Estat, Nadal ha contestat que, sigui com sigui, "tinc el convenciment que no ho aconseguirà perquè han passat cinc anys. Han passat dos presidents més. En fi, 'el president legítim a Brussel·les o a Waterloo'... és un episodi de fa cinc anys", ha opinat.

Nadal qüestiona la legitimitat de Puigdemont

En la mateixa línia, Nadal ha dit que Puigdemont no pot continuar "apel·lant a una legitimitat presidencial", tot i que ha admès la seva "legitimitat pel que fa al moviment independentista". Pel que fa al referèndum d'autodeterminació de l'1 d'Octubre, el conseller s'hi ha referit com "una gran consulta i una gran mobilització", que no va arribar a ser "homologable" ni reconeguda per cap país. Ha negat que aquell dia es tingués "la independència a tocar" perquè "no va acabant sent el que la gent s'esperava que fos" i no va anar més enllà d'una mobilització.