Fins a cinc dels vuit diaris que es comenten aquí destaquen en portada la cloenda del XV congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya: els quatre catalans més La Razón i El País. Tots els de Barcelona obren la primera pàgina amb la cosa. Fins i tot, a la seva manera, El Punt Avui, amb una entrevista a l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, també socialista. El conclave del PSC ha estat carregat d’una esperança rivetejada d’eufòria perquè es preveu la victòria segura de la llista de Salvador Illa a les pròximes eleccions al Parlament. Totes les enquestes indiquen que així serà i que, per a fer Govern, caldrà pactar almenys amb dos partits, si no tres. Aquest dilluns en publica una La Razón, on el PSC sumaria majoria absoluta per la mínima amb Junts o amb Esquerra. El sondeig també perfila una alternativa coneguda: una majoria independentista de 69 escons. No és tan clara com la del 2021, però.
Al PSC li caldrà triar soci entre dos blocs ben oposats: Junts o un tercer tripartit. Aquestes matemàtiques postelectorals inspiren la portada de La Vanguardia, que es fa ressò del clam del cap de llista del PSC: que ERC i Junts el deixin governar si guanya el 12-M. El diari ja ha començat a tocar fort aquesta música el mateix diumenge, amb una anàlisi del seu cronista econòmic de capçalera que arrenca així: “El PSC de Salvador Illa és l'aposta del món català dels diners per a les pròximes eleccions catalanes”. La raó és “girar full del malson del procés”. Més endavant, afegeix que “l’opció preferida de la burgesia catalana” és “amb molts matisos, un pacte PSC-Junts”. En una altra peça, la columnista política de referència del diari conclou que “El PSC ve a demanar el vot per tornar a la Catalunya que funcionava abans d’abocar tota l’atenció en el procés”. Les setmanes que venen, el diari dels Godó insistirà en aquest tema.
Les portades també encomanen una sensació d’inevitabilitat del PSC. El Periódico n’és un exemple ben clar amb un títol de caràcter èpic, un xic declamatori: “El ‘nou temps’ del PSC”, encastat sobre una fotografia triomfant de Salvador Illa i Pedro Sánchez. La portada de l’Ara afegeix al conjunt una sensació de déjà-vu en destacar una promesa de Sánchez: Catalunya disposarà de més autogovern si Illa és president de la Generalitat. No és aquell apoyaré tan contundent de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, però fa dringar el record en la memòria. Ara és un altre moment, però. Llavors ZP venia patrocinat pel PSC de Pasqual Maragall —decisiu en la seva elecció com a secretari general l’any 2000— i ara sembla que és a l’inrevés: Sánchez patrocina Illa, que ha de fer bona la narrativa del “retrobament” i la “pacificació” —“la reconciliació i el perdó”, com en diu la nova portaveu del PSC, Núria Parlon, a La Vanguardia—, que motoritzen la política de la Moncloa envers Catalunya, amb l’amnistia per bandera.
Entretant, El País continua enforquillant la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb noves informacions sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, a qui mai anomenen pel seu nom als títols. Sempre li diuen “la parella d’Ayuso”. És el tema principal de portada. També hi apareix el PSC, esclar, de qui es diu que “inicia la precampanya amb l’objectiu de donar carpetada al procés”. La mateixa cançó que als diaris de Barcelona.
