La confluència Municipalistes per la República tindrà grup propi al Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Aquesta fórmula s'ha aconseguit en unir-se les candidatures municipalistes de Decidim Ripollet, Compromís i Acord per Torrelles i Guanyem Badalona en Comú. En un comunicat, les tres candidatures han expressat a través d'un comunicat que aquest "treball conjunt s'ha produït de manera natural: compartim programa polític, entenem la política des de la cooperació i ens mou el fet d'assolir objectius comuns en marcs competencials i territorials més amplis". El grup compta amb quatre regidors: l'alcalde de Ripollet, José María Osuna; la tinent d'alcaldia de Ripollet, Pilar Castillejo (ambdós formen part de Decidim Ripollet); l'alcalde de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente (Compromís i Acord per Torrelles); i la regidora de l'Ajuntament de Badalona, Nora San Sebastián (de Guanyem Badalona en Comú).
Des de Municipalistes per la República, es presenten com "el grup més gran de l'oposició a l'AMB" perquè "en deu anys ningú ha presentat una proposta estratègica veritablement transformadora, l'Àrea Metropolitana ha de respondre a les necessitats directes de la població". En l'acte de presentació del grup d'aquest dimecres, Pilar Castillejo ha manifestat que "som l'únic grup d'esquerres amb una proposta alternativa". Ha afirmat que "l'AMB és l'única gran institució del país que no ha patit cap canvi substancial de lideratge polític". De fet, Castillejo ha indicat que "el Govern està conformat per un quadripartit amb PSC, Comuns, ERC i Junts". Per la seva banda, la regidora de Guanyem Badalona, Nora San Sebastián, ha defensat que "és urgent fer un pla de reequilibri territorial, treballant els desequilibris en els eixos muntanya-mar i Llobregat-Besòs" i ha asseverat que "les ciutats metropolitanes amb menor renda són les que tenen menys pressupost". En aquest sentit, sosté que han plantejat l'elaboració d'un "estudi sobre la despesa i la inversió territorial" i que PSC, Comuns, ERC i Junts s'hi han oposat.
L'alcalde de Ripollet, José María Osuna, ha declarat que "calen polítiques redistributives en clau metropolitana per evitar greuges" i que mostra dels fracassos que s'han materialitzat són "l'Agenda Besòs, el Consorci del Besòs o el PDU de les Tres Xemeneies". En aquesta línia, Osuna creu que "cal una revisió dels criteris que s'adopten a l'hora d'assignar la despesa, així com incorporar indicadors socials i adaptar la inversió a les necessitats i situació socioeconòmica real de la població". L'altre batlle que forma part del grup, el de Torrelles de Llobregat, Ignasi Llorente, ha plantejat que cal un "canvi de paradigma, on es tingui en compte l'impacte ambiental de cada municipi a l'hora de calcular les inversions de les que podrà disposar, no per castigar, sinó per premiar". Així doncs, els quatre eixos de la proposta política que fan són: un balanç de la inversió de la darrera dècada de l'AMB, un pla de reequilibri territorial, impulsar polítiques socials i d'habitatge "valentes" i implementar una fiscalitat ambiental.
El projecte de Municipalistes per la República
El febrer de 2019, naixia el projecte supramunicipal Municipalistes per la República des de Baix, que agrupa una quinzena de confluències de diverses localitats de Catalunya. Concretament, s'hi van adherir Guanyem Badalona en Comú, Guanyem Cerdanyola, Decidim Ripollet, Guanyem Girona, SOM Gramenet, Sant Adrià en Comú, Assemblea Ciutadana de Sentmenat, Guanyem Sant Boi, Totes Fem Badia, Guanyem Sitges, Les Franqueses Imagina, Crida Premianenca, Acció Ciutadana de Santa Coloma de Cervelló i Unitat-Argentona per la República. En el seu manifest, consta que el projecte partia "de la necessitat de bastir candidatures àmplies i unitàries on les bases dels espais socials i polítics ja existents, o en procés d'estructuració, i que se situen en contra del Règim del 36-78 es vegin reflectides i se sentin còmodes". Marcaven, entre els objectius, "construir espais guanyadors arrabassant el màxim d'alcaldies possibles al bloc del 155 i treure pes a la sociovergència arreu del territori" i "aprofundir políticament i social en la crisi regeneradora oberta arran del referèndum d'autodeterminació de l'1-O". També proposaven "des del municipalisme, assumir la responsabilitat d'organitzar i liderar el procés constituent i així continuar sumant sectors al procés de profunda repolitització i apoderament que viu la societat catalana, per construir una República des de baix o més d'una".
Ara, aquesta confluència es materialitza en forma de grup polític al Consell Metropolità de l'AMB, que és el màxim òrgan de govern d'aquesta organització. L'integren tots els alcaldes i alcaldesses dels 36 municipis i també els regidors que escullen els diversos ajuntaments de l'AMB. En aquesta legislatura, el PSC té gairebé la majoria absoluta, amb 43 membres dels 90 que formen aquest Consell. Tant ERC com els comuns tenen 14 representants, seguits de Junts, que té 10. Amb aquesta unió, Municipalistes es converteix en el cinquè grup amb més pes en el si del Consell, amb 4 membres. Els altres tres partits que tenen representació són Cs (2), PP (1) i Barcelona pel Canvi (1). També hi ha Marilén Barceló, regidora de Barcelona, sense partit.