Un jutge de Cornellà ha traslladat a l'Audiència Nacional la seva investigació sobre l'actual cap dels Mossos, Ferran López, i 7 comandaments del cos, per "l'elaboració i l'aprovació" de les pautes que van regir el cos dels Mossos per no evitar el referèndum. 

Segons la interlocutòria del jutge d'instrucció 3 de Cornellà, Antonio Baños López, que s'ha inhibit del cas a favor de l'Audiència Nacional on ja s'investiga el major Josep Lluís Trapero i la cúpula política del cos, hi ha indicis de delicte i argumenta que tot i que hi havia diverses decisions judicials que prohibien la celebració del referèndum, els Mossos no el van impedir. Baños va obrir d'ofici la investigació i el 20 d'octubre va demanar informació detallada als Mossos. Entre la documentació hi ha un informe signat pel mateix Ferran López que es lliura el 23 de març, on es detallen els responsables de la "redacció i aprovació de les pautes d'actuació per acomplir les ordres donades del TSJC". 

El jutge relata que els Mossos van actuar "amb la intenció d'atacar directament la forma del govern de la nació". "Els Mossos d'Esquadra ja sabien el que havia de passar l'1-O i no ho van evitar, sinó que van dibuixar un operatiu que des del seu naixement sabien que naufragaria (no van complir amb el tancament dels col·legis, tot i que coneixien dies abans l'aglomeració de la gent en els centres; la distribució mínima de personal per cada punt de votació tot i que sabien de l'afluència de persones en els punts de votació, la no utilització dels antiavalots, etc.)", afegeix el text judicial.

Sobre les unitats d'antiavalots, la BRIMO i ARRO, l'escrit conclou que "tot i que coneixien la rellevància dels fets que havien de passar el dia 1 d'octubre, es va permetre que aquell dia a molts dels efectius se'ls donés el dia festiu i vacances i permisos. Aquest tipus d'unitats per la seva especialització en el control de masses i ordre públic són les que haurien d'haver intervingut i no ho van fer". 

El jutge destaca que ni el 30 de setembre ni l'1 d'octubre hi va haver "cap actuació de les unitats especialitzades" i cap actuació abans de les 6 hores del dia 1 d'octubre, "sabien que s'havien fet nombrossíssimes crides als ciutadans perquè ocupessin els punts de votació i no van adoptar les mesures oportunes per evitar-ho, d'aquí que la majoria dels centres estiguessin oberts i es portés a terme la votació il·legal, i que està directament relacionat amb un mal plantejament del dispositiu que ells van dissenyar i desplegar".

Aquest plantejament, segons el jutge, va fer impossible que els Mossos poguessin evitar el referèndum i "es van limitar, segons les ordres, a aixecar acta". Antonio Baños arriba a afirmar que hi va haver enfrontaments entre membres dels cossos de seguretat de l'Estat i afegeix que la policia espanyola va interceptar una furgoneta carregada de documentació "que la cúpula dels Mossos pretenia destruir" i on hi havia documentació sobre seguiments i controls a polítics, periodistes, personatges públics "contraris al procés".

El jutge cita també els advertiments de la fiscalia i del coronel de la Guàrdia Civil Daniel Pérez de los Cobos, que coordinava l'operatiu, que el que havien previst els Mossos eren pautes "inadequades".

Antonio Baños assenyala en la seva investigació Ferran López o el cap de la comissaria Superior de Coordinació Territorial, Joan Carles Molinero. El número 2 i 3 de Trapero.

Inclou també el cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central, el cap de la Comissaria General de Planificació de la Seguretat, el comissari de la Prefectura de la Policia, l'intendent de la comissaria Superior de Coordinació Central, el cap de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat i la cap del servei d'Assessorament jurídic de la Direcció General de la Policia.

Ara la jutgessa de l'Audiència Nacional ha de decidir si es queda el cas i amplia els investigats. Actualment, Lamela manté imputats el major Josep Lluís Trapero; Teresa Laplana, responsable del dispositiu del 20 de setembre; l'ex-director general de la policia, Pere Soler; i l'ex-secretari general d'Interior, César Puig.

Baños és el mateix jutge que va intentar inculpar recentment l'articulista d'El Nacional Jordi Galves per un  presumpte delicte d'odi. L'assumpte va quedar arxivat.