Rússia ha considerat aquest dimarts una "barbaritat" l'informe del Parlament Europeu en el qual demanen que s'investiguin els llaços entre l'independentisme català i la intel·ligència russa, després de les informacions publicades pel diari nord-americà The New York Times. La portaveu del Ministeri d'Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha criticat en una roda de premsa que "el Parlament Europeu aprova una resolució sense importar-li la postura de les estructures oficials i organismes de seguretat del país del qual parla el document", al·ludint a la postura oficial adoptada per l'estat espanyol.

Una altra vegada més, la portaveu s'ha vist obligada a recordar que l'actitud espanyola es va veure reflectida en "la decisió de l'Audiència Nacional d'arxivar el 2020 la investigació sobre la presumpta ingerència russa en els preparatius del referèndum, per la falta d'indicis sobre l'existència de delicte," segons recull l'agència de notícies russa Sputnik.

"Article fals"

Tal com ja va informar aquest diari dimecres passat, el grup socialista de l'Europarlament va impulsar una esmena a una proposta sobre les relacions amb Rússia, que demana que s'investigui si existeixen contactes entre aquest país i l'independentisme català, i va ser aprovada. Entre els eurodiputats que van votar a favor es troben els PP, PSOE, Ciutadans i Vox, mentre que van rebutjar l'esmena els representants de Junts, ERC, el PNB i Unidas Podemos. Els verds, en canvi, es van abstenir en bloc.

En la petició, es fa referència a "les recents revelacions sobre contactes estrets i regulars entre funcionaris russos, inclosos membres del servei de seguretat, i representants d'un grup de secessionistes catalans a Espanya".

Per a aquest document, "l'únic que va servir de fonament" va ser "el recent article fals del diari nord-americà The New York Times, que va ser recollit per nombrosos mitjans de comunicació espanyols," ha indicat Zakhàrova. "Són pallassos bojos que publiquen una cadena infinita d'informacions no fiables, i alhora converteixen la lluita contra la desinformació en un dels temes de la seva agenda", ha agregat.

Finalment, la portaveu ha precisat que "la situació a Catalunya és un assumpte intern d'Espanya" i que Madrid "coneix bé" la seva postura.

No hi ha vincles

El Kremlin ja havia rebutjat anteriorment els presumptes contactes entre els serveis d'Intel·ligència russos i l'entorn del president Carles Puigdemont, i havien assenyalat que qualsevol implicació de Moscou amb l'independentisme "no és més que una mentida". El portaveu del Govern rus, Dimitri Peskov, va negar que tinguessin constància d'aquests contactes. "No sabem fins a quin punt són fidedignes aquestes publicacions", va afirmar, després de negar "categòricament" una possible implicació de Moscou en "els esdeveniments de Catalunya".

Per la seva part, el Parlament Europeu va demanar la setmana passada que s'investiguin aquestes presumptes connexions, al·ludint que "les recents revelacions sobre contactes estrets i regulars entre funcionaris russos, inclosos membres del servei de seguretat, i representants d'un grup de secessionistes catalans a Espanya requereixen una investigació en profunditat". Des de l'Eurocambra van mostrar la seva preocupació perquè aquest cas "podria resultar ser un altre exemple d'ingerència russa en els Estats membres i dels constants intents de Rússia d'explotar qualsevol assumpte que pugui promoure la desestabilització interna de la Unió".

Aquesta petició es va incloure com a esmena a l'informe elaborat pel popular lituà Andrius Kubilius en el qual es reclamava a la UE que estigués preparada per no reconèixer les eleccions russes per renovar la Duma estatal.

El president Puigdemont va carregar contra la inclusió d'aquesta esmena, que, segons el seu parer, busca "per la porta del darrere" fomentar una acusació "infundada" contra l'independentisme. "L'esmena només vol tergiversar un moviment democràtic i presentar-lo com un instrument per desestabilitzar la UE, tapar la repressió de la qual és objecte i aïllar-lo de possibles aliances", criticava Junts en un comunicat, en el qual va assegurar que l'Eurocambra dona pàbul a notícies falses.

 

Foto principal: el Parlament Europeu / ACN

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat