L'històric alcalde de Llançà i exdiputat de Convergència i Unió al Parlament, Josep Maria Salvatella i Suñer, ha mort aquest diumenge a 88 anys. La notícia l’ha confirmada aquest diumenge el president a l’exili Carles Puigdemont a través d’un missatge de condol a les xarxes socials. Mestre de professió i vinculat a una nissaga dedicada a l’ensenyament, Salvatella va tenir una llarga trajectòria política com a batlle de Llançà entre el 1979 i el 2003 i també com a diputat al Parlament entre el 1992 i el 2003. Paral·lelament, va conrear una destacada faceta literària centrada en l’Empordà, amb obres com Planes de l’Empordà (1994), Llançà de Festa (1995), De la pàtria més bella i estranya (1998) o Empordà: alga i ginesta (2006).
Nascut a Figueres l’any 1937, Salvatella es va traslladar amb la seva família a Llançà quan tenia set anys. Va seguir la mateixa vocació que els seus pares i es va formar a l’Escola de Magisteri de Girona abans d’iniciar la seva carrera docent a Bàscara. Poc després va obtenir una plaça a l’escola pública Pompeu Fabra de Llançà, el 1959, on va exercir durant gairebé tres dècades. Entre el 1976 i el 1988 en va ser director, culminant una trajectòria professional estretament vinculada a l’ensenyament públic i a la vida educativa del municipi.
La seva trajectòria com a docent va anar de la mà d’una intensa dedicació a la política municipal i institucional. Afiliat a CiU l’any 1978, va ser elegit alcalde de Llançà en les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979 i va revalidar el càrrec de manera consecutiva fins al 2003. Paral·lelament, va exercir com a diputat a la Diputació de Girona entre el 1987 i el 1992, on va assumir responsabilitats en les àrees d’Ensenyament i Cultura i va arribar a ocupar la vicepresidència segona de la institució. També va participar en organismes vinculats al desenvolupament territorial i la cooperació municipal, com el Consorci de la Costa Brava i l’Associació Cap de Creus - Cap de Sant Vicenç.
Salt al Parlament
El 1992 va fer el salt al Parlament com a diputat de CiU per la circumscripció de Girona, escó que va revalidar en les eleccions de 1995 i 1999. Durant la seva etapa parlamentària va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals la secretaria de la Comissió de Política Cultural i la vicepresidència de la Comissió d’Estudi sobre la Situació de la Pesca a Catalunya. Entre les iniciatives que va impulsar destaca la llei de declaració del Parc Natural del Cap de Creus, un dels projectes més rellevants de la seva trajectòria política i especialment vinculat al territori de l’Alt Empordà.
La mort de Salvatella ha generat nombroses mostres de condol en l’àmbit polític i institucional. Puigdemont l’ha definit com “un gran polític” tant en la seva etapa d’alcalde com de parlamentari, i l’ha recordat com “un gran servidor de Catalunya i una bona persona”. També el senador de Junts, Joan Bagué i Roura, ha lamentat la seva defunció i ha destacat la seva trajectòria com a alcalde i diputat “brillant i elegant”, així com la seva vocació de servei públic. “Un servidor públic de primer nivell que fa que alguns estiguem contents d’haver compartit projecte polític amb ell”, ha afirmat. Per la seva banda, l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, ha ressaltat la seva tasca com a alcalde, diputat i escriptor, i ha recordat que va ser distingit amb la Llança d’Or en reconeixement de la seva trajectòria i vinculació amb el municipi.
En Josep Ma Salvatella ha estat un gran polític, com a alcalde i com a parlamentari un gran servidor de Catalunya, i una bona persona. El meu condol a la família. Que descansi en pau. https://t.co/bDHVb5tVkJ
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) May 31, 2026