Carlos Westendorp (Madrid, 1937), que va ser ministre d'Exteriors durant un breu període de temps en l'última legislatura de Felipe González, ha mort als 89 anys. Nascut a Madrid i d'origen neerlandès, Westendorp havia estat secretari d'estat per a les Comunitats Europees abans d'heretar la cartera de Javier Solana. Després d'abandonar el ministeri, va arribar el seu gran paper com a alt representant de les Nacions Unides per a Bòsnia i Hercegovina. També va ser eurodiputat al Parlament Europeu i, entre el 2004 i el 2008, ja amb José Luis Rodríguez Zapatero com a president del govern espanyol, ambaixador als Estats Units.
La seva carrera diplomàtica va ser molt llarga i González el va escollir com a ministre el desembre de 1995, després de l'elecció de Javier Solana com a secretari general de l'OTAN. Va exercir el càrrec durant mig any, fins al maig del 1996, després de les eleccions celebrades el març d'aquell mateix any i que van provocar un canvi en el govern. El seu càrrec va ser per a l'eivissenc Abel Matutes. Amb tot, però, el paper més important de la seva carrera va tenir lloc lluny de Madrid, com a alt representant de l'ONU, un paper que va desenvolupar entre 1997 i 1999. Durant aquests anys, poc després del final de la guerra a Bòsnia, Westendorp es va guanyar la fama de gran negociador. Va abandonar la política europea el 2003, quan va ser elegit diputat a l'Assemblea de Madrid, però va abandonar l'hemicicle autonòmic per marxar cap als Estats Units, on va exercir com a ambaixador entre el 2004 i el 2008.
Mentor de Sánchez
Durant la dècada dels 90 i quan era díficil d'imaginar que algun dia seria president del govern espanyol, Carlos Westendorp va ser una persona molt important en la carrera de Pedro Sánchez. Es van conèixer el 1996 a Nova York, quan el socialista treballava a Manhattan i l'exministre a Nacions Unides. La dona de Westendorp, Amaya de Miguel, havia conegut al pare de Sánchez. Mesos més tard, quan el socialista va necessitar ajuda en l'area econòmica de l'alt comissionat, va trucar a Sánchez, i segons explicava quan va arribar a la Moncloa, es continuava referint a ell com a "Pedrito". Aquest "Pedrito" s'ha acomiadat d'ell amb un obituari publicat a El País, on es refreix a ell com a "mentor, mestre, amic i font d'inspiració constant".
Paraules de record
José Manuel Alabres, l'actual ministre d'Exteriors, ha lloat la figura de Westendorp en una piulada que ha compartit a les xarxes socials. L'ha descrit com una "figura clau de la política exterior i un servidor públic exemplar". "El seu compromís amb el projecte europeu, el diàleg i la pau representa els millors valors de la nostra diplomàcia", ha afegit en el seu missatge de condol. Un missatge similar al que ha compartit el PSOE, que parla d'un "exemple de rigor, compromís i, per damunt de tot, una gran persona". "Un servidor públic dels que deixen empremta, va treballar sempre amb la certesa que és possible construir societats més justes, més dignes, més obertes i més en pau".
D.E.P. Carlos Westendorp, que fue ministro de Exteriores, figura clave de la política exterior y servidor público ejemplar.
— José Manuel Albares (@jmalbares) March 30, 2026
Su compromiso con el proyecto europeo, el diálogo y la paz representa los mejores valores de nuestra diplomacia.
Mi pésame a sus seres queridos.
Hoy despedimos a Carlos Westendorp, un ejemplo de rigor, compromiso y, por encima de todo, una gran persona.
— PSOE (@PSOE) March 30, 2026
Un servidor público de los que dejan huella, trabajó siempre con la certeza de que es posible construir sociedades más justas, más dignas, más abiertas y en paz.…
A la imatge principal, Carlos Westendorp, el 2007, durant la seva etapa com a ambaixador als Estats Units / Efe