El bisbe emèrit de Sant Sebastià José María Setién ha mort la matinada d'aquest dimarts a la capital donostiarra, després d'haver patit un ictus diumenge passat.

Setién, de 90 anys, el funeral del qual tindrà lloc aquest dimecres al migdia a la catedral del Bon Pastor de Sant Sebastià, va ser ingressat a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital Donostia en estat molt greu després de patir l'ictus diumenge al matí.

Nascut a Hernani (Gipuzkoa) el 1928, José María Setién Alberro va ser bisbe de Sant Sebastià entre 1979 i principis de 2000, quan va ser substituït per Juan María Uriarte i aquest, l'any 2010, per José Ignacio Munilla, actual prelat de la diòcesi donostiarra.

Setién va ser bisbe de Sant Sebastià durant els anys més durs d'ETA. Les seves posicions a favor del dret d'autodeterminació i de la negociació entre el Govern i ETA, a la qual sempre va exigir que deixés de matar, van ser moltes vegades qüestionades, així com les seves crítiques a algunes accions policials i la seva denúncia de les presumptes tortures infligides a etarres.

"Volem fer una revisió de les nostres actituds, davant de la pau no podem acontentar-nos amb dir que la culpa de la falta de pau la tenen només els altres", va assegurar el febrer de 1994 aquest religiós, una persona considerada de tracte fred, que gran part de les víctimes d'ETA van sentir gairebé sempre molt llunyà.

Va lamentar les morts ocasionades per la violència terrorista i també les dels mateixos terroristes, com les de les víctimes de l'atemptat contra la caserna de Vic (Barcelona) el juny de 1991, i la de dos membres d'ETA en un posterior enfrontament amb la Guàrdia Civil.

En una pastoral de finals de 1997, va dir que ni els atemptats d'ETA ni les accions policials "no han de paralitzar els esforços orientats a buscar altres camins més humans de pacificació". Al setembre ja havia reclamat l'obertura d'un diàleg per aconseguir la pau i l'any anterior havia reiterat la disposició de l'església basca a "un servei de mediació" entre el govern espanyol i ETA.

El preu de la pau

El gener de 2000, uns dies abans de la seva renúncia al càrrec, va tornar a fer un nou pronunciament polèmic. Va afirmar que la pau tenia un preu i que l'acord al qual s'havia d'arribar és "quin preu s'està disposat a pagar".

Com a pensador, ha deixat una obra prolífica, recollida a començaments d'aquest segle en els volums de les seves "Obres Completes", i que inclou títols com a "Conflicte cultural i comunitat cristiana", "Poble basc i sobirania. Aproximació històrica i reflexió ètica" i "Un bisbe basc davant d'ETA".

Les aparicions públiques de Setién han estat escasses en la segona dècada d'aquest segle. Una d'elles va ser la seva visita al tanatori on hi havia les restes mortals de l'advocat i polític basc Juan María Bandrés l'octubre de 2011.

Han transcorregut 18 anys entre la seva retirada, motivada en part per raons de salut, i la seva mort, i gairebé 30 del seu cessament com a membre de la comissió executiva de la Conferència Episcopal, de la qual va ser també integrant de la seva comissió permanent.