El ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro ha tallat la polèmica sobre una quitança del deute a les autonomies durant el dinar de treball que Mariano Rajoy ha presidit aquest dilluns a Génova amb els barons autonòmics del Partit Popular. No existirà aquesta concessió, segons avançava a la sortida el president gallec Alberto Núñez Feijóo. "No seria raonable que aquells que deuen més diners tinguin una quitança del deute. Diferent seria buscar una reestructuració o formes de pagarla. El contrari, seria immoral i contrari a l'economia" ha denunciat un dels pesos pesats del partit.

Ho ha confirmat després el coordinador general del PP Fernando Martínez Maíllo, qui també ha anunciat que el PP treballava en un "document negociat, intern, una proposta per millorar el finançament autonòmic i local. Les bases essencials en què estem d'acord", ha exposat. El dirigent popular ha denunciat que certs barons del PSOE apressessin el govern espanyol sobre la "injustícia" del model actual perquè aquest va ser pactat entre l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, amb ERC, ICV, de manera que "no era de país" i el PP hi va votar en contra.  

La polèmica va néixer perquè Montoro va admetre públicament fa uns dies al Congrés la possibilitat d'estudiar el deute de les comunitats infrafinançades en el marc del nou sistema de finançament. No obstant això, aquest dilluns ha volgut deixar clar davant els barons del PP que en cap moment ha pensat a aprovar quitances de deute, sinó algun mecanisme de refinançament que doni oxigen a les autonomies més endeutades. Un dels presidents autonòmics del PP ha revelat al final de la trobada que el ministre ha dit que els mitjans de comunicació el van malinterpretar.

La qüestió és que el projecte de reforma de finançament estava en mans del ministeri d'Hisenda, i la seva negociació amb les autonomies era una prioritat de Rajoy. Ara, però, el PP assegura que treballarà en la seva proposta. Preguntat per El Nacional sobre de quina forma influiria en aquest entramat que Catalunya no tingués Govern –si esperarien a la seva formació–, Maíllo ha dit que el seu document no implicava necessàriament "que haguessin de treballar sobre ell", sinó que serviria per conèixer l'opinió d'altres formacions i que, en tot cas, la nova Generalitat havia "d'anar a les reunions".