“Hem començat la legislatura com vam veure acabar l’anterior: amb una Mesa que interpreta el reglament a favor de l’independentisme i amb un president que treballarà únicament a favor de la independència”. Aquesta frase és d’Inés Arrimadas i la va pronunciar dimecres passat just començar la roda de premsa posterior a la sessió de constitució del Parlament.

De res va servir que, en realitat, la Mesa que va permetre el vot delegat dels diputats presos no fos la constituïda aquell dia sinó la Mesa d’edat, com tampoc el discurs conciliador i institucional que va pronunciar el nou president de la cambra, Roger Torrent, que fins i tot va ser vist amb bons ulls pel PP, a més del PSC i els comuns.

La primera roda de premsa d’Arrimadas a la legislatura acabada d'inaugurar va tornar al “monotema del procés”, amb el qual el seu partit prometia acabar quan es presentava a les eleccions com l’“antídot” dels independentistes. De fet, una de les promeses del seu programa electoral pel 21-D deia així: “Acabar amb el monotema del procés per obrir una nova etapa d’etapa de convivència, estabilitat econòmica i democràcia a Catalunya”. Ha estat l'acusació constant contra els independentistes: que només parlen d'això.

Les xifres, però, neguen que els independentistes només parlin del “monotema del procés”. De fet, en parla molt més Ciutadans que aquests partits i així ha quedat demostrat a les dades de l’última legislatura. Un bon indicador de les prioritats d’una formació política són les preguntes que fan al Govern i al president de la Generalitat a la sessió de control de cada ple. Així doncs, si ens agafem a aquestes dades, consultades per El Nacional en els diaris de sessions de la darrera legislatura, el partit d’Inés Arrimadas va preguntar més pel procés que no pas les formacions independentistes.

Carrizosa Ciutadans sergi alcazar

Directament i indirectament

Si tenim en compte les dades de tota la legislatura, el grup parlamentari de Junts pel Sí va formular un total de 123 preguntes al Govern i el president de la Generalitat, de les quals només 20 estaven directament relacionades amb el procés: un 16,3%. Entre aquestes, hi ha les dels dos presidents del grup, primer Jordi Turull i després Lluís Corominas, sobre l’execució del full de ruta.

En canvi, amb les dades consultables als diaris de sessions de tota la legislatura, Ciutadans va formular un total de 94 preguntes, 30 de les quals directament relacionades amb el procés d’autodeterminació. Això representa el 32% del total, gairebé el doble que la formació del Govern. Des de l'acció exterior de la Generalitat de "propaganda" del procés fins a la conferència al Parlament Europeu sobre el referèndum, passant per la partida pressupostària de l'1-O o la suposada "politització" de la manifestació contra els atemptats terroristes per part de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

No obstant això, que una pregunta sigui sobre una qüestió no implica que només es parli d’aquesta qüestió. Les preguntes al Govern i el president són un format que, més enllà de la qüestió concreta, permete als oradors anar-se'n per les branques i fer discursos. D’aquesta manera, preguntes no directament relacionades amb el procés hi han acabat derivant o hi han girat al voltant.

Un exemple molt gràfic és la pregunta que Arrimadas va adreçar a Puigdemont el 12 de juliol de l'any passat "sobre el fet que la classe mitjana i la classe treballadora catalanes siguin les que estan sotmeses a la pressió fiscal més alta de tot l’Estat". A la rèplica, la líder de Ciutadans aprofitava per recriminar les "mentides" del full de ruta dels 18 mesos i del referèndum de l'1-O: "Vostè sap que menteix quan promet un referèndum, com sap que mentia quan prometia declarar la independència en 18 mesos. I aquells consellers que s'atreveixen a dir la veritat, vostè agafa i els destitueix". I li demanava que "posés les urnes de les eleccions, les urnes de veritat".

Un altre exemple, en aquest cas de Junts pel Sí, és el de Jordi Turull, en una pregunta en què barrejava els 25 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona, commemorats l'any passat, i la "voluntat de decidir el futur per mitjà d'un estat propi".  Va ser en el ple següent, el del 26 de juliol, l'últim del període de sessions. En el moment en què destacava el paper dels voluntaris en els Jocs, el president del grup de JxSí deixava anar: "Quina contradicció: tan lloats ahir i que són perseguits ja preventivament per part de l'Estat espanyol, que els vol engarjolar si participen en el referèndum".

D'aquesta manera, si s'agrupen les preguntes directament i indirectament relacionades amb el procés de tota la legislatura, les coses canvien substancialment. Junts pel Sí va fer un total de 24 preguntes vinculades amb el full de ruta independentista (19,5%), mentre les de Ciutadans en van ser 45 (47,9%).

En procés de monotematització

Les dades del conjunt de la legislatura ja són, per si mateixes, molt reveladores, però les de l’últim any encara ho són més. Des del mes de gener del 2016, moment en què va ser investit Carles Puigdemont com a president, fins al setembre d’aquell mateix any, quan va tenir lloc la qüestió de confiança en què va prometre celebrar un referèndum en el termini d’un any, les preguntes de Ciutadans al Govern s’han monotematitzat encara més.

Així, si durant el primer període de la legislatura, Cs va preguntar un 24,45% de les vegades directament o indirectament sobre el procés, en el segon període ho va arribar a fer fins un 69,4% dels cops. Junts pel Sí, en canvi, només va preguntar sobre la independència un 1% més que en el primer període. De fet, a les últimes tres sessions de control al Govern, abans de la dissolució de la cambra, celebrades el juliol i al setembre, la formació liberal només va preguntar sobre el procés o sobre fets que hi estaven directament relacionats.  

La insistència del partit d’Inés Arrimadas, però, no és aïllada. De fet, totes les forces polítiques van preguntar més sobre el procés a la recta final de la legislatura, que coincideix amb el moment més convuls del procés sobiranista. Les diverses formacions s’interessen, evidentment, pel referèndum, però també per altres fets destacats de l’últim any, com la visita del president al Parlament Europeu o als EUA o per l’escàndol del senador d’ERC Santiago Vidal.

Cs, però, és el partit que més es monotematitza i pregunta amb força insistència també per aspectes com el tractament de les noticies de TV3 o el paper dels funcionaris o dels Mossos en el referèndum.

La CUP, com JxSí

També n’han parlat més que la CUP, que és qui ha fiscalitzat el Govern en la preparació del referèndum i l’execució del full de ruta, especialment després de l’acord d’investidura que va provocar el “pas al costat” d’Artur Mas i la presidència de Carles Puigdemont, amb el compromís de celebrar un referèndum d'independència. Malgrat aquest context, va ser el grup parlamentari que, durant tota la legislatura, menys va preguntar sobre el procés: 10 preguntes, sobre un total de 62 (16,2%).

Aquesta posició només va estar alterada després de la qüestió de confiança, forçada per la mateixa CUP quan els anticapitalistes es van negar a aprovar els primers pressupostos de Junts pel Sí. Entre la qüestió de confiança i l'última sessió de control al Govern de la legislatura (6 de setembre del 2017), els cupaires van fer un total de 36 preguntes, de les quals vuit estaven relacionades amb el procés, el 22,2%. Van ser els tercers per la cua, seguits de Junts pel Sí (21,1%) i Catalunya Sí Que es Pot (20%).

Malgrat ser a la recta final del procés, en ple debat sobre si el Govern acabaria celebrant el referèndum i sobre les garanties que aquest tindria, al ple del 6 de setembre, marcat per l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat, la CUP va preguntar sobre polítiques de defensa. A la sessió de control anterior, la del 26 de juliol, va preguntar al Govern sobre els plans estratègics de les regions sanitàries. I a la precedent, del 12 de juliol, sobre la convocatòria de 500 noves places de mossos i sobre el complex d’oci i turístic Hard Rock Entertainment World.

Albiol - Sergi Alcàzar

I la resta?

Quan es compara Ciutadans amb la resta de grups parlamentaris des de la qüestió de confiança, el partit d'Inés Arrimadas continua al capdavant de tot, seguit de prop pel PP de Xavier García Albiol i, a una mica més de distància, el PSC de Miquel Iceta. A la cua hi ha les candidatures independentistes i els comuns.

Els populars van formular un total de 36 preguntes al Govern i al president de la Generalitat, de les quals 21 (58,3%) estaven directament o indirectament relacionades amb el procés. Per la seva banda, els socialistes van fer-ne 43, de les quals quinze (34,9%) hi estaven vinculades. Els comuns ocupen l'últim lloc del rànquing: van formular 36 preguntes, 8 de les quals (20%) sobre el procés independentista.

Aquesta posició de Ciutadans només s'altera si es pren la legislatura completa. El PP fa el sorpasso (49,2%) i el segeuixen Ciutadans (47,9%), el PSC (25%), Junts pel Sí (19,5%), Catalunya Sí Que es Pot (16,4%) i, finalment, la CUP (16,2%).