Si no hi ha cap gir inesperat de guió, la llei catalana de lloguers acabarà al Tribunal Constitucional. El govern espanyol ja té preparat el recurs, que previsiblement s'aprovarà durant el Consell de Ministres d'aquest dimarts. El ministre de Transports, José Luis Ábalos, ha defensat que no hi ha altra alternativa davant les evidències de suposada inconstitucionalitat. No obstant això, i com a "gest", ha confirmat que no demanaran al tribunal la suspensió automàtica de la norma, que fixa topalls als preus de lloguer en zones tensionades.

​En roda de premsa posterior a l'executiva del PSOE, el secretari d'organització del partit ha assegurat que "és molt difícil no recórrer  quan el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya emet un informe tan negatiu com el que va emetre". En aquest sentit, ha remarcat que "si l'anticonstitucionalitat és tan evident, no podem passar-ho per alt". I ha reblat: "El dret a l'habitatge, per a garantir-lo, passa per fer-ho d'acord amb la llei i no fora d'aquesta". Malgrat tot, ha anunciat també que no en demanaran la suspensió automàtica. "No deixa de ser un gest important", ha valorat el mateix Ábalos.

De fet, segons fonts coneixedores de les converses, el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va posar-se en contacte divendres passat tant amb la vicepresidenta Carmen Calvo com amb la portaveu socialista Adriana Lastra. Van acordar que, de moment, no se suspengués.

La llei en qüestió es va aprovar el passat mes de setembre al Parlament i contempla que, en els municipis de més de 20.000 habitants, el preu del lloguer no pot ser superior respecte al fixat en un contracte anterior i que tampoc podrà sobrepassar l'índex de preus fixat per la Generalitat. Només queda al marge l'obra nova. En el cas d'incomplir la normativa, les sancions oscil·len dels 3.000 als 90.000 euros.

El PSC avala el recurs

Aquest mateix matí, el PSC ha avalat el possible recurs del govern espanyol a la llei catalana de la regulació dels lloguers. En roda de premsa aquest dilluns, la portaveu socialista al Parlament, Alícia Romero, ha reivindicat que des del seu grup ja van advertir que la llei no era viable a causa de la falta de competències.

 

"El Consell de Garanties Estatutàries ja va dir per unanimitat que Catalunya no tenia competències per fer aquella llei", ha recordat. Així doncs, Romero ha demanat cenyir-se a les "nostres competències" i ha titllat el previsible final de la llei catalana de "crònica d'una mort anunciada". El passat divendres, tant els quatre partits que van aprovar la llei (ERC, Junts, CUP i comuns) com diverses entitats del moviment per l'habitatge van fer un clam unànime per demanar a la Moncloa que no la recorri.