Durant tot l'any passat, per a La Moncloa era impensable: sense l'estat d'alarma, l'últim de sis mesos sense votacions parlamentàries, les comunitats autònomes estaven de mans lligades per plantar cara al coronavirus. Mig any més tard, gir de 180 graus al govern central, que insisteix que es pot aixecar l'estat d'alarma sense cap mena de problema ni conflicte jurídic, encara que afectin drets fonamentals. Malgrat l'informe del Consell d'Estat que alerta de les greus mancances de la legislació ordinària, i malgrat també les interpretacions contraposades que els diversos tribunals superiors de justícia van fer l'estiu passat. Caldrà sortir de dubtes el 9 de maig, quan expiri.

Si dimarts hi va insistir Pedro Sánchez, avui ha estat la vicepresidenta Carmen Calvo, que ha defensat que, sense l'estat d'alarma, excepte confinar la població a casa, poden fer "gairebé tot". En una entrevista a Canal Sur, la dirigent socialista ha assegurat que, entre altres mesures, també poden establir el confinament perimetral dels seus territoris. "Si el Consell Interterritorial decideix que hi ha alguna comunitat en situació de particular incidència pot adoptar el que s'anomena 'acció coordinada' que la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha dit que és d'obligat compliment", ha assegurat Calvo.

El mateix pel que fa a altres restriccions, com ara el tancament dels comerços i la restauració, assegurant que els jutges ho han avalat "en un 99% dels casos". Així, ha reiterat, la legislació sanitària ordinària "té recursos més que suficients" perquè les comunitats autònomes adoptin mesures per a frenar la propagació del virus, perquè "pràcticament" l'únic que exclou és el confinament domiciliari.

Però fora de La Moncloa sí que hi ha temors, començant pel Govern de Catalunya o el lehendakari Íñigo Urkullu, que han reclamat més garanties jurídiques per poder gestionar el post-estat d'alarma. La mateixa seguretat jurídica que exigia el Consell d'Estat en un informe. L'òrgan presidit per María Teresa Fernández de la Vega va advertir el govern espanyol que no existeix un pla jurídic alternatiu a l'estat d'alarma perquè la legislació sanitària és massa “genèrica” i requereix de modificacions per poder fer front a pandèmies amb seguretat jurídica.

Paradoxalment, és el mateix que defensava el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa, quan va debatre's la nova declaració de l'estat d'alarma, per un total de sis mesos ininterromputs. El llavors màxim responsable sanitari de l'Estat va justificar que l'única possibilitat per al confinament perimetral o el toc de queda era la declaració de l'estat d'alarma.