Menys el ministre-candidat Salvador Illa, el millor coneixedor de la situació sanitària, el govern espanyol sí que ha remat en els últims dies contra l'ajornament de les eleccions del 14-F. Els socialistes miraven les enquestes des de La Moncloa i alertaven dels perills per a la "democràcia" sobre el fet de moure la data. Un cop ha arribat la suspensió cautelar de l'ajornament, però, s'ha fet gairebé el silenci del govern espanyol. La portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, no ha reaccionat en un sentit ni en l'altre. Simplement ha dit que no tenen "res a afegir" sobre la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

El TSJC ha acceptat la suspensió cautelar de l’ajornament electoral i ha reactivat la maquinària electoral del 14-F. Un parell d’hores més tard, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol s’ha limitat a dir que “per descomptat acata” la decisió del tribunal. Caldrà “esperar la resolució definitiva i actuar en conseqüència”. Dit això, María Jesús Montero ha assegurat que no té “res més a afegir” perquè “són els tribunals els qui tenien la responsabilitat de pronunciar-se” sobre la qüestió. Així, com ha fet Salvador Illa durant les últimes setmanes, ha evitat mullar-se. La feina bruta l’han fet els seus companys de partit a Catalunya, però també algun company de Consell de Ministres, que han remat contra l’ajornament electoral.

Va ser el cas del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, qui dijous passat, vigília de la taula de partits, va advertir que ajornar els comicis suposaria “suspendre la democràcia” i fins i tot posava en dubte que el marc legal permetés canviar la data dels comicis. Tan sols unes hores més tard va ser el titular de Transports, José Luis Ábalos, qui va posar més llenya al foc. El dirigent socialista va alertar que aquests moviments “acaben afectant la netedat dels processos electorals”, perquè fa que les normes del joc “ja no siguin iguals per a tothom” i quedin “a criteri d’un govern”. El PSC va ser l’únic que va despenjar-se de l’acord dels partits per a ajornar la convocatòria.

El recurs que demanava mesures cautelars ha estat d’un particular, l’advocat Josep Asensio. No obstant això, formacions polítiques de l’òrbita del PSC també van presentar recursos davant del TSJC contra l’ajornament electoral. És el cas de Federalistes d’Esquerres o la Lliga Democràtica. No obstant això, Salvador Illa ha negat que darrere hi hagi la mà dels socialistes.

L’emèrit, tot pagat

Montero sí que ha confirmat les informacions dels últims dies: Patrimoni Nacional assumeix amb fons públics les despeses del personal que acompanya Joan Carles I durant la seva fugida als Emirats Àrabs. La portaveu ha assenyalat que ha continuat necessitant d’assistents després de la seva abdicació, i que Patrimoni Nacional n’assumeix les factures “a petició de la Casa Reial”. "Aquest personal d'assistència és abonat per part de la Casa Reial dins de la previsió que es contempla dins dels pressupostos", ha conclòs Montero. Per aquest motiu, correspon a La Zarzuela donar explicacions dels "detalls".

Toc de queda?

Pel que fa a les mesures de control del coronavirus, el govern espanyol està disposat a “escoltar” totes les aportacions que facin les diferents comunitats autònomes en el marc del Consell Interterritorial que es reunirà demà. De fet, diversos territoris demanen la possibilitat de poder avançar el toc de queda a les vuit del vespre. Això requeriria modificar el decret d’estat d’alarma. Des de La Moncloa no hi tanquen la porta, però recorden que amb l’actual decret d’estat d’alarma “hi ha marge” per a restringir encara més la mobilitat.