No hi ha acord entre el govern espanyol i les comunitats autònomes. En aquesta ocasió, el motiu de la discrepància són els serveis socials. Aquest dimecres, s'havia de votar en el si del Consell Interterritorial de Serveis Socials i Atenció a la Dependència el nou model de residències per a gent gran i depenent que planteja el Ministeri de Drets Socials, però la manca de consens ha forçat al ministeri encapçalat per Ione Belarra a ajornar la votació. El document amb les noves mesures no satisfà Catalunya, que considera que el text s'hauria de limitar a una recomanació ja que, si aquest fos d'obligat compliment, suposaria "una nova invasió competencial en l'àmbit de l'atenció social i una mostra més de la voluntat recentralitzadora de l'estat en aquesta matèria". Són declaracions del Departament de Drets Socials que recull l'ACN.
En aquest sentit, Drets Socials defensa que Catalunya "fa temps que avança en la transformació de l'atenció a les persones en situació de dependència i en la promoció de l'autonomia personal". Sobre aquest procés, el Departament liderat per Violant Cervera entén que ha de ser "ordenat, consensuat amb el sector, sostenible i sense ingerències competencials". Per tot plegat, la votació s'ha ajornat i el nou model de residències encara no s'implementarà. El Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 sosté que aquesta votació se celebrarà més endavant perquè així s'ha "acordat" amb les autonomies i confien en "tancar els darrers detalls al llarg del proper mes".
El nou model es vertebra sobre diversos eixos: entre les mesures que s'estipulen, es recull que la ràtio dels centres residencials es redueixi fins a "un treballador per cada dos residents", que hi hagi una ampliació del nombre d'habitacions individuals en les residències públiques i que els nuclis de convivència es limitin a un màxim de 15 persones. De fet, en els centres residencials públics, es vol establir que comptin amb un mínim del 65% d'habitacions individuals. També es concreta un termini de tres anys per eliminar totalment les subjeccions físiques, químiques o farmacològiques. Paral·lelament, en funció de la densitat de la població, aquestes instal·lacions no haurien de superar entre les 75 i 120 places.
Els sindicats també s'hi oposen
Entre les comunitats que més en contra s'hi han mostrat, destaca Galícia. La consellera de Política Social de la Xunta, Fabiola García, ha qualificat d'"irrealitzables" les propostes del govern espanyol en matèria de residències perquè "manca pressupost" i perquè tot plegat implicaria que "s'encariria i es dificultaria l'accés a les cures per a les persones més grans". "Podria suposar una pèrdua molt important de places i de llocs de treball en l'àmbit de les cures", ha alertat. García també creu que es tracta d'un "model discriminatori" amb els centres situats en les poblacions rurals i novament ha posat el focus en la manca de "finançament".
Per la seva banda, UGT i CCOO també s'han mostrat contràries al nou model de centres residencials, donat que "no inclou cap de les mesures de millora de qualitat del treball" que aquests havien plantejat i perquè suposa la "renúncia a garantir la qualitat en l'atenció". Respecte a les patronals, l'Associació Estatal de Serveis Residencials de la Tercera Edat, l'Associació Estatal d'Entitats de Serveis d'Atenció a Domicili, el Cercle Empresarial d'Atenció a les Persones i la Federació Empresarial de la Dependència comparteixen que la proposta de model residencial és "inacceptable". "Aquesta pot posar en risc l'atenció a les persones més grans i vulnerables", alerten. Les patronals assenyalen que el model "suposaria una reducció dràstica i significativa de l'oferta de places, una oferta que ja es troba en un punt crític, sense poder atendre la llista d'espera i de treballs a les residències".