Després de quatre mobilitzacions històriques, la proposta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per a la Diada d’enguany genera certs dubtes entre els assistents pel seu caràcter descentralitzador. La principal novetat introduïda és que els participants no hauran de coincidir físicament en únic indret, sinó que estaran connectats en cinc punts repartits arreu del territori de Catalunya: Lleida, Berga, Salt, Tarragona i Barcelona.

Cadascuna d’aquestes ciutats pretén representar un pilar de la futura República Catalana. En el cas de Lleida emana la idea de l’equilibri territorial, basant-se en la diversitat de territoris, paisatges i necessitats. El concepte que evoca Salt és la solidaritat i la justícia social, en referència a la convivència, el respecte a la immigració i la protecció dels refugiats. Berga simbolitza els valors culturals que conformen la identitat. Tarragona figura la xarxa i el progrés, en al·lusió al futur econòmic que passa per un Corredor Mediterrani que millori les infraestructures actuals. I Barcelona reprodueix la imatge de les llibertats com a seu històrica de la sobirania i capital de la futura República catalana.

Però a banda de dispersar les mobilitzacions, les incògnites perduren quant a l’organització i el funcionament de les manifestacions. Un dels conceptes clau a entendre és que les activitats estaran coordinades perquè es realitzin de forma successiva, no simultània. En aquest sentit, s’ha establert un ordre d’actuació per evitar trepitjar-se entre cada punt. La mirada primer es focalitzarà a Lleida, després a Berga, tot seguit a Salt, més tard a Tarragona i en últim lloc a Barcelona.

Què s'ha de fer?

Durant tot el dia hi haurà concerts i parlaments a cada punt, però el gruix d’activitats de la Diada s’iniciarà a partir de les 17:14 hores amb el repic de campanes de la Seu Vella de Lleida. Tenint en compte l’ordre prèviament esmentat, a cada concentració es repetirà el mateix procediment.

En primera instància un presentador donarà la benvinguda. Seguidament una personalitat (es confirmaran durant el transcurs de la setmana qui serà en cada cas) llegirà un fragment d’un manifest comú redactat per les entitats organitzadores. En finalitzar les parts d’aquest discurs, tot seguit, sonarà una cançó instrumental, preludi del llançament d’un coet a cada ciutat. Aquest anunciarà el moment mosaic, que consistirà a aixecar les cartolines, que prèviament hauran repartit els voluntaris, en senyal de batec. I per acabar es passarà el relleu a la següent ciutat.

Si l’any passat a la Via Lliure el punter posava èmfasi en la direcció del camí a traçar, l’element gràfic d’enguany serà el punt com a símbol de la destinació final del procés independentista. Mentrestant, s’alçaran colles castelleres que construiran els pilars de la República Catalana.

Els cinc punts albergaran un total de 44 trams, de manera que els habitants de cada comarca tenen assignada una ciutat. Però a banda de les 42 comarques també s’han inclòs com a trams la subcomarca del Lluçanès i el territori dels Països Catalans. En aquest sentit, tot i que tothom té fixada una ciutat en funció de la proximitat, cadascú és lliure d’acudir a la ciutat que vulgui. No obstant això, des de l’ANC i Òmnium Cultural recomanen realitzar les inscripcions per evitar aglomeracions que provoquin buits en altres trams del recorregut. Així mateix, les entitats posaran a disposició dels assistents diferents transports per facilitar els desplaçaments. A continuació s’exposa detalladament la convocatòria de cada ciutat.

Lleida

A la llera del riu Segre, entre el Pont Vell i la passarel·la del Liceu Escolar, s’albergarà la mobilització de Lleida. En aquest punt de la Diada està convocada la població provinent de 10 comarques de l’oest de Catalunya: el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, el Pallars Jussà, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. A falta de menys d’una setmana per l’onze de setembre, només el tram del Segrià està quasi ple, ja que els altres registren dades d’assistència baixes.

Berga

La concentració a Berga estarà dividida en 10 trams compresos entre el passeig de la Pau i la carretera de Sant Fruitós. La ciutat acollirà en el seu recorregut la gent procedent del Berguedà, del Bages, d’Osona, de l’Anoia, del Ripollès, de l’Alt Urgell, de la Cerdanya, del Solsonès, el Moianès i de la subcomarca del Lluçanès. Els trams del Berguedà, el Bages i l’Osona ja estan plens i quasi també el de l’Anoia. Per contra, actualment les inscripcions són baixes a la resta de trams. 

Salt

El passeig dels Països Catalans, des del carrer Cervantes fins al carrer de Miquel Martí i Pol, és l’indret escollit per manifestar-se a Salt. Els habitants de sis comarques estan citats en aquest punt: el Gironès, la Selva, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. En aquests moments hi ha registrades baixes dades de participació en tots el trams excepte el del Gironès, que es troba quasi ple.

Tarragona

La penúltima ciutat per aixecar els punts en senyal de batec es reunirà a la Rambla Nova, des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça Imperial Tarraco. A Tarragona s’aplegaran habitants de deu comarques del sud de Catalunya: el Tarragonès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Baix Ebre, el Montsià, l’Alt Camp, la Ribera d’Ebre, la Conca de Barberà, la Terra Alta i el Priorat. Des de l’ANC esperen que durant aquesta setmana augmentin notablement les inscripcions a tots els trams excepte al del Tarragonès, que ja és ple, i al del Baix Camp, quasi ple.

Barcelona

Barcelona clourà els actes de la Diada des el passeig de Sant Joan (des de l'Avinguda Diagonal) fins al passeig de Lluís Companys (a l'entrada del Parc de la Ciutadella). Set comarques i un territori estan cridats en el recorregut de la capital catalana: el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallés Oriental, el Garraf, l’Alt Penedès i els Països Catalans. A menys de 6 dies, el ritme d’inscripcions és força alt a tots els trams excepte a l’Alt Penedès, al Garraf, el Vallés Oriental i el Maresme.