Hi ha dies en què Pedro Sánchez desapareix de les portades. Són pocs. I encara n'hi ha menys en què també ho fan els jutges, l'amnistia, els whatsapps, els àudios, els fiscals i els escàndols polítics. Aquest diumenge 19 de juliol, la final del Mundial entre Espanya i l'Argentina ha aconseguit una gesta gairebé tan complicada com aixecar la Copa del Món: posar d'acord les portades de Madrid i Barcelona. Durant un dia, el país deixa de discutir sobre tribunals per discutir si Lamine Yamal és prou gran per destronar Leo Messi. Dues icones de La Masia, passat i futur del FC Barcelona, cara a cara, per si disputar-se el ceptre del futbol mundial no fos prou rellevant. Però el destí, la providència, la casualitat, la profecia o com vulguin dir-ho, ha fet realitat el que Messi ha definit com “una bogeria”. Fa dinou anys, un adolescent Messi va banyar a un nadó anomenat Lamine Yamal per a una sessió fotogràfica benèfica. Avui, la llegenda i el nen comparteixen una final del Mundial, com si aquell bany hagués estat una mena d'unció futbolística. Sembla que aquell recipient fos la marmita de Panoràmix: el geni argentí hi va submergir, sense voler, el futbolista destinat a discutir-li el tron.
Madrid es posa la samarreta
A la capital, els diaris respiren futbol pels quatre costats. L'ABC ni tan sols dissimula. La portada és pràcticament un pòster commemoratiu. Amb la bandera espanyola integrada a la capçalera i una fotografia d'Iker Casillas aixecant la Copa del Món del 2010, el diari apel·la directament a la nostàlgia amb un contundent "Ganes de repetir".
El País també es vesteix de gala. "Espanya enfront el mite", proclama sobre una imatge d'Oyarzabal, Rodri i Unai Simón sostenint una esfera terrestre. El missatge és clar: el futbol coral de Luis de la Fuente contra l'últim gran acte de Messi. Política? Sí, però en segon terme, amb un còctel entre tribunals i govern i una entrevista al president de JP Morgan.
A El Mundo, el protagonista és Pedro Porro. El lateral assegura que respecta l'Argentina, però, no li té por. Això sí, el diari no pot evitar tornar ràpidament a la seva zona de confort: Emiliano García-Page carrega contra el model de finançament autonòmic, reapareix el cas Begoña Gómez i també hi ha espai per a una entrevista amb el fiscal Nicola Gratteri, que fa 37 anys que viu escortat per la seva lluita contra la Ndrangheta, la màfia més gran del món.
Qui menys es deixa contagiar per la febre mundialista és La Razón. La final hi és, però sense perdre de vista la Moncloa. El titular principal assegura que Pedro Sánchez busca informes jurídics per allargar la legislatura. El futbol, després.
Catalunya veu una final amb accent de la Masia
A l'altra banda de l'Ebre, la lectura és força diferent. Aquí el protagonista no és tant Espanya com el duel entre dues generacions sorgides del mateix lloc. La coincidència és gairebé total, però el relat canvia segons el codi postal. A Madrid es parla d'Espanya buscant la segona estrella. A Barcelona, del retrobament entre el millor jugador de la història del Barça i el noi que molts ja assenyalen com el seu hereu. Per la premsa espanyolista, Messi és el gran obstacle. A Catalunya, continua sent també una mica de casa. I això sí que no ho decideix cap marcador.
La Vanguardia firma probablement la portada més elegant del dia. Una fotografia de Leo Messi i Lamine Yamal conduint la pilota amb exactament el mateix gest acompanya el titular: "El nen i el mite disputen una final històrica". Més que una final, sembla el traspàs oficial de poders de La Masia. L'ARA va encara un pas més enllà i directament proclama que "La Masia guanya el Mundial". Sigui quin sigui el resultat aquesta nit, argumenta implícitament el diari, el gran vencedor ja està decidit.
El Periódico opta per una portada molt visual. La samarreta de la selecció espanyola llueix un escut ben especial: el mapa del món substitueix l'emblema de la Federació. La idea és reforçar el missatge que la selecció de Luis de la Fuente representa una Espanya diversa. La resta de la portada torna ràpidament als assumptes quotidians: taxis il·legals a l'aeroport, prevenció d'incendis i un misteriós "Per què està content Florentino Pérez". Per últim, a El Punt Avui no els interessa gens això de la selecció espanyola i limiten la presència en la portada a una crida de L'Esportiu, amb un titular diferent de la resta. "Expectació arreu per la final del mundial (21 h)".
