La decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit, que ha negat la possibilitat al govern escocès de convocar un nou referèndum, tal com havia previst una llei aprovada al parlament de Hollyrood, sense haver arribat a un acord previ amb Londres, ha tingut reaccions també en l'independentisme català. Un dels primers a reaccionar ha estat precisament Carles Puigdemont, que citant una notícia del diari The National, ha volgut expressar el seu suport al poble d'Escòcia davant la negativa del Suprem: "Tot el suport al poble escocès i a les seves institucions en el camí cap a la independència. Un camí democràtic i europeu, al qual té dret i que acabarà completant malgrat la decisió d’avui", ha escrit el president a Twitter, un missatge acompanyat d'una bandera d'Escòcia.
En la mateixa línia s'han pronunciat des de Junts per Catalunya. En aquest cas, ha estat el seu secretari general Jordi Turull que, en un text en anglès i dirigit directament a la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, en nom de tot el partit, ha expressat el seu suport al govern escocès: "La democràcia o el dret de les persones a decidir lliurement el seu futur no es pot limitar", ha escrit Turull, afegint el coixinet "It's time", "És l'hora", en català. També en anglès, i utilitzant el seu perfil com a presidenta del Parlament, la secretaria general de Junts, Laura Borràs, ha enviat també el seu missatge a Sturgeon: "El dret a l'autodeterminació significa que cada país té el dret a decidir el seu propi futur i cap tribunal pot prohibir aquest dret. Tot el suport des de Catalunya, nosaltres també sabem que la decisió està a les nostres mans", ha escrit Borràs.
Reacció de Nicola Sturgeon
Mentrestant, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, s'ha limitat a considerar que la decisió del Suprem britànic és vàlida i que el referèndum ha de ser legal. Amb tot, però, s'ha mostrat sorpresa per la resposta del govern britànic, tot afirmant que el sentiment independentista creixerà més a Escòcia després d'una resolució que "planteja preguntes profundes i profundament incòmodes sobre la naturalesa de la Unió". D'altra banda, s'ha reafirmat en la possibilitat de convertir les pròximes generals britàniques en un referèndum de facto: "És la primera i més evident oportunitat" per fer-ho, ha dit. La mandatària també ha anunciat la convocatòria d'un consell nacional extraordinari del seu partit, l'SNP, per l'any que ve per traçar el nou camí. Segons els plans del govern escocès, aquest segon referèndum s'hauria de celebrar el 19 d'octubre del 2023, però la decisió del tribunal complica que aquesta convocatòria es pugui produir, ja que a diferència del 2014, quan el govern de David Cameron va acceptar que se celebrés la consulta, el de Rishi Sunak no té cap intenció de permetre'l, com tampoc la tenien els seus successors Boris Johnson i Liz Truss, especialment crítica amb l'independentisme escocès.