La presència de l’Exèrcit als carrers de Ceuta, una de les imatges que ha deixat la crisi migratòria oberta des de finals de juliol, queda ara sota sospita. Una vintena de migrants marroquins denuncien haver estat apallissats, assetjats, humiliats o desposseïts dels seus diners i telèfons mòbils per militars espanyols, especialment membres de la Legió i de Regulars, segons una investigació publicada per elDiario.es. A aquests testimonis directes, el mitjà hi afegeix prop d’un centenar de casos, alguns dels quals menors d'edat, detectats per organitzacions que treballen sobre el terreny, com el col·lectiu Mutual Support Brigades. Es tracta, de moment, de denúncies i testimonis que no han estat acreditats judicialment, però la informació aporta fotografies de lesions, testimonis presencials i almenys un informe mèdic que recull que un dels ferits va explicar haver estat agredit per soldats espanyols. Fonts governamentals consultades pel mateix diari asseguren que "no tenen coneixement de cap queixa", condemnen qualsevol mena de violència i afirmen que qualsevol agressió que s’hagi pogut produir serà investigada.
Tres ferits i un menor de 17 anys
Un dels episodis més greus que relata la investigació es va produir la matinada de l’11 de setembre al barri de Los Rosales. Quan periodistes i activistes van arribar a la zona, hi havia una dotzena de legionaris desplegats a prop d’una casa en ruïnes on dormia un grup de migrants. Poc després van aparèixer diversos joves ferits. Tres van necessitar ser traslladats a l’hospital. Presentaven cops al cap, la cara i les costelles. Un d’ells tenia una ferida d’uns quatre centímetres al cap. Un altre, Adam, de 17 anys, tenia els llavis ensangonats i marques d’un cop al cap. "Soc menor d’edat. Estàvem molt espantats, estàvem atrapats i es reien de nosaltres mentre ens pegaven", va explicar al diari que ha recollit aquestes agressions abans de pujar a l’ambulància.
Els migrants sostenen que els soldats els haurien ordenat sortir d’un amagatall amb la promesa que només serien registrats i que els cops haurien començat quan el primer d’ells encara estava agenollat. També denuncien telèfons trencats o sostrets i diners desapareguts. Un adolescent assegura que li van prendre 180 euros que li havia enviat la seva mare. El periodista d’elDiario.es afirma haver vist restes de sang a l’edifici i mòbils amb les pantalles destrossades.
Un informe mèdic recull l’acusació contra soldats
Un altre dels casos aporta un element documental. Hassan —nom fictici— explica que el 8 de setembre cinc soldats van entrar a la cabana on dormia i un d’ells el va colpejar amb una defensa. El periodista el va trobar hores després a les portes de l’Hospital de Ceuta, amb una part de la cara inflada i una dent trencada. L’informe mèdic descriu les lesions i deixa constància del relat del pacient: havia informat d’una agressió de soldats amb una porra a la cara, una cama i un colze. L’informe acredita l’existència de les lesions i el relat que el pacient va donar als metges, però no determina per si mateix l’autoria dels cops. Hassan afirma també que, després de l’agressió, els militars volien portar-lo fins al Marroc i que va aconseguir fugir entrant al mar. Des d’aleshores diu que no s’atreveix a tornar al lloc on vivia per por de trobar-se novament amb les patrulles.
Cabells tallats per la força i amenaces d’expulsió
Les denúncies no es limiten a les pallisses. Diversos migrants descriuen pràctiques humiliants, especialment tallats de cabells forçats. Als magatzems del Tarajal, elDiario.es relata haver vist diversos joves que, després de la retirada d'una patrulla de legionaris, van aparèixer amb parts del cap afaitades. Tres van assegurar que els soldats els havien obligat a tallar-se els cabells sota l’amenaça de ser enviats al Marroc. Un d’ells sostenia que els militars havien ordenat a un barber que l’afaités.
Dos joves més expliquen que van ser retinguts, ruixats amb esprai de pebre i obligats a tallar-se part dels cabells. Un barber marroquí afirma, per la seva banda, que va ser detingut i apallissat després de negar-se a afaitar dos menors.
Altres testimonis descriuen un procediment encara més greu: ser introduïts en vehicles militars i traslladats fins a zones boscoses pròximes al CETI, on asseguren que van ser colpejats. Un dels denunciants mostrava un ull morat i diverses marques allargades a l’esquena.
Què poden fer els militars a Ceuta?
Aquest és un dels punts més delicats de la denúncia. L’Exèrcit va ser mobilitzat després de l’entrada massiva de finals de juliol per reforçar la resposta de l’Estat. Defensa defineix oficialment la seva missió a Ceuta com de "presència, vigilància i suport". A més, el decret que va declarar Ceuta situació d’interès per a la seguretat nacional diferencia les funcions atribuïdes als ministeris: a Defensa li assigna capacitats humanes, logístiques, sanitàries, de transport, vigilància, infraestructures i suport general; en canvi, situa expressament sota Interior la seguretat ciutadana, el manteniment de l’ordre públic, el control fronterer, la identificació d’estrangers i la policia judicial.
És una distinció important perquè, si es confirmessin actuacions com les descrites —retencions, escorcolls, confiscació de pertinences o trasllats de migrants—, caldria determinar amb quina cobertura legal s’haurien dut a terme i sota quines ordres. De fet, la qüestió ja havia arribat a la política abans que es coneguessin aquestes denúncies. El PP ha reclamat que els militars desplegats a Ceuta puguin disposar temporalment de la consideració d’agents de l’autoritat, precisament per ampliar la seva capacitat d’actuació i la seva protecció jurídica.
Una nova ferida en una ciutat encara en crisi
Les acusacions apareixen en una Ceuta que encara no ha recuperat la normalitat més d’un mes i mig després de l’entrada massiva de finals de juliol. Milers de migrants continuen a la ciutat i centenars de menors encara no han pogut ser incorporats plenament al sistema de protecció. Aquest dimarts, el govern espanyol calculava que entre 700 i 1.000 menors continuaven als carrers de Ceuta. Ara, però, les denúncies que ha publicat el diari introdueixen una qüestió diferent i especialment sensible que el govern espanyol haurà d'investigar: si alguns dels efectius enviats per reforçar la seguretat i donar suport durant l’emergència han traspassat els límits de la seva missió.
A aquesta situació humanitària s’hi suma un clima de forta tensió. En les últimes setmanes també s’han produït agressions contra agents i militars i incidents entre migrants i forces de seguretat. Segons va denunciat UGT Ceuta en un comunicat aquest dimarts, tres vigilants de seguretat del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Ceuta van resultar agredits i van haver de ser traslladats a l'Hospital Universitari pels cops rebuts quan intentaven intervenir en una baralla entre els migrants acollits en aquestes instal·lacions. Els vigilants van ser agredits aquest dilluns després d'intervenir en una baralla entre residents del CETI d'origen subsaharià i marroquí, a la qual es van afegir més persones.