Després que els sindicats CCOO i UGT critiquessin la decisió del Departament de Salut de condicionar part dels fons públics que reben els Centres d'Atenció Primària (CAP) a la reducció de l'allargament "innecessari" de les baixes laborals sense diagnòstic en salut mental i patologies osteoarticulars, ara ha estat el sindicat Metges de Catalunya (MC) qui ha alertat que això "pot trencar" la confiança entre metge i pacient. Les proves pilot que promou el Govern plantegen incentius per als centres que aconsegueixin escurçar la durada d'aquestes baixes, cosa que el sindicat considera "inadmissible". La formació assegura que "en un procés de baixa només pot prevaldre el criteri clínic, sustentat en proves diagnòstiques i exploracions complementàries que determinen un tractament i un temps de recuperació". Això, el dia que els metges han començat una setmana de vagues per reclamar un conveni propi i millores laborals.
Durant tot aquest dilluns, el Govern ha rebut crítiques des de diferents sectors, també del polític, per aquesta mesura que consideren que pot suposar una vulneració de drets per als treballadors. Però l'Executiu ha sortit al pas per explicar-se, després que diumenge sortís a la llum aquesta informació. Des del Departament de Salut, doncs, defensen que la seva iniciativa no tracta d'incentivar més als metges o als infermers a reduir la duració de les baixes, sinó a fer actuacions per adequar la seva duració a la "realitat clínica" del procés. En aquest sentit, diuen que la mesura busca "evitar que [les incapacitats temporals] s'allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d'accés als especialistes".
La resposta del Govern, però, no ha convençut el sindicat majoritari de metges, que opinen que condicionar aquest procediment amb elements economicistes "va en contra de la deontologia mèdica" i insisteixen que "pot menyscabar un dels pilars de l'atenció primària de salut: la relació de confiança entre un metge i el seu pacient". A més, MC creu que si en l'actual marc de pròrroga pressupostària, Salut disposa d'una partida addicional que pot destinar a aquest tipus d'incentius, "el que ha de fer és destinar-la en la mateixa proporció al pressupost global de l'atenció primària per acostar-se a l'objectiu encara no assolit de dedicar el 25% dels recursos al primer nivell".
El sindicat assegura, a més, que la dilatació de les baixes laborals "molt sovint" és conseqüència del temps d'espera per fer proves diagnòstiques i per a l'accés a les consultes d'altres especialistes i serveis. En el cas de les patologies de salut mental, l'organització afegeix que la plantilla de psicòlegs clínics és "totalment deficitària" per a la incidència de les malalties mentals entre la població, amb esperes de fins a 60 dies per a una primera visita de valoració psicològica.