L'Associació Professional de la Magistratura (APM), l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV) i el Fòrum Judicial Independent (FJI), que representen més de 2.500 jutges espanyols, han remès un escrit a la vicepresidenta de la UE de Valors i Transparència, Vêra Jourová, i al comissari europeu Didier Reynders, on denuncien el que consideren un "risc de violació greu" de l'estat de dret al nostre país per les últimes reformes legislatives que, segons el seu parer, afecten la independència judicial.

En l'escrit, de sis pàgines, els signants sol·liciten a la Comissió Europea l'adopció de certes mesures, entre les quals citen l'inici de procediment de l'article 7 del Tractat de la Unió Europea (TUE), que recull la possibilitat de sancionar un Estat membre per violar valors bàsics de la Unió Europea com són els drets humans o l'imperi de la llei i que pot implicar la pèrdua dels drets de vot en el Consell Europeu.

 

 

 

Concretament, sol·liciten a la Comissió Europea que tingui en compte el seu escrit de les reformes legislatives sobre "l'anul·lació i desapoderament" del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) —per la reforma que impedeix nomenaments quan aquest òrgan està en funcions— i la "colonització pels partits polítics", que comprometen els nomenaments d'alts càrrecs judicials, així com tota l'activitat governativa sobre jutges (disciplinària, promoció, formació), "i amb això, la seva independència i imparcialitat".

Segons el parer dels signants, aquesta actuació posa en risc l'estat de dret, "la qual cosa constitueix un risc clar de violació greu per part d'Espanya dels valors recollits en l'article 2 del Tractat de la Unió Europea i, per tant, del mateix dret de la Unió".

Reformes legislatives

Reclamen també que, des de l'àmbit de competència de la Comissió, s'insti el Govern d'Espanya perquè abordi les reformes legislatives que siguin compatibles amb les garanties que demanda l'article 49 del Tractat, en els termes en què els interpreta el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Afegeixen que, "en última instància i en cas de no solucionar-se la situació denunciada", s'iniciï el procediment previst a l'article 7 del Tractat de la Unió Europea, atès que "la Comissió Europea, juntament amb altres institucions de la Unió i els seus Estats membres, és responsable, d'acord amb els tractats, de garantir el respecte de l'estat de dret com a valor fonamental de la nostra Unió i de vetllar perquè s'observin la legislació, els valors i els principis de la UE".

En la missiva, els jutges expliquen a la Comissió que el sistema d'elecció actual de 12 dels 10 vocals del CGPJ, els d'origen judicial, ha estat avalada pel Tribunal Constitucional, si bé la condició de constitucionalitat passava perquè les formacions polítiques no es repartissin els vocals segons la representació parlamentària.

"Després de 35 anys, els riscos previstos pel Tribunal Constitucional s'han convertit en lamentables realitats —afegeix l'escrit—. Es pot afirmar que l'actual sistema, de facto, és contrari a la Constitució i a les exigències de les institucions europees, segons les quals, "les autoritats polítiques no poden intervenir en cap moment del procés en l'elecció dels vocals de procedència judicial".

Així, insisteixen que la pràctica, des de 1985 fins a l'actualitat, consisteix que els principals partits polítics "es reparteixen els llocs que s'han de cobrir en negociacions secretes fora del Parlament i, una vegada assolit l'acord, els diputats i senadors voten segons la consigna donada pels partits". Abans, això es feia discretament, afegeixen, "però actualment es realitza amb coneixement públic i amb comentaris de polítics en la premsa".

També expliquen a la UE que l'actual procés de renovació del CGPJ es va iniciar fa més de dos anys i que des d'aleshores els negociadors dels partits polítics es reuneixen sense arribar a un acord. "D'aquesta manera, la decisió de les cambres legislatives és suplantada pels partits polítics dominants, que també s'han negat a modificar el sistema d'elecció de vocals judicials, malgrat que algun partit l'ha proposat i les associacions judicials ho hem reclamat d'acord amb les recomanacions europees", agreguen.

En aquest context, relaten l'intent de reforma dirigida a rebaixar les majories necessàries per designar els nous vocals i la recentment aprovada i que té com a finalitat que el CGPJ no pugui dur a terme la seva funció més important, que és la de nomenar els alts càrrecs judicials, quan el seu mandat hagi expirat". La reforma legal suprimeix altres facultats del CGPJ que les associacions consideren essencials, com la legitimació per promoure conflictes de competències entre òrgans constitucionals.

"En suma, redueix les funcions del CGPJ a aspectes merament burocràtics, en detriment de la seva funció essencial: ser el garant de la independència judicial", recorden els jutges a la Comissió Europea.

Cap al totalitarisme

Avancen que el següent pas, que ja ha estat anunciat, "consistirà, com ja s'ha exposat, a substituir la majoria reforçada de 3/5 dels membres de les cambres que s'exigeix per elegir els vocals del CGPJ per una majoria absoluta, que s'aconseguiria amb els partits que sostenen el govern, alguns dels quals obertament animen a no respectar la Constitució".

Segons el parer d'aquestes associacions, "es tracta d'una llei de submissió del Poder Judicial als partits polítics que dominin en cada moment, la qual cosa és l'inici del camí cap al totalitarisme, el menyscabament dels drets humans i la corrupció".