La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha demanat "resoldre les tensions que viu la Catalunya dels 8 milions d'habitants abans de fixar nous objectius demogràfics". Ho ha fet durant una conferència organitzada pel Fòrum Europa Tribuna Catalunya a l'Hotel Palace de Barcelona titulada De la Catalunya dual a la Catalunya en xarxa: confederar el progrés. En aquest sentit, ha advertit que l'actual sistema públic de serveis no està pensat per a la Catalunya actual de 8 milions, sinó per a la de temps pretèrits, quan la població se situava al voltant dels 6 milions. "Avui, massa sovint, el país no pot garantir aquests drets amb la qualitat i la proximitat exigibles", ha lamentat.
Així, durant la seva intervenció, Budó ha qüestionat que l'horitzó dels 10 milions d'habitants pugui considerar-se una fita de país per si mateixa i ha advertit que el creixement demogràfic només té sentit si va acompanyat dels recursos i les infraestructures necessàries per garantir la qualitat de vida de la ciutadania. "No comparteixo que arribar als deu milions sigui una fita ni un indicador de progrés. Créixer més no significa viure millor", ha afirmat.
Així doncs, ha defensat que el debat no s'ha de centrar en quants habitants ha de tenir Catalunya, sinó en quina capacitat té el país per oferir habitatge assequible, serveis públics de qualitat, oportunitats econòmiques i infraestructures adequades. "Abans de fixar nous objectius demogràfics, hem de garantir una vida digna als vuit milions d'habitants actuals i decidir quin país podem sostenir", ha remarcat.
Paral·lelament, ha defensat necessitat de repensar el model de creixement i d'avançar cap a una "Catalunya en xarxa" que reforci el paper dels municipis i garanteixi l'equilibri territorial. Per a Budó, doncs, el desenvolupament de Catalunya ha de passar per connectar millor els territoris, reforçar el paper de les ciutats mitjanes i aprofitar el potencial de totes les comarques. "El futur del país no passa per concentrar més activitat en un únic punt del territori, sinó per generar oportunitats arreu de Catalunya", ha defensat. També ha aprofitat l'avinentesa per reclamar un sistema de finançament local "estable i coherent" amb les competències que els municipis exerceixen.
La presidenta de l'ACM també ha reivindicat un model de governança que reconegui el protagonisme del món local en la definició de les grans polítiques de país. I ha reclamat més capacitat de decisió i un sistema de finançament adequat per als municipis. "Ara és l'hora dels ajuntaments. Però aquesta afirmació només tindrà contingut si va acompanyada de recursos, capacitat de decisió i un nou model de finançament local", ha assegurat.
Budó ha recordat que són els ajuntaments qui afronten en primera línia els reptes vinculats a l'habitatge, la cohesió social, la mobilitat, la seguretat o la transició energètica, però ha lamentat que sovint ho facin amb recursos insuficients. En aquest sentit, ha reclamat que les administracions locals tinguin un paper central en la planificació de les polítiques públiques i en la distribució dels recursos.
Amb tot, la presidenta de l'ACM ha advertit que "no és responsable prometre més creixement quan no hem resolt les conseqüències del creixement anterior" i ha reclamat a construir consensos territorials que permetin garantir la cohesió, la prosperitat i la qualitat de vida arreu del país. "Abans de parlar d'una Catalunya de deu milions, construïm una Catalunya que respongui bé als més de vuit milions que ja som", ha conclòs.
Sis mesures per a un progrés equitatiu
Per fer fronts als reptes que la Catalunya actual té, ha proposat sis mesures:
- Redimensionar els serveis públics.
- Connectar el país amb un sistema de comunicacions.
- Garantir l'accés a l'habitatge.
- Protegir la seguretat i la convivència des de la proximitat.
- Distribuir millor el progrés econòmic
- Dotar els ajuntaments d'una governança i d'un finançament adequats.
Budó ha insistit que el codi postal no pot "determinar" l'accés als serveis públics, i ha advertit que les ciutats mitjanes estan "assumint funcions metropolitanes sense instruments metropolitans". Ha exigit, com a "prioritat" per al país, garantir la "fiabilitat del transport públic" i que aquest "permeti anar d'un lloc a un altre sense haver de passar sempre per un centre".
Pel que fa a l'accés a l'habitatge, ha alertat que s'ha convertit "en una de les principals dificultats per desenvolupar el projecte de vida a Barcelona i a bona part del país", i obliga les famílies a buscar alternatives residencials "en altres municipis". I, quant a la seguretat i la convivència, ha demanat una "millor coordinació" entre administracions perquè la pressió recau sempre sobre els ajuntaments, que són "la primera porta on truca la ciutadania".
"Barcelona no pot ser una frontera que separi el centre de la resta del país"
A més a més, Budó ha instat la classe política assistent a fer de Barcelona en una ciutat "més útil per al conjunt de Catalunya perquè el país no quedi dividit entre una metròpoli i un territori exterior". En aquesta línia, ha plantejat que el cap i casal "comparteixi capacitat institucional i ajudi a distribuir les inversions productives per tot el territori". "Ha de ser el node principal d'aquesta xarxa de ciutats, no una frontera que separi el centre de la resta", ha recalcat.
Recuperant la idea de la "Catalunya en xarxa", ha proposat estructurar el país en xarxes i abandonar les corones, en referència a la corona metropolitana. "Una corona crea dependència; una xarxa crea cooperació", ha insistit. "La Barcelona dels 5 milions, que a alguns els pot semblar una resposta lògica a les necessitats de la capital, acaba assumint més decisions, més inversió i talent, però això en realitat agreujarà encara més el problema que vol resoldre", ha indicat.
Finalment, pel que fa a l'economia catalana, ha declarat que "Catalunya té una realitat productiva molt més distribuïda del que acostuma a reconèixer el relat oficial", i ha avisat que si les inversions, la recerca i la formació es concentren, "el país perd potencial", per la qual cosa ha proposat "confederar el progrés".
Turull reivindica el "compromís" de Budó amb el món municipal
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, que comparteix una llarga trajectòria política al costat de Meritxell Budó, ha estat l'encarregat d'introduir-la i donar-li pas en l'inici de la conferència. Així, ha reivindicat el seu "compromís" amb el món municipal, un àmbit polític que "segurament és el més agraït, però alhora el més exigent". "Per a ella, l'ajuntament és un lloc on transformar la vida de la gent", ha afirmat, i també ha assenyalat l'entrega de la presidenta de l'ACM amb la nació, la llengua i les institucions pròpies.