L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) afronta unes eleccions internes inèdites en la seva història: per primera vegada, el nombre de candidats al secretariat nacional és inferior al de places disponibles. En total, s’han presentat 64 aspirants per ocupar 77 llocs, segons la llista definitiva de candidatures feta pública internament i a la qual ha tingut accés l’agència EFE. Els comicis es faran del 14 al 18 d’abril, i el nou secretariat es constituirà el 25 d’abril. Com és habitual, seran els mateixos membres escollits els qui designaran els nous càrrecs de direcció —presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria. L’actual president, Lluís Llach, figura entre la vintena de dirigents de la direcció sortint que opten a repetir, però encara no ha aclarit si vol continuar al capdavant de l’entitat.
La manca de candidatures evidencia un moment de desmobilització que afecta tant l’ANC com el conjunt del teixit associatiu. Tot i una reforma recent dels estatuts que permet tornar a presentar-se a antics secretaris nacionals, la participació ha caigut fins a mínims històrics. Ni tan sols en les eleccions del 2022 —quan es van registrar 85 candidats— s’havia produït una situació similar.
Aquest descens també es reflecteix en la dinàmica electoral. En la majoria de les circumscripcions no hi haurà competència real, ja que el nombre d’aspirants és igual o inferior al de places disponibles. De fet, només hi haurà una certa pugna en dos àmbits: el bloc nacional, amb 16 candidats per a 13 llocs, i la regió que inclou les Comarques Gironines i l’Empordà, amb 6 candidats per a 5 places.
Lluny dels 77 membres previstos als estatuts
En altres territoris, la situació és encara més significativa. Hi ha nou regions amb candidats insuficients i, fins i tot, una —el Barcelonès Sud— on no s’ha presentat cap aspirant. També destaca el bloc jove, que només compta amb un candidat per a dues places. Aquest escenari farà que el futur secretariat nacional quedi per sota del límit establert. De fet, es preveu que només s’arribi a una seixantena de membres, lluny dels 77 previstos als estatuts.
La desafecció dels joves, dades preocupants
La situació s’inscriu en una tendència més àmplia de pèrdua d’implicació ciutadana, especialment en el jovent. Segons l’informe Participació i implicació política de la joventut catalana de l’Observatori Català de la Joventut, l’afiliació juvenil a organitzacions polítiques i socials ha passat del 12,5% el 2011 al 3,4% el 2023.