De la Tierra firme a la Mentira firme. Així ha volgut replicar el Partit Popular el nou llibre que publica el president espanyol, Pedro Sánchez, i que ha presentat aquest dilluns al costat de Jorge Javier Vázquez. El PP ha difós a través de la xarxa social X (antic Twitter) un PDF amb 85 pàgines i 539 titulars que ha definit com “un viatge fascinant a través dels escàndols i mentides del sanchismo” i que pels populars serveix per il·lustrar “una manera de fer política” i evidenciar “cinc anys d'escàndols, divisions, enfrontaments i mentides”.

Del novembre del 2019 al desembre del 2023

El document comença el novembre del 2019, amb l'acord entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per formar un govern espanyol de coalició després de les eleccions del 10N, i acaba el desembre del 2023, quan Sánchez va defensar “l'objectiu noble” del verificador i de l'amnistia malgrat no comptar “amb l'aplaudiment de la ciutadania”. Inclou un llistat ordenat cronològicament de fets, gairebé diaris, vinculats de manera més o menys directa amb Pedro Sánchez i el govern espanyol.

S'hi mencionen les grans polèmiques de l'última legislatura i de l'inici d'aquesta, crítiques del PP cap al líder del PSOE i notícies vinculades amb els socis de l'executiu. Combina referències a fets concrets amb titulars de premsa extrets de diferents mitjans. A més, el juliol del 2023 hi apareixen vint afirmacions fetes per Sánchez durant el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo.

L'any amb més esdeveniments és el 2020, amb 187, seguit del 2021, amb 148. Per darrere, el 2022 amb 106 i el 2023 amb 85. El 2019, que comença a ressenyar-se des del novembre, es queda amb tretze.

Els principals temes dels últims quatre anys

El ventall que abraça el document que ha compartit el PP és enorme i inclou molts fets de l'actualitat política dels darrers quatre anys. En clau catalana, menciona, entre altres, les negociacions amb Esquerra per la investidura i pels pressupostos generals de l'Estat, l'obertura del judici oral contra Quim Torra i la sentència del Suprem retirant-li l'escó, l'absència dels partits independentistes en els actes del Rei, el tercer grau als presos polítics i la seva sortida de la presó després dels indults, la sentència del Tribunal Suprem perquè la Generalitat vacunés policies i guàrdies civils, la inhabilitació per desobediència de la Mesa del Parlament, la sortida de Salvador Illa del Ministeri de Sanitat per presentar-se a les eleccions catalanes, el resultat del 14-F, la promesa d'Aragonès d'un referèndum a Catalunya a l'escocesa, el cessament de la directora del CNI, Paz Esteban, o l'eliminació del delicte de sedició. També parla de la inclusió de Pablo Iglesias a la taula de diàleg amb el Govern, cosa que finalment no es va produir.

Bona part de les primeres pàgines es dediquen de manera majoritària a la pandèmia: la declaració de l'emergència mundial pel coronavirus per part de l'Organització Mundial de la Salut, declaracions de Sánchez afirmant que “aquest virus no ens vencerà i ens farà més forts com a societat”, el “drama als geriàtrics”, la “nova normalitat”, les dades de l'evolució dels contagis i de les morts per Covid-19, les onades de coronavirus i els problemes amb la tornada a l'escola, l'estat d'alarma i el toc de queda, “l'eufòria i el temor” pel final de l'estat d'alarma o el retorn a les mascaretes al carrer.

I altres moments clau de la legislatura: el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l'Estat, el Cas Delcy, les manifestacions del 8M, les relacions amb Bildu, la reforma del Poder Judicial, la restitució de Diego Pérez de los Cobos com a cap de la Guàrdia Civil a Madrid, el Cas Plus Ultra, la sentència del TC sobre el primer estat d'alarma, les declaracions d'Alberto Garzón sobre el consum de carn, la indignació de les víctimes d'ETA, la retirada de l'escó d'Alberto Rodríguez, el “vot erroni del PP” que “salva del naufragi la reforma laboral”, l'ús dels reials decrets, la renúncia de Dolores Delgado, la dimissió de Carlos Lesmes com a president del CGPJ, l'elecció de Conde Pumpido com a president del TC o els trens de Renfe que no caben als túnels.

D'altra banda, el document també parla d'altres qüestions, com el resultat de les eleccions galleges i basques del juliol del 2020, la marxa del Rei emèrit Joan Carles I d'Espanya, la convocatòria anticipada de les eleccions a la Comunitat de Madrid i la majoria absoluta d'Ayuso, la dimissió de Mònica Oltra o l'atac contra una església catòlica d'Algesires.

75 vegades Podemos, 45 Iglesias i 34 Bildu

Si analitzem el document paraula per paraula, constatem que, com era d'esperar, qui té més protagonisme és Pedro Sánchez: el nom del president espanyol hi apareix en 191 ocasions. També destaquen les 45 vegades que surt Pablo Iglesias, les 37 d'Irene Montero i les 31 de Fernando Grande-Marlaska. A molta distància, el PP anomena quinze cops Quim Torra i deu Carles Puigdemont. Per la seva banda, els noms d'Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Yolanda Díaz i Meritxell Batet surt set vegades cada un. Les mencions a Arnaldo Otegi es queden en cinc (tres com a “Otegi” i dues com a “Otegui”).

Pel que fa als partits polítics, sobta que Podemos se cita en 75 ocasions, disset més que el propi PSOE, que hi surt en 58. Són gairebé les mateixes que ERC, referenciada 55 vegades. Per darrere, Bildu amb 34, el PP amb vint, Vox amb nou, el PNB amb vuit i Junts amb quatre.

El coronavirus, la Covid-19 i la pandèmia es mencionen 51 vegades i Fernando Simón, dotze. Hi ha 28 referències a l'independentisme o separatisme (en les diferents variants), 23 referències als indults i vint al Rei Felip VI. Apareixen setze mencions a l'1-O, catorze al Procés, tretze a l'amnistia, deu al “25%” de castellà a l'escola i nou a la sedició. Madrid surt 21 cops i Catalunya i Generalitat, vint cadascuna. 

Sobre els principals temes de l'anterior legislatura, al·ludeix en tretze ocasions a la Llei del només sí és sí, onze a la llum, deu als impostos, nou a la Llei Trans, set a la Llei de Memòria Democràtica i set a la reforma laboral.