El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea ha deixat aquest dijous en llibertat provisional la membre dels CDR Tamara C., que serà investigada per delicte de desordres públics, però no de terrorisme, sedició o rebel·lió, com demanava el ministeri públic, segons informen fonts jurídiques. Per tant, farà front a una pena que va dels sis mesos als tres anys de presó, després d'una declaració que ha durat més de mitja hora i ha començat amb retard, a partir de les 13.30h, tot i que estava citada a les 10h, després de passar dues nits al calabós.

A Tamara se li aplicaran les mesures cautelars següents: prohibició de sortir del municipi de Viladecans, menys per traslladar-se al lloc de feina, si és que aquest és fora de la localitat; presentació tots els dilluns al jutjat de guàrdia; prohibició de sortir del territori estatal, tot i que ho podrà fer amb una autorització, si fos per motius justificats; a més de retirada de passaport. La resta de detalls de la interlocutòria, però, no es coneixen de moment perquè és secreta, segons les fonts consultades.

En darrer lloc, el jutge De Egea ha demanat una ordre de detenció respecte de l'altre membre del CDR que no s'ha personat al jutjat i que també era investigat.

La qüestió és que la decisió no ha plagut a la fiscalia, qui ha demanat presó provisional per la detinguda —després de revisar les proves que s'havien obtingut per part de la Guàrdia Civil—. "Això com a presumpta responsable de delictes comesos amb finalitat de rebel·lió, sense perjudici de les ulteriors qualificacions que puguin adoptar-se després de l'avenç de la investigació", exposa. 

"La investigada hauria desenvolupat activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge, formant part d'un reduït equip de direcció que determina les pautes d'actuació i les consignes de mobilització d'aquests grups, amb actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l'Estat, traslladant al carrer amb actuacions violentes el procés sobiranista català que s'investiga en sengles procediments al Tribunal Suprem i l'Audiència Nacional, com una clara amenaça directa a l'ordre constitucional establert", afegeix.

En darrer lloc, assenyala "la gravetat de les penes que els fets comporta, a més del risc de reiteració delictiva, ateses les accions que la detinguda presumptament pretenia coordinar, unit a la finalitat d'evitar la destrucció de proves per l'actitud ja acreditada de la mateixa, determinen la necessitat de la mesura cautelar sol·licitada".