En les darreres dues setmanes, han sortit a la llum sis casos de presumptes assetjaments sexuals en el que ja es coneix com el mee too del PSOE. Les denúncies contra Paco Salazar (dirigent madrileny i exassessor de la Moncloa), Antonio Navarro (exsecretari general del partit a Torremolinos, regidor i diputat provincial), José Tomé (expresident de la Diputació de Lugo i alcalde de Monforte de Lemos), Javier Izquierdo (secretari d’Estudis i Programes de l'Executiva Federal i senador per Castella i Lleó), Francisco Luis Fernández Rodríguez (exalcalde de Belalcázar, poble de Còrdova) i Toni González (vicesecretari del PSPV i alcalde d’Almussafes) han provocat un terratrèmol intern en el principal partit del govern espanyol, i han donat munició a l’oposició per minvar la confiança dels votants socialistes. Però el PP corre el risc d’acabar contagiat per aquesta onada de denúncies de dones que fins ara han pogut guardar silenci o que no han estat escoltades, o dels mateixos socialistes, que poden buscar sota les pedres o reactivar casos d’assetjament en l’adversari per contrarestar els seus escàndols.  Ha estat el cas de l’alcalde d’Algesires, José Ignacio Landaluce, que aquest divendres ha registrat la seva baixa com a membre del grup parlamentari del PP en el Senat, però manté l’acta de senador per la província de Cadis, i ara haurà d’incorporar-se al grup mixt, després d’una denúncia presentada aquest dimecres pel PSOE davant la Fiscalía del Tribunal Suprem. En conseqüència, Landaluce va decidir demanar la seva suspensió temporal de militància en el PP, i dels càrrecs orgànics com a membre del partit, però manté els càrrecs institucionals, com a alcalde d’Algesires, càrrec que ocupa des del 2011.

De fet, el cas no és nou, però el PSOE l’ha reactivat ara, coincidint amb els seus escàndols. Les acusacions inicials van sorgir l’octubre de 2024 amb la publicació de captures de WhatsApp de regidores del PP (Eva Pajares i Susana Pérez) en què descrivien tocaments i gestos inapropiats per part de Landaluce, com ara “em va tocar el cul” o “em va ficar mà per sota la taula”. Totes dues van negar posteriorment en públic haver patit assetjament, i En aquell moment, el PP va assegurar que obria una investigació interna, però fins ara no se n'ha fet públic cap resultat. El cas s’ha reactivat ara amb més proves aportades pel PSOE. La secretària general dels socialistes d’Algesires, Rocío Arrabal, i la seva vicesecretària general, Isabel Beneroso, van reclamar al Ministeri Públic que investigui si existeix responsabilitat penal per part del màxim responsable del consistori en relació amb ”suposats episodis d’assetjament i/o abús sexual” a dues regidores del PP, segons uns missatges de WhatsApp entre tres edils populars que van sortir a la llum. Ara el PSOE també el denuncia per malversació i tràfic d'influències, perquè asseguren que l'alcalde hauria intentat tapar l'escàndol amb contractacions fetes amb diners públics per evitar que els missatges sortissin a la llum. 

L’alcalde d’Algesires continua denunciant que l’actuació del PSOE “obeeix a un pur oportunisme polític, buscant aprofitar moments d’especial vulnerabilitat interna del seu propi partit per reactivar acusacions infundades amb l’objectiu de desgastar el Govern municipal”, i recorda que contra ell no hi ha cap denúncia d’assetjament sexual, malgrat els intents del PSOE d’implicar-lo en un cas que compta amb la connivència del “partit socialista d’Algesires, és una màfia”, afirma.

L’altre cas relacionat amb casos d’assetjament sexual que afecta el PP és el de José María García Urbano, alcalde  d’Estepona, assenyalat per un funcionari municipal, però que s’enfronta a un procediment judicial per presumpta malversació de cabals públics. L’origen, però, sí que va ser una investigació en el 2024 per una denúncia arxivada per assetjament sexuals i coaccions presentada el 2023 per un policia local contra García Urbano i la seva aleshores parella, que era exdona de  l’agent. En la seva declaració com a testimoni, la dona va admetre haver estat contractada com a càrrec de confiança a l’Ajuntament (àrea de Control Extern) durant sis setmanes el 2022, cobrant 5.276 euros sense exercir funcions reals, fet que va donar lloc a l’obertura d’aquesta peça separada per malversació. La denúncia inicial per assetjament (2023) va quedar arxivada el gener de 2025 per manca d’indicis, ratificant la “falsedat” de les acusacions del policia. I a l’abril d’aquest any, el Jutjat d’Instrucció número 5 d’Estepona va obrir judici oral amb jurat en considerar que hi ha indicis suficients que l’alcalde va utilitzar la seva posició per beneficiar econòmicament una “amiga íntima”. El 4 de desembre passat, el jutge va rebutjar arxivar la causa i va concedir termini per presentar conclusions, mentre que García Urbano, que va retornar els 5.200 euros el novembre per atenuar una eventual pena, nega haver comès cap delicte i ho atribueix a una “campanya política”.

Aquests són dos casos aïllats que, a diferència dels escàndols del PSOE, no són originats per cap denúncia de les presumptes víctimes. La coincidència temporal amb el me too del PSOE —sis casos confirmats amb dimissions— genera pressions perquè aflorin més denúncies al PP, especialment si dones de dins del partit trenquen el silenci davant presumptes casos, com ha passat en el bàndol socialista. Els mitjans ja vinculen ambdós partits en un debat sobre protocols interns fallits, i el PP impulsa mocions al Congrés per exigir “tolerància zero”, però sempre hi ha el risc de beure de la mateixa medecina, el que debilita l’estratègia de confrontació del PP.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!