Un any després de la DANA que va causar 229 morts al País Valencià, Carlos Mazón continua al Palau de la Generalitat. Fa dotze mesos, semblava impossible que el president valencià no hagués plegat després de conèixer-se la seva gestió negligent del dia de la tragèdia. El dinar al Ventorro, la tardança a arribar al CECOPI i l’enviament erràtic i insuficient de l’alerta a la població semblava que condemnaven el seu lideratge. Però ha sobreviscut. Alberto Núñez Feijóo ha acabat acceptant la continuïtat de Mazón i utilitza permanentment la carta de la vinculació del seu futur a la reconstrucció per evitar prendre decisions dràstiques. De fet, fonts de l’entorn del líder del PP, preguntades per ElNacional.cat, eviten fer avui en dia qualsevol valoració sobre la reconstrucció un any després: “El balanç no ha conclòs, la reconstrucció no ha acabat”, contesten. Mentrestant, el PSOE ha acabat convertint el paper de Mazón en un míssil a la línia de flotació dels populars. Els socialistes han convertit les negligències dels governs autonòmics del PP en una diana per desgastar Feijóo. Compromís ha volgut impulsar una moció de censura, però el PSOE hi ha barrat el pas. I, entre uns i altres, Mazón ha aconseguit superar l’equador de la legislatura.
El suport de Feijóo a Mazón ha sigut titubejant i intermitent al llarg dels últims dotze mesos. Finalment, malgrat els dubtes inicials, Gènova ha assumit la determinació del president valencià de continuar al Palau de la Generalitat i ha acabat tancant files amb ell. La primera reacció del líder del PP espanyol va ser assenyalar directament el govern espanyol i protegir el paper que havia tingut Mazón: “Gestiona en funció de la informació que rep”, va expressar menys de 48 després de la DANA en la primera visita al Centre de Coordinació d’Emergències d’Eliana. I va justificar que la informació podia ser “exacta, inexacta o millorable”. Va ser el dia que va dir que Mazón l’havia informat a “temps real”, malgrat que després s’ha sabut que no van parlar per telèfon fins a les 21.27 hores.
Això sí, des del primer moment, va mostrar-se encaridament partidari de decretar l’emergència nacional, cosa que hauria apartat Mazón de la gestió de la catàstrofe. El PP no volia que estigués a primera línia. Després dels primers dies, semblava que Feijóo trencava amarres amb Mazón i als cercles de Madrid es començava a donar per fet que el líder del PP el deixaria caure per desprendre’s d’un llast que podia penalitzar-lo electoralment. Així que a l’assenyalament inicial dirigit a la Moncloa el van seguir tocs d’atenció que apuntaven al president valencià. Va diferenciar la “falta d’humanitat” de Pedro Sánchez i els “errors humans” de Mazón i va advertir els populars que no es podien permetre més “equivocacions” perquè la confiança, “quan s’ha ressentit, cal tornar a guanyar-la”.
Ara bé, el 15 de novembre va ser un punt d’inflexió. A la compareixença a les Corts Valencianes per donar explicacions sobre la DANA, amb un discurs revisat i avalat per Gènova, Mazón va vincular el seu futur polític a la reconstrucció: “Si no soc capaç de liderar la recuperació que necessiten els valencians, assumiré les conseqüències polítiques personalment no optant a la reelecció”, va anunciar. I això va calmar les aigües a Madrid i ha sigut l’as que han fet servir els populars des d’aleshores per allunyar l’escenari d’una dimissió. La reacció de Feijóo va arribar en forma d’avís: “Ja no hi ha lloc per a les equivocacions que hem tingut en la gestió. La gent no les acceptarà i no les mereix”. I feia una esmena a l’actuació de Mazón: “És evident que pensar o creure que no era necessària la seva presència al CECOPI va ser un error”.
Des d’aquell moment, doncs, el PP ho ha fiat tot a la reconstrucció. “Depèn de com sigui capaç d’activar la recuperació dels danys soferts”, insistia Feijóo dies després. I el seu discurs va anar virant per convertir-se en un suport (més o menys explícit i directe) a Mazón. “Estimat Carlos, estem orgullosos que continuïs treballant i continuïs donant la cara”, va dir-li el 9 de gener en un acte del PP valencià. Més endavant, reiterava que és el polític que “més ha assumit les seves responsabilitats” i elogiava una “decisió molt arriscada” per haver posat la seva “sort política en la recuperació”.
En un primer moment, el PSOE va intentar fer veure que no volia treure rèdit polític d’una desgràcia de gran magnitud. Quan la xifra de morts encara no era definitiva, la premsa preguntava al govern espanyol si Mazón hauria de dimitir. Esquivaven la qüestió assenyalant que encara no era hora de batalles polítiques. Va ser a finals de novembre quan, en una compareixença al Congrés en la qual va anunciar més ajudes pels afectats pel temporal, el president espanyol va demanar a Feijóo “assumpció de responsabilitats i exigència de dimitir a Mazón”. Però el partit de Sánchez no ha anat gaire més enllà d’això. Uns dies abans, per exemple, s’especulava que els socialistes valencians impulsarien la moció de censura que els exigia Compromís, encara que fos assumint que la perdrien. La ministra i líder del PSPV, Diana Morant, es va limitar a oferir els seus vots al PP per destituir Mazón, investir un nou president popular i aprovar uns nous pressupostos enfocats a la reconstrucció. Mazón ha aprovat els comptes autonòmics, finalment, juntament amb Vox.
A mitjan març, va arribar el darrer cop de volant de Feijóo: “Esperarem al contingut i l’abast de la investigació. Veurem on són les responsabilitats, deixarem que les investigacions avancin”, va verbalitzar. De cop i volta, el PP vinculava el futur de Mazón a la instrucció de la jutgessa de Catarroja. D’aquí a una setmana, la periodista que va dinar amb ell al Ventorro, Maribel Vilaplana, declararà com a testimoni. A l’abril, després de tres mesos evitant una imatge pública entre tots dos, el congrés del PP Europeu a València va posar fi (relativament) al seu ostracisme. D’amagatotis i sense previ avís, Feijóo i Mazón es van retrobar al sopar oficial i van recórrer les instal·lacions de la cimera. Era la primera foto conjunta des que havia arrencat la investigació judicial. Després, la normalitat va anar instal·lant-se al congrés del PP espanyol el juliol a Madrid i a la cimera de barons del PP per parlar d’immigració a Múrcia, on les mirades deixaven d’estar tan focalitzades en el president valencià.
En els últims mesos, el discurs ha tornat a posar el focus en la reconstrucció. “Celebro d’una manera especial que el Govern de la Generalitat hagi aprovat el pressupost. Heu fet una bona feina. Era el principi de la recuperació i l’heu complert”, va elogiar en un acte del PP d’Alacant. “Us dic que ho heu fet bé, que ho continueu fent i que heu de concloure aquesta obra”, va reblar. I hi va tornar fa un mes en un acte a La Razón: “Estic satisfet per la recuperació? No. La Generalitat ha fet un enorme esforç? Sí. Mazón ha unit el seu futur polític a la reconstrucció, veurem l’èxit de la reconstrucció per a valorar el futur polític del president Mazón”.
Dotze mesos després, el que era un suport a la figura de Mazón ha acabat mutant en un càlcul electoral. “Mesurarem puntualment com està l’opinió pública a València i adoptarem la decisió oportuna. Si creiem que serem capaços de reeditar el govern, treballarem en aquesta candidatura. Si creiem que és necessari reforçar-la, doncs treballarem en l’altre pla”, reconeixia Feijóo l’abril en una entrevista a OK Diario. En aquest context, el PP refreda l’escenari de convocar el congrés autonòmic del PP valencià per decidir o la continuïtat de Mazón o qui és el seu successor. Francisco Camps s’hi ha postulat sense complexos, però a Gènova repeteixen que estan en un prisma de reconstrucció i no orgànic. Un altre nom que ha sonat és el de l’alcaldessa de València, María José Catalá, però ella sempre ha tancat la porta a agafar el testimoni de Mazón: “Cap probabilitat de deixar de ser alcaldessa”.
El PSOE, un any furgant en la ferida de les negligències
Assenyala un destacat negociador del PSOE en conversa amb ElNacional.cat que “Juanma Moreno ja té la seva DANA”. Es refereix a la polèmica en els cribratges de càncer de mama que ha generat una crisi dins la Junta d’Andalusia. Es tracta d’una negligència que ja ha provocat un cessament i el nomenament com a conseller de Sanitat de l’home de confiança de Moreno Bonilla. En la política espanyola, ‘una DANA’ ha esdevingut ja un sintagma dels socialistes per referir-se a una negligència comesa per un govern del PP.
Aquesta catàstrofe meteorològica va marcar l’inici d’una operació de desgast del PSOE cap al PP que ja dura un any i que es basa en assenyalar les negligències d’alguns governs autonòmics, sovint agreujades per les retallades en els serveis públics. Aquest passat estiu, per exemple, Sánchez va convertir en arma electoral els greus incendis que van cremar boscos de Galícia, Castella i Lleó, Madrid i Andalusia. Si bé el cas del valencià restaurant Ventorro ha servit per atacar Mazón, llavors el ministre Óscar Puente va atacar el president castellanolleonès, Alfonso Fernández Mañueco, per trigar massa a cancel·lar les seves vacances. “Si un president autonòmic del meu partit estigués de farra mentre el poble s’ofega, o mentre el territori es crema, seria destituït”, va publicar a l’agost el ministre de Transports al seu compte de Twitter, que identificava un clar “patró de conducta” dins del PP. En la crisi de les flames, els socialistes van incidir en la falta d’inversió de les autonomies controlades pel PP en la gestió forestal. I ara fan el mateix amb Juanma Moreno per la crisi dels cribratges de càncer.
El PP investiga el cas Koldo al Senat mentre el PSOE reactiva la comissió de la DANA al Congrés
Una altra demostració de l’efectivitat de la DANA per desgastar el PP ha sigut la reactivació al Congrés de la comissió que investiga la tragèdia de les riuades. Mentre els populars ataquen Sánchez amb el cas Koldo i el citen a comparèixer al Senat per donar explicacions sobre la suposada trama de finançament il·legal del PSOE, els socialistes fan el mateix amb Mazón. La cambra baixa demanarà, per exemple, la geolocalització dels mòbils del president de la Generalitat Valenciana en aquell fatídic dia.
Compromís, compromès amb fiscalitzar Mazón i Sánchez
La moneda de canvi que hagut de pagar el PSOE per reactivar aquesta comissió és que Sánchez també hi sigui citat com a compareixent. Figura, de totes maneres, en l'última posició d'una llista de 127 compareixents. Mazón serà dels primers citats a declarar; figura en el catorzè lloc. Va ser Compromís —formació indispensable per a l’aritmètica parlamentària de PSOE i Sumar— qui va marcar com a línia vermella que el president del govern espanyol també havia de comparèixer. Aquesta qüestió va arribar a provocar un cisma dins la formació valencianista. La diputada Àgueda Micó va abandonar Sumar i va marxar al Grup Mixt per la seva insistència de fer comparèixer el màxim líder socialista. Mentre l’altre diputat, Alberto Ibáñez, va romandre amb els yolandistes. Al final, i el més important, és que Mazón haurà de donar explicacions sobre les seves negligències més d’un any després de la tragèdia.