Màxima incertesa sobre els resultats al tancament dels col·legis electorals en unes eleccions catalanes de participació rècord. En espera que l'inici de l'escrutini oficial comenci a perfilar quin Parlament han triat els catalans en les eleccions més anòmales celebrades des del 1980, el que és segur, hores d'ara, és que la decisió haurà estat presa amb un nivell de participació electoral estratosfèric.

Les eleccions, que no se celebraven en jornada laboral des del 1992, han propiciat una mobilització de l'electorat que superarà dels comicis del 27 de setembre del 2015, en què va assolir el 74,95% del cens. Enguany, a les 18 hores havia votat un 67,96% dels electors, gairebé cinc punts més dels registrats el 27-S, quan havia acudit a les urnes un 63,12% del cens. A la vegada, el percentatge assolit a l'hora citada era ja superior al percentatge de participació final de totes les eleccions al Parlament celebrades entre 1980 i el 2012.

Com influirà el fet que la pujada de participació hagi estat especialment intensa en municipis de l'entorn de Barcelona on el 2015 van guanyar les formacions unionistes? L'absència de les tradicionals enquestes a peu d'urna que solien difondre les grans cadenes de televisió públiques i privades a partir de les 8 del vespre ha fet encara més imprevisible l'escrutini d'unes eleccions que marcaran de manera decisiva el futur immediat de Catalunya. L'únic sondeig difós, el de GAD3 per a La Vanguardia i els mitjans del Grup Godó, manté la majoria independentista però col·loca Cs com a primera força en vots i escons. 

Alta tensió als partits

La incògnita sobre els resultats és, hores d'ara, total i l'expectació, gairebé dramàtica. El clima és d'alta tensió als estats majors dels partits independentistes, que aspiren a revalidar la majoria absoluta, però també a la cabina de comandament dels espanyolistes, que batallen per posar el punt i final definitiu al procés. El recompte se seguirà igualment al mil·límetre a les seus dels partits estatals i a les cancelleries europees.

El caràcter absolutament atípic d'unes eleccions convocades pel president del Govern espanyol en aplicació de l'inèdit article 155 de la Constitució espanyola i en resposta a una declaració d'independència, amb la Generalitat intervinguda, inclosa l'administració electoral, i amb candidats presos i a l'exili, han marcat el terreny de joc de la campanya, duríssima, i una votació en unes condicions de polarització extrema.