L'expresident de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat que la condemna del Tribunal de Comptes que l'obliga a pagar 4'9 milions d'euros, juntament amb la resta dels seus consellers jutjats, per l'organització del 9-N és un "venjança" i una "aberració". En una compareixença pública aquest dimarts al matí, Mas ha titllat el tribunal de "Tribunal d'Ajust de Comptes" i d'estar al servei del Partit Popular, ja que la magistrada que ha dictat la sentència és una exministra de José María Aznar, Margarita Mariscal de Gante.

Malgrat tot, l'expresident ha defensat que la sentència els fa "mal, però no els fa por" i ha advertit que no pensen "defallir". Així, Mas ha defensat que la consulta del 9-N no va ser un "pecat ni un delicte" i ha assegurat que va ser un "bon servei a la democràcia i a Catalunya", pel que ha dit que "ho tornaríem a fer". "El nostre pecat ha sigut escoltar a la gent i servir la democràcia", ha afegit.

Mas també ha defensat que afrontaran la sentència amb "fermesa i serenitat" i no pas amb "resignació i defalliment". "Si es pensen que ens desmoralitzarem o enfonsarem van molt equivocats", ha afirmat. La sentència no és ferma i es pot recórrer a la Sala de Justícia del mateix tribunal i, com a última instància, davant la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem. De fet, els acusats ja han anunciat que la recorreran.

Per altra banda, l'expresident ha assegurat que "des del punt de vista jurídic la sentència és un abús total" i que s'han fet simplement per castigar-los. Segons Mas, la magistrada "ha forçat totes les costures de l'Estat de Dret" i s'ha "saltat a la torera les normes només per castigar-nos". L'expresident ha volgut recordar també els presos i exiliats i ha assegurat que l'Estat està intentant fer una "destrucció personal" dels líders del procés a mode de "persecució i venjança​". Tot i això, ha defensat que "estem disposats a seguir lluitant i defensar-nos", i s'ha posat al servei del Govern per continuar el procés.

Condemna per la compra d'ordinadors

En la compareixença, que ha tingut lloc al Palau Robert, Mas ha sortit acompanyat de l'exvicepresidenta Joana Ortega i dels exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, tots ells condemnats pel Tribunal de Comptes. També hi han estat presents els representants de Junts per Catalunya Eduard Pujol i Eusebi Campdepadrós, així com David Bonvehí, del PDeCAT. 

Per la seva banda, Rigau ha explicat que gran part de la multa imposada és per la compra dels ordinadors que es van utilitzar durant la consulta del 9-N, i ha recordat que aquests 7.000 ordinadors s'estan utilitzant en aquests moments als centres educatius catalans. L'exconsellera d'Ensenyament ha defensat que la compra d'aquests aparells es va fer correctament, pel que ha considerat que el tribunal valora "una oportunitat política" i ha assegurat que la magistrada "no ha pogut demostrar que era una política pública necessària". "Totes les comunitats d'Espanya compren tecnologies", ha recordat.

Finalment, l'exvicepresidenta Ortega ha recordat que darrere la denúncia al Tribunal de Comptes hi ha Societat Civil Catalana igual que en el cas de l'1-O hi ha la ultradretana Vox, mentre que Homs s'ha encarregat d'explicar que recorreran la sentència. 

Mas, Ortega i Rigau ja van ser jutjats i condemnats pel TSJC, mentre que Homs ho va ser pel Suprem, i en cap dels dos casos es va arribar a jutjar el delicte de malversació perquè el jutge instructor de la causa va considerar que no n'hi havia. Així, van ser jutjats pel 9-N només per desobediència i conseqüentment inhabilitats. Per això, els quatre condemnats critiquen l'actuació del Tribunal de Comptes i retreuen que actuï sense que la Generalitat hagi reclamat els diners com a damnificada.