Mentre els consellers esperaven per declarar a l'interior de l'Audiència Nacional, la impotència s'apoderava dels diputats i senadors d'ERC i el PDeCAT al quals havien rebut entre aplaudiments exhibint una estelada a l'entrada. "Seria un disbarat..." dubtava la coordinadora dels demòcrates Marta Pascal sobre si la renúncia de Carles Puigdemont podria portar la jutgessa a decretar presó com a mesura cautelar per a la resta del Govern. Més escèptic es mostrava l'exportaveu del partit, Francesc Homs, qui va conèixer la força de l'Estat quan fa mesos va declarar a escassos cent metres al Tribunal Suprem, per la consulta del 9-N. "Espero que les coses es puguin situar al camp de la política..." esbossava el seu anhel. Era llavors quan l'expresident Artur Mas sortia del segon pla per llançar una advertència a l'independentisme: "El 21-D és l'oportunitat per derrotar l'autoritarisme de l'Estat".

"Rebel·lió i sedició no ve al cas" afegia Mas, qui era contínuament increpat per una melé de periodistes sobre si ell hauria fet com Puigdemont, absentar-se a declarar. "Miri, jo no soc especialista en estratègia jurídica i de defensa i si hagués fet una cosa diferent tampoc li ho diria", tancava. Però els periodistes seguien amb la pregunta, que repetien a Pascal. "Creu que això perjudica la posició de la resta de consellers?", deia el professional d'un mitjà. "Segueix sent el meu president i forma part d'una estratègia judicial. A més, vol declarar per videoconferència...", el defensava davant dels companys de partit Jordi Xuclà i Carles Campuzano, que havien presenciat la incòmoda situació a l'entrada solitària de Santi Vila –no aplaudit per la majoria, a diferència de la resta de consellers cessats. 

Així, "davant la repressió" del 155 i la desfilada judicial, el portaveu d'ERC Joan Tardà prenia la paraula davant del Tribunal Suprem –on era citada la Mesa del Parlament– per denunciar el cessament d'un Govern "legítim" que havia aturat màquines en suspendre la declaració d'independència, a la recerca de diàleg amb Mariano Rajoy. L'optimisme del republicà passava per considerar que finalment l'Estat s'obriria a negociar, ja que la "seducció" seria l'única via de resoldre el conflicte sobiranista –cosa que es mirava des de la llunyania Marta Rovira, qui aquest dijous no feia de portaveu al Parlament, sinó d'acompanyant de Tardà i Gabriel Rufián. Un Rufián que aportava la nota discordant, recordant que Puigdemont "es va acomiadar dels fills, amenaçat per un fiscal reprovat i una jutgessa condecorada per la Guàrdia Civil", José Manuel Maza i Carmen Lamela, respectivament.

Tancaven el front sobiranista Podemos i En Comú Podem, com a conseqüència de la citació de Joan Josep Nuet, membre de la Mesa del Parlament. Habitual en la formació morada, Pablo Echenique no perdia l'oportunitat d'atacar el Partit Popular enmig dels clams per la "democràcia i la injustícia" dels allà congregats. "Rodrigo Rato va amb guardaespatlles protegit per tots els espanyols, alhora que Nuet, qui va votar no a la independència, està aquí imputat", denuciava Echenique. I tancava el líder català, Xavier Domènech, albirant la darrera esperança de l'independentisme de retornar els seus representants a casa, sans i estalvis. "Els partits democràtics ha de dur la amnistia als programes electorals del 21-D", era el seu apunt electoral en oposició, com sempre, a Mas.