Marta Vilaret (L’Hospitalet de Llobregat, 1980) forma part de l’equip negociador d’Esquerra Republicana per la llei d’amnistia. En els darrers mesos —i sobretot setmanes— el seu registre de trucades s’ha omplert de números d’experts juristes, de la direcció del seu partit, de membres de Junts i del PSOE i el govern espanyol. Atén ElNacional.cat després que el seu partit hagi pactat amb Junts i PSOE esmenes transaccionals que apliquen una capa de blindatge extra a Tsunami i CDR, però també després que el jutge Manuel García-Castellón hagi desafiat aquests tres partits assenyalant que a Urquinaona es van poder vulnerar els drets humans. En aquesta entrevista amb aquest diari, Vilaret explica com afronta ERC la recta final de la negociació; opina que, després de les noves informacions aparegudes sobre l'Operació Catalunya, ni Mariano Rajoy, ni Jorge Fernández Díaz ni José Manuel Villarejo haurien de poder-se beneficiar de la llei d’amnistia; i reconeix que és complicat tenir “certeses” al voltant d’aquesta norma.
Es pot dir que hi ha hagut coordinació amb Junts en l’elaboració de la llei d’amnistia?
Hi ha hagut coordinació, perquè els objectius són els mateixos. No només es vol abarcar els represaliats pel 9-N i l’1-O, sinó qualsevol acte en favor de la independència que s'ha criminalitzat. També ha estat un objectiu compartit que la llei tingui la màxima robustesa jurídica possible. Ha de passar tots els filtres: des del Tribunal Constitucional al TJUE.
El 30 de gener és una data límit. El Congrés celebrarà un Ple per debatre i votar-hi la llei d’amnistia, amb les esmenes transaccionals pactades entre PSOE, ERC i Junts i les que encara queden vives per part de les dues formacions independentistes. Tenen fins llavors per negociar amb els socialistes. Però res no indica que la justícia espanyola aturi el seu embat un cop el text —sigui quin sigui— es dirigeixi al Senat. Es plantegen modificar la llei a posteriori?
No. Totes les lleis són susceptibles de ser modificades a posteriori, però no és la manera de legislar anar a cop de reacció de la darrera grolleria d’un jutge que pretengui estar per sobre del poder legislatiu. Allò que ha de figurar a la llei són fets, i els fets continuaran sent sempre els mateixos. Ens trobem en un lloc on hi ha persones instruïdes per terrorisme però no hi ha hagut terrorisme. Hi ha coses que algun jutge intentarà defensar en fase d’instrucció i després no arribaran enlloc. Els assassinats que no s'han produït no es produiran més tard, per moltes ganes de boicot que tinguin. La llei ha d’arreglar una part de la repressió que ha generat un conflicte polític que continua vigent. I la resolució del conflicte continua sent la mateixa que el 2017: un referèndum. Però nosaltres no retorçarem el dret perquè ens doni la raó, sinó fer una llei sòlida per tornar a la política allò que no es resoldrà mai amb repressió.
Sigui com sigui, García-Castellón continua fent de les seves. I ens trobem en el temps de descompte per ampliar la llei. Teniu esperança d’aconseguir convèncer el PSOE aquest cap de setmana d’eixamplar l’amnistia i treure del text l'excepció de terrorisme?
Fins dimarts no tanquem cap porta. Però no és tan senzill, perquè ni eliminant l'excepció de terrorisme tenim certeses absolutes. Per posar un exemple: nosaltres mantenim una esmena que elimina l’excepció de terrorisme però alhora assenyala que no s'amnistiaran les violacions greus de l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Però amb aquest redactat, el gest d’aquest dijous de García-Castellón continuaria sent un desafiament. No jugarem al gat i la rata amb cap jutge, perquè no és rigorós ni seriós, i l'únic que demostren aquestes actuacions són la feblesa i la voluntat d'actuació política d'alguns magistrats.
La llei perillaria si vostès juguessin a aquest joc del gat i la rata? Podria acabar sent poc sòlida?
Si nosaltres anéssim reaccionant sempre als seus moviments, ell faria el mateix. Aquest senyor fa tot això per afany de protagonisme, per tal de sortir a la portada de l’ABC dient que resisteix i de ser el Cid Campeador de la pàtria espanyola. És un personatge que s'explica per ell mateix, que vol esquivar l’amnistia de forma barroera i evident, perquè reacciona només 48 hores després del pacte en les esmenes, i sense proves ni suports fàctics. Nosaltres som seriosos.
Ni eliminant l'excepció de terrorisme tenim certeses absolutes amb l’amnistia
A quanta gent calcula ERC que beneficiarà la llei d’amnistia?
És molt difícil de dir. Qui ha fet una feina més exhaustiva en això és Òmnium Cultural. No tothom que té una causa de repressió està organitzada o forma part d'un col·lectiu, i això dificulta qualsevol recompte. Estem parlant de centenars de persones, però no voldria precisar més que això.
Anem a casos pràctics. Posem per cas que la llei entra al BOE el dia 1 d'abril. Què passa a partir del dia 2?
De primeres no notarem cap canvi a les nostres vides. En primer lloc seran les defenses qui demanin a la justícia que la persona processada a qui defensen és susceptible de rebre l’aplicació de la llei. Llavors el tribunal estudiarà si aquells fets estan dins l'àmbit d'aplicació de la norma i, per tant, quins fets són objecte d'amnistia. Després ens podríem trobar que un jutge admet que se li hauria d'aplicar la llei a una persona, però manifesta dubtes sobre la constitucionalitat de la norma o el compliment de la legislació de la Unió Europea.
I per això s’han repartit manuals per a jutges per tal d’esquivar la norma.
Sí, ja es parla des de fa temps que una de les formes d'esquivar la llei seria a través d’aquestes dues vies. Quan el jutge presenta qüestions prejudicials, se suspèn el procediment. Per tant, hi ha un impàs en què se suposa que no passa res. I les preguntes a plantejar han de ser concretes, no pas sobre la totalitat de la llei. Depèn de quines preguntes, els efectes seran uns o altres. Llavors el TJUE podrà admetre o inadmetre.
Per això també han pactat una esmena transaccional amb PSOE i Junts per tal que no es puguin aplicar mesures cautelars contra el reu mentre es plantegin les qüestions prejudicials.
La nostra idea és que durant el període que es dilati l’aplicació de la llei no es pugui allargar un càstig sobre unes persones amb unes mesures cautelars. Però és agosarat d’assegurar què faran els tribunals al 100%.
L’Operació Catalunya no és amnistiable
Què es produirà abans: el retorn de Carles Puigdemont i Marta Rovira o l’aixecament de la inhabilitació a Oriol Junqueras?
Hi ha tantes incògnites i coses a resoldre que és difícil de dir. No m'atreveixo a afirmar res sobre això; forma part del marge de maniobra que tenen els jutges. La decisió de marxar a l'exili, igual que la de tornar, és molt personal. Hi ha molts factors en joc, i un d'ells és l'avaluació d'un risc. I això és una cosa que a vegades és objectiva i a vegades no ho és. I l'avaluació del risc és una cosa molt delicada. Qui digui que sap quan tornaran Puigdemont i Rovira… ho posaré en dubte.
ERC manté viva una esmena que reclama eliminar el “llindar mínim de gravetat” en l’exclusió dels actes tipificats com a “delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants”. Què implica aquest retoc?
En aquesta esmena ens recolzem en un informe d'Amnistia Internacional en el qual s'explica que les actuacions policials es poden considerar degradants. De fet, una causa que s’instrueix a Barcelona amb policies de l’1-O és per tractes degradants.
Si bé tal com està redactada l’actual llei d’amnistia podria beneficiar policies espanyols, què passa amb tots els personatges que estaven rere l’Operació Catalunya? També podrien acollir-se a aquesta llei d'amnistia?
Això ens preocupa… Entenem que la llei d'amnistia pugui tenir un punt de simetria, però estem parlant d'unes actuacions que no són amnistiables perquè van més enllà d'una intencionalitat política legítima. El redactat actual parla d'actuacions policials. I en l'Operació Catalunya parlem de ministres, de càrrecs públics, intervencions de presidents del govern que no són cossos policials. I, per tant, tota aquesta gent de ben segur que no hi cabria... El jutge potser haurà de decidir si tot plegat és una actuació policial o no. Però això no és una intervenció policial, sinó una intervenció mafiosa. Villarejo no actua com a policia quan fa xantatges o paga informes falsos.
Però sí que ens podríem trobar amb un jutge que fes una interpretació retorçada del text per tal d’amnistiar aquestes persones?
Ho hauria d'argumentar, sí. Però en tot cas seria per policies, no pels polítics que ho van ordenar. Ara bé, igual que no tinc certeses d'una banda, tampoc en puc tenir de l'altra.
Descartem jugar al gat i la rata amb García-Castellón
Junts intenta introduir una esmena per amnistiar també els damnificats per “operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d’origen il·lícit”. Per què no hi voten a favor?
La llei ha de ser clara. Com més àmplia i menys específica sigui, més dèbil serà. Perquè ha de ser molt clara sobre qui té dret a ser amnistiat i qui no. I per nosaltres la línia sempre ha estat clara: causes relacionades amb el Procés. Una llei d'amnistia no pot voler dir impunitat pels independentistes per fer el que vulguin quan vulguin. Corrupció, zero.
Així, rere aquesta esmena de Junts, hi veu el nom de la presidenta del partit? Es tracta d’una esmena que ha generat múltiples interpretacions en múltiples mitjans: hi ha qui creu que fa referència a Josep Lluís Alay, a Laura Borràs, a la família Pujol… A qui creuen vostès que es refereix?
Això s'hauria de preguntar a qui proposa l’esmena, i no a nosaltres.
Però vostès hi voten en contra. I això vol dir que vostès li donen un significat; hi ha un motiu al darrere.
Nosaltres sempre hem dit que els casos de Josep Lluís Alay i Miquel Buch entren dins l'àmbit objectiu de la llei. Ara bé, barrejar-hi causes… no ajuda. Això no vol dir que nosaltres no veiem que en aquest Estat es practica el lawfare. Però si hi ha realment algú que ha comès delictes al marge del procés independentista que no tenen res a veure amb el procés... s'ha de perseguir la prevaricació política.