El Marroc ha trencat el silenci després de la desclassificació dels documents del CNI aquest dimecres i les posteriors reaccions polítiques, les quals ha considerat que "acusen" el seu país "quan no hi ha proves, fets ni informes que demostrin la implicació de les autoritats marroquines". Davant d'aquest escenari, el Ministeri d'Exteriors marroquí ha emès un comunicat en què afirma que "el Regne del Marroc es nega a ser utilitzat com a peó polític preelectoral, ni acceptarà ser el boc expiatori als ajustaments de comptes polítics" a Espanya. En aquest sentit, el ministeri dirigit per Nasser Bourita lamenta que "alguns cercles polítics i mediàtics espanyols persisteixin a explotar el Regne amb fins polítics interns" i assenyala, sobretot, la postura del PP en aquest conflicte: "És particularment lamentable que partits polítics de llarga trajectòria, malgrat la seva àmplia experiència al govern, hagin caigut en aquest atzucac on l'escalada irracional i populista preval sobre el sentit comú", indica l'escrit.
El comunicat destaca les bones relacions assolides amb Madrid després de la declaració conjunta del 2022, en què Espanya va fer un gir de 180 graus en la seva política sobre l'autodeterminació del Sàhara Occidental i va donar suport al pla d'autonomia marroquina del 2007. A parer del Ministeri d'Exteriors marroquí, aquest moviment del govern espanyol va comportar "respecte mutu, confiança mútua, diàleg continu", que es van traduir en "resultats tangibles", tan econòmics com en matèria de seguretat i migració. Precisament, hores abans del comunicat, el Congrés dels Diputats, amb el vot a favor del PSOE, donava suport a una proposició de llei per donar la nacionalitat als ciutadans sahrauís nascuts abans del 1977, l’etapa en què aquest territori seguia sota l’administració de l’Estat. Un pas que la majoria dels partits i els representants sahrauís que han assistit al debat consideren "històric" i que en un moment polític marcat per la crisi migratòria a Ceuta i la tensió creixent amb el Marroc, que aspira a controlar aquesta antiga colònia espanyola davant l’oposició del Front Polisario.
Lamenten la "ceguera estratègica" del govern espanyol
Des de Rabat es pregunten "per què no es torna als immigrants il·legals, malgrat que el govern marroquí s'ha compromès oficialment a readmetre'ls? Per què es manté els menors no acompanyats allunyats de les seves famílies, quan el Marroc ha sol·licitat urgentment el seu retorn?", passant la pilota, d'aquesta manera, a "les autoritats espanyoles". Així, asseguren que el govern espanyol viu amb una "ceguesa estratègica", la qual transformarà els "avantatges de la proximitat geogràfica" en "una font de desconfiança crònica i tensions recurrents", conclou.