El govern del Marroc, que va actuar en coordinació amb l'executiu espanyol en la repressió dels subsaharians que volien saltar la tanca de l'enclavament espanyol de Melilla, ha difós les imatges de les "armes" que portaven els migrants. Però en el vídeo només es veu que portaven pals i algunes pedres. Les suposades armes dels subsaharians va ser un dels arguments que va donar el president espanyol, Pedro Sánchez, per aplaudir la resposta de les autoritats marroquines, que va acabar amb una terrorífica massacre amb 37 morts. Tot indica que Sánchez va exagerar la capacitat agressora dels subsaharians, per justificar la policia marroquina.

Les imatges mostren com els subsaharians caminen per la zona del Gurugú, a Nador, fins a la tanca fronterera, i comencen a escalar-la amb l'ajuda d'una camioneta que està estacionada just al peu. Immediatament apareix la policia marroquina que carrega, però ho fa quan ja hi ha desenes de migrants pujats a la tanca. La tanca de Melilla es va construir el 1998 durant el govern de José María Aznar, i durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero hi van posar les polèmiques concertines tallants. Van ser retirades el 2007 i substituïdes per una sirga tridimensional, però el ministeri de l'Interior de Jorge Fernández Díaz va tornar a posar les ganivetes en un terç del recorregut. El 2020 van ser rellevades per una estructura semicircular de barrots.

Mentrestant, l'OTAN no ha comprat aquest dimecres la idea del govern espanyol en el sentit que haurà de defensar els enclavaments de Ceuta i Melilla en el cas que s'hi produeixin problemes fronterers, presumiblement pel Marroc, segons informa la premsa alemanya. L'anàlisi és l'oposat al que fan la Moncloa i els principals mitjans espanyols, que defensen que s'ha aconseguit un compromís de "defensa territorial". El Süddeutsche Zeitung de Munic, considerat el segon diari més influent d'Alemanya, ha recordat que els problemes d'Espanya amb el Marroc o Algèria només són "una escaramussa" comparats amb l'amenaça que representa Rússia, que és el que de veritat ha de preocupar.

El diari alemany recorda unes paraules d'aquest dilluns del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, que han passat desapercebudes a Espanya. "Quan se li va preguntar si l'OTAN defensaria les dues ciutats espanyoles en cas d'atac militar a Ceuta i Melilla, per poc probable que sigui, el noruec va pronunciar una resposta tan burocràtica com decebedora per a Espanya: el Tractat de l'Atlàntic Nord només es refereix a territoris d'Europa i Amèrica del Nord, així com a illes pertanyents als respectius estats membres i que es troben geogràficament al nord del tròpic de càncer", recorda.

El diari de Munic assenyala que a l'OTAN hi ha malestar per la poca participació que hi fa Espanya, perquè és un dels països que menys i inverteixen en relació amb el PIB, i només supera l'esforç que hi fa el petit ducat de Luxemburg. L'any passat Espanya va aportar a l'OTAN l'1,02 per cent del PIB, en el primer any que supera l'1%, però queda molt lluny del 2% mínim que reclama l'Aliança Atlàntica. Recorda que el pressupost espanyol de defensa va ser de 15.000 milions d'euros, que contrasta amb els 65.000 milions d'Alemanya, tot i que té un exèrcit de proporcions moderades si es compara amb el britànic o el francès.