Sota la justificació d'altres conceptes, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, vol promoure seguir pagant les quotes extres als fills dels agents de la Guàrdia Civil. Aquesta és la conclusió que se'n desprèn després de la confirmació de la Dirección General de la Guardia Civil per mantenir la quota de places que es reserva als descendents d'aquest cos, que en depèn directament del ministeri citat. Però la premissa xoca amb el que marca el Consell d'Europa que demana "reconsiderar la decisió". Així doncs, aquesta mesura es considera totalment desigual entre estaments ja que no tothom té accés a aquesta ajuda ni servei públic i la Unió Europea constata que això "afavoreix l'amiguisme".
El funcionament qüestionat és el següent. L'Institut Armat reserva una quota fixa amb un màxim de pràcticament un 8%. Un nombre de vacants que se seguirà guardant per a aquests familiars. Ara fa dos anys, el 2020, es van revisar els mèrits exigits a la prova d'accés a l'Escola de la Guàrdia Civil, segons defensen des d'Interior. Però aquest aspecte sembla insuficient pel Consell d'Europa. D'altra banda, cal diferenciar que les ajudes van des de les categories per classificació o estat familiar fins ajudes extres que es donen en alguns serveis. El quadre de prestacions publicat pel propi cos és aquest.
El GRECO
El Consell Europeu revisa aquestes normatives a través del GRECO: "Des de l'antiguitat, la corrupció ha estat un dels mals socials més estesos. Quan es tracta de funcionaris públics i representants electes, és hostil a l'administració dels assumptes públics. Des de finals del segle XIX, també s'ha vist com una gran amenaça a l'esfera privada, soscavant la confiança que són necessàries per al manteniment i desenvolupament de relacions econòmiques i socials sostenibles. S'estima que cada any es paguen centenars de milers de milions d?euros en suborns".
Per això, el Consell d'Europa existeix per defensar i promoure la democràcia pluralista, els drets humans i l'estat de dret i ha pres la iniciativa en la lluita contra la corrupció, ja que representa una amenaça per als mateixos fonaments d'aquests valors fonamentals. Com es destaca a la Convenció sobre dret penal, la corrupció amenaça l'estat de dret, la democràcia i els drets humans, soscava la bona governança, l'equitat i la justícia social, distorsiona la competència, obstaculitza el desenvolupament econòmic i posa en perill la estabilitat de les institucions democràtiques i els fonaments morals de la societat. .
L'enfocament del Consell d'Europa a la lluita contra la corrupció sempre ha estat multidisciplinari i consta de tres elements interrelacionats: l'establiment de normes i estàndards europeus, el control del compliment dels estàndards i el desenvolupament de capacitats ofert a països i regions individuals, a través de cooperació tècnica.
Altres casos
Però aquesta polèmica sobre prestacions no és l'únic. A tall d'exemple, trobem precedents fins i tot concrets. El titular del Jutjat Contenciós Administratiu d'Osca va anul·lar el passat mes de desembre la decisió de la Comandància de la Guàrdia Civil d'Osca, ratificada per la VIII Zona de l'Institut Armat a Aragó, de denegar una agent de policia judicial amb una reducció de jornada des de fa sis anys, per tenir cura dels fills, de la pretensió que se li exigeixin únicament sis hores extra, i no vuit, per tenir dret a un dia lliure addicional. A la mateixa, la recurrent -que té una reducció de jornada i salari del 25%- reclamava que se li reconegués el dret a gaudir d'un dia lliure per cada sis hores extra així com “el reintegrament dels dies de descans per superació de jornada mal computats” des de la data en què va presentar la sol·licitud.
El magistrat esgrimeix la màxima, segons explicava La Razón que va tenir accés al document, que “a igual feina, igual salari”. I defensa que si en circumstàncies ordinàries “un funcionari necessita treballar vuit hores extraordinàries per no treballar el dia de descans compensatori, dia que cobrarà el salari corresponent a una jornada de vuit hores” i l'agent necessita treballar aquesta vuit hores extra per tenir dret a un dia de descans compensatori, que si escau són sis hores de jornada laboral i de sou, es produeix “un desfasament de dues hores en benefici de l'Administració”.