El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha declarat aquest dilluns que el govern espanyol desclassificarà informació sobre les escoltes a l’independentisme català amb el programari Pegasus si un jutge sol·licita documents concrets i "si és oportú i raonable a la llei”. Hi ha més de mitja dotzena de jutges de Barcelona que investiguen aquest espionatge per part del govern espanyol a líders polítics i socials, però només el magistrat que investiga la querella presentada pel president Pere Aragonès ho ha demanat de forma concreta, i des de mitjan novembre és a la taula del Consell de Ministres.
Precisament, el ministre Marlaska ha fet aquestes declaracions als periodistes quan s’ha sabut que el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona ha ajornat la declaració de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, prevista per aquest dimecres, a petició de la seva lletrada, de l’Advocacia de l’Estat. La declaració del president Aragonès, com a querellat, es manté per aquest dimecres a dos quarts de deu del matí. L’Advocacia de l’Estat ha presentat recurs contra la decisió del jutge d’admetre totes les proves demanades per l’advocat d’Aragonès, el penalista Andreu van den Eynde, i per tant podria limitar l’aixecament del secret de les escoltes. El mòbil d’Aragonès va ser infectat el 2020, quan era vicepresident del Govern, segons va descobrir la investigació del CatalanGate.
Un espionatge admès
Abans de conèixer l'ajornament de la declaració d'Esteban, Marlaska ha estat preguntat sobre aquest assumpte i sobre si l'executiu té previst desclassificar alguns dels documents. "L'anterior directora del CNI declararà en els termes que entengui precisos i d'acord amb la llei", ha destacat Marlaska, abans d'incidir que, en matèria de desclassificació, "es desclassificaran, si és procedent, aquells documents que siguin sol·licitats per l'autoritat" competent i que s'entengui que és oportú, raonable i conforme a la llei procedir a aquesta desclassificació”.
El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va espiar l'independentisme català, però ho va fer amb una autorització judicial del Tribunal Suprem. Segons fonts coneixedores, aquesta és la versió oficial que va donar la llavors directora del CNI a la comissió de secrets oficials, el 5 de maig passat. Això no obstant, Paz Esteban va rebaixar la llista a només 29 dirigents independentistes, entre els quals hi ha el president Pere Aragonès i l'entorn del president a l'exili,Carles Puigdemont, a Waterloo. Una xifra que no arriba ni a la meitat dels 65 de polítics, activistes, advocats i periodistes catalans i bascos que Citizen Lab ha acreditat que tenien el telèfon infectat amb el programari Pegasus. D’aquella comissió es va dir que el jutge del Suprem va permetre les intervencions dels telèfons per controlar la resposta de Catalunya a partir de la sentència del Suprem contra els líders del procés, el 14 d’octubre de 2019, data a partir de la qual es van produir grans mobilitzacions als carrers, amb l’impuls de la plataforma Tsunami Democràtic.
El ministre Marlaska també ha estat preguntat per les comissions que es crearan pel Congrés dels Diputats per aclarir si s’ha produït lawfare o judicialització de la política en les causes contra independentistes catalans, i ha aclarit que aquestes comissions, "tenen l'eficàcia i l'abast que la mateixa normativa dissenya", i ha afegit que és el seu reglament qui dictamina qui té obligació de comparèixer.