Maria Cucurull (Valls, 1983) a banda de ser filòloga, escriptora, directora de l'Agència de Notícies d'Andorra i professora a la Universitat d'Andorra també és la presidenta de Cultura Activa, associació agermanada d'Òmnium Cultural centrada en la defensa de la llengua al Principat. Va arribar a Andorra fa 17 anys i des de llavors ha treballat per una de les seves grans passions, el català, en l'únic Estat en què aquesta és llengua oficial. Aquesta entitat va néixer el febrer del 2024 i ja des d'un primer moment es va fixar com a prioritats la defensa dels drets lingüístics dels catalanoparlants a Andorra, amb la intenció de fer campanyes en els diferents àmbits, començant per l'escola. Cucurull també forma part del Centre de Cultura Catalana d'Andorra.
Sovint, els catalans s'emmirallen en Andorra a l'hora de defensar la llengua i la posen com a exemple a seguir, especialment en un moment en què aquesta passa per un moment complicat, amb un descens de parlants habituals i també amb un augment dels atacs lingüístics. ElNacional.cat entrevista Cucurull per conèixer de més a prop la realitat lingüística en aquest Estat dels Pirineus, on el català tampoc no passa pel seu millor moment i després d'uns dies on a les xarxes s'ha generat certa polèmica arran de la petició de l'associació ultra Hablamos Español, que reclamava que el castellà fos llengua oficial al Principat. També analitzem amb la presidenta de Cultura Activa sobre la llei aprovada pel Govern d'Andorra per protegir la llengua ara fa un any, la Llei de la Llengua Pròpia i Oficial. Aquesta va comptar amb el suport majoritari dels partits del Principat, amb la principal novetat d'haver d'acreditar un nivell mínim de la llengua per poder renovar el permís de residència, un element que va generar molta polèmica, especialment a l'estat espanyol.
Catalunya, les entitats que treballen per la llengua adverteixen que el català està en situació d'emergència, amb un descens dels parlants habituals preocupant. Quina és la situació de la llengua a Andorra?
La situació és la mateixa, també podem parlar d’emergència lingüística. Sobretot s’ha complicat en els últims anys. És cert que s’està treballant per buscar solucions i que l’aprovació de la nova Llei de la llengua pròpia i oficial és un pas endavant, però l’ús social de la llengua no és el que ens agradaria. No podem viure plenament en català, sobretot on hi ha més dificultats és en bars i restaurants. Fins fa uns anys, era difícil que t’atenguessin en català, però darrerament et pots trobar que el cambrer et digui que no t’entén. I justament per això és tan important la nova llei perquè inclou certs aspectes que en el context actual siguin molt necessaris. Per exemple, el fet que sigui obligatori que la salutació almenys sigui en català, farà que es creïn uns hàbits lingüístics que seran positius. I per al catalanoparlant, sentir el “Bon dia” en català, fa que creguis que l’altra persona té un cert respecte envers la teva llengua. Són petits gestos que crec que no costen gaire i que són molt importants. Val a dir, però que ara mateix no sempre s’està complint. Ara bé, com a Catalunya, el problema, en part és també del catalanoparlants que canviem de llengua. Si nosaltres no fem que sigui útil, què podem esperar. Cal que siguem conscients de la importància de mantenir-nos en català.
Com definiria l’evolució de la llengua a Andorra en els últims anys?
Si mirem les dades oficials i ens fixem en les enquestes, l’evolució és positiva. El nombre de persones que s'identifiquen i empren el català com a primera llengua, ha augmentat. Però la meva percepció i la del meu entorn, no és aquesta. Jo crec que hem anat cap enrere. Hi ha àmbits com en la sanitat que era impensable que no t’atenguessin en català. Justament, a Cultura Activa hem rebut queixes de l’Hospital de Meritxell, jo mateixa una vegada vaig sortir d’urgències amb un diagnòstic en castellà. T’agafen en hores baixes i quan te n’adones, ja és massa tard! També era impensable que en una oficina bancària se t’adrecessin en castellà i això també m’ha passat. El castellà ha guanyat molt terreny en els darrers anys. Ara bé, també cal dir que amb la nova llei, he notat que hi ha més persones que s’avenen a entendre’l, que hi ha més voluntat. Per exemple, si vas a un bar i demanes un cafè amb llet de civada, pot passar que el cambrer et pregunti “Civada és ‘avena’?”
No es pot viure 100% en català a Andorra
La llengua oficial d’Andorra és el català. S’hi pot viure plenament en aquesta llengua?
No. Jo ho intento però al 100% és impossible. En molts espectacles o competicions que es fan, l’speaker parla en castellà. Per mi això és un problema greu. Les solucions han de venir de dalt.
Com se senten els andorrans envers la seva llengua?
Els andorrans consideren que la seva llengua és el català i això és inqüestionable, però Andorra sempre ha estat un país turístic i tothom sempre ha valorat molt la presència d’altres llengües. De fet, Andorra ha estat un país trilingüe, fins fa poc. Això es veu molt clarament amb el model d’escola andorrana. No només hi ha el català, sinó que les classes es fan també en castellà i en francès, depenent de cada assignatura. De fet, només es fan dues hores de llengua catalana a la setmana i és una llàstima que a l’escola del país s’estudiï tan poc la llengua oficial. A més, en els últims anys, el francès ha retrocedit molt. Tret del Pas de la Casa, no sents parlar enlloc en francès. Ara mateix la influència del castellà i la cultura espanyola és molt forta. Carme Junyent deia que quan hi ha tres llengües en joc, la que té més problemes, és a dir, la catalana, sempre en surt reforçada perquè hi ha cert equilibri. El fet que el francès hagi retrocedit s’ha convertit en un problema també per al català perquè s’ha perdut l’equilibri. Ara bé, el caràcter andorrà és sempre de voler mantenir la neutralitat; de fet, “fer l’andorrà” vol dir no mullar-se.
Que el francès hagi retrocedit a Andorra ha perjudicat el català, s'ha perdut l'equilibri
Diria que des del Govern d’Andorra s’ha fet una bona feina protegint la llengua?
Sí, han fet coses, però encara hi ha molta feina per fer. Com he dit, la llei és un gran pas, però no n’hi ha prou. Cal destacar que en els cursos de català per a adults hi ha una demanda increïble i que la llei és imprescindible per aconseguir el que tots volem, més estatus i més reconeixement per al català, que sigui una llengua d’ús social i que tingui més força. Però s’ha de continuar treballant perquè cal que hi hagi molta pedagogia. Falta més consciència lingüística i justament les campanyes de conscienciació del Govern passen sempre desapercebudes per la majoria de la població. Ens hi fixem els convençuts i prou. I cal que el català es parli més als patis de l’escola i que les institucions públiques hi creguin. Veiem sovint certes contradiccions, en les campanyes d’Andorra Turisme, per exemple, sempre s’escull l’anglès: Andorra Taste, Shop in Andorra, etc. com si el català no fos prou bo per fer màrqueting. És a dir, es cau massa sovint en el parany dels prejudicis lingüístics.
Des de Cultura Activa quines polítiques considereu que s’haurien d’impulsar?
Una de les claus són les sancions. En els darrers vint anys, abans que es publiqués la nova llei, no se’n va imposar cap. Ara sembla que n’hi ha algunes en tràmit. Encara se senten veus que diuen que la nova llei és una imposició i que si parles més d’una llengua s’ha de canviar per respecte, però tots sabem que això és una fal·làcia perquè mai es canvia al català “per respecte” i que molt sovint veiem vulnerats els nostres drets. De queixes, se’n posen poques, perquè accedir a la web on s’han de posar no és evident i no es pot fer de manera anònima. Això fa tirar enrere moltes vegades. Per això, des de Cultura Activa recollim les queixes que ens arriben i fem la denúncia formal a nom de la nostra associació. Més enllà de les sancions, com he dit abans, cal que hi hagi més consciència lingüística en tots els àmbits i en aquest sentit creiem que queda moltíssima feina per fer.
Per defensar el català, calen polítiques valentes i creure en la importància de la llengua
Creu que Catalunya podria aprendre alguna cosa d’Andorra pel que fa a la defensa de la llengua?
Sempre podem aprendre els uns dels altres, però en aquest cas seria fer polítiques valentes. El que s’ha fet amb la llei és demostrar valentia, dir “en això hi creiem i hi apostem molt fort”. A Catalunya ara hi ha una Conselleria de Política Lingüística i s’ha fet el Pacte Nacional per la Llengua i tot ajuda però la base és que quan es facin polítiques, es facin amb convicció. En una situació d’emergència lingüística, si no es fan polítiques valentes ja sabem què passarà. És important partir de la idea que no estem imposant res, sinó que nosaltres el que volem és garantir el que català es pugui continuar parlant.
Cal més col·laboració entre els dos territoris en aquest sentit?
És un tema molt complex, però sí. Ja hi ha alguns elements, com la Fundació Ramon Llull, que hauria de servir precisament per això. Evidentment, n’hi hauria d’haver més.
Com s’ha gestionat l’arribada de gent a Andorra provinent de l’Estat Espanyol o d’altres països de parla castellana?
No s’ha gestionat de cap manera especial. Tothom té l’opció d’assistir als cursos gratuïts de català des de nivell A1 fins al C2. En funció de cada feina, es demana un nivell o altre de llengua. Abans es respectava molt el català a la feina, encara que la persona fos castellanoparlant; ara pots sentir parlar policies o treballadors de l’administració pública en castellà entre ells. Hi ha un reglament de la nova llei que ho regula i que diu explícitament que han de parlar en català, però és molt recent.
Suposa cap canvi que s’exigeixi un nivell mínim de català a les persones nouvingudes al país?
El gran canvi és que ara el català es veu útil. Inicialment, hi va haver interrogants sobre qui afectaria aquesta mesura, s’havia arribat a plantejar que els residents passius i els youtubers en quedarien fora. Finalment, la llei és igual per a tothom i quan es vulgui renovar el permís de residència s’haurà d’acreditar un nivell mínim de català. És el mínim que pots fer per mostrar respecte a un país on has decidit anar-hi a viure.
Acreditar un nivell de català és el mínim que pots fer per mostrar respecte per a un país on has decidit anar-hi a viure
Últimament, hi ha hagut una certa polèmica a les xarxes perquè algunes entitats espanyolistes han reclamat que el castellà sigui llengua oficial d’Andorra. Què respondria a aquestes persones?
Aquest no és un debat real. Dins el país aquest debat no hi és. Els preguntaria per què ho reclamen. No té cap sentit. Fa un parell d’anys hi va haver algunes persones que deien que s’unirien per reclamar aquesta oficialitat, però crec que no es va arribar a fer ni una sola reunió. A vegades potser donem massa importància a missatges que es publiquen a les xarxes.
Que el català sigui oficial a Europa donaria més estatus a la llengua, i quan més en tingui, millor
Des de fa un parell d’anys, el govern espanyol negocia (de moment sense èxit) l’oficialitat del català a Europa. Que suposaria aquest fet per a Andorra?
Doncs que el català tindria més estatus i com més oficialitat tingui arreu, millor. Per altra banda, el Govern d’Andorra ara mateix està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea i hem trobat a faltar que es parli de llengua en el dossier. Andorra no és ni serà un país membre de la UE i, per tant, no pot exigir res, però sí que ens hauria agradat que s’hagués tingut més en compte i que en el text hi hagués un paràgraf, encara que fos, dedicat al català.
Si finalment el català és oficial a la UE, això com impactaria en el Principat?
Seria més aviat una qüestió d’estatus. Com més en tingui la llengua, per a nosaltres molt millor. Però més enllà d’això, segurament ens quedaríem una mica igual. Volem que ho sigui? I tant! Volem que un estudiant d’Andorra, vagi on vagi d’Europa, tingui una llengua reconeguda i oficial. Això és el que voldríem tots. Igual que quan Andorra va entrar a l’ONU, Òscar Ribas, el cap de Govern en aquell moment, va fer per primera vegada un discurs oficial en català a Nova York. Com més estatus i representació pugui tenir el català millor. Tot suma.