Les portades arrenquen la setmana compartint una mateixa imatge: el retorn dels membres de la Flotilla Global Sumud, rebuts entre mostres de suport i expectació mediàtica. Les principals capçaleres del país obren amb fotografies de l’arribada dels activistes, entre ells diversos espanyols, després de dies de tensió diplomàtica amb Israel. El relat humanitari i el protagonisme del govern espanyol en la gestió de la crisi han dominat l’agenda informativa dels darrers dies, projectant una imatge d’implicació i fermesa institucional. Tant és així, que aquest dilluns El País destaca a la seva portada una enquesta que reflecteix un repunt del PSOE en intenció de vot, que escurça distàncies amb el PP i apunta una pèrdua de força dels populars en benefici de Vox. La coincidència entre el to solidari de les portades i el bon moment demoscòpic de Pedro Sánchez dibuixa un escenari mediàtic favorable al president, que sembla voler capitalitzar el missatge de compromís humanitari i lideratge internacional en plena escalada del debat sobre Gaza. Segons l'enquesta d'El País, "el PSOE puja gairebé dos punts en estimació de vot en un mes i se situa a la menor distància del PP des de les eleccions de 2023".
El PSOE retalla distàncies amb el PP i se situa a només 1,1 punts de diferència en intenció de vot, segons l’últim baròmetre de l’institut 40dB per a El País i la Cadena SER. Els socialistes aconsegueixen un 29,4% d’estimació, gairebé dos punts més que el mes passat, mentre que el PP d’Alberto Núñez Feijóo se situa en un 30,5%. Es tracta de la diferència més curta des de les eleccions generals del juliol del 2023, i "consolida una tendència de remuntada per part del partit de Pedro Sánchez, que sembla beneficiar-se del desgast del seu principal rival i de la divisió de la dreta", apunta el diari. Malgrat aquest avenç, el bloc conservador manté avantatge sobre l’esquerra. Sumant PP i Vox, la dreta acumula un 47,2% dels suports, que arribarien fins al 48,5% si s’inclouen els votants del moviment d’Alvise Pérez. En canvi, el bloc progressista (PSOE, Sumar i Podemos) es queda en un 38,9%. L’augment de Vox —que milloraria més de quatre punts respecte al 2023— contrasta amb la caiguda de Sumar i Podemos, que perden prop d’un 3% dels seus antics votants. "Tot i això, el PSOE és el partit que més fidelitza l’electorat i, alhora, més aconsegueix atraure suports procedents d’altres formacions de l’esquerra", sentencia el citat diari.
A la premsa conservadora també hi ha una enquesta, concretament a El Mundo, que titula: "El creixement de Vox frena al PP en arrabassar-li prop d'un milió de vots". El nou sondeig de Sigma Dos per a El Mundo confirma que el PP es manté com la força més votada, amb un 33,8% dels suports i 146 escons, però també evidencia una pèrdua de dinamisme en la seva estratègia d’ampliar base electoral. El partit de Feijóo retrocedeix sis dècimes en un mes i veu com Vox avança amb força, absorbint prop d’un milió de votants populars i situant-se amb el 15,9% dels vots i 53 diputats. Tot i així, una aliança entre PP i Vox sumaria 199 escons i garantiria majoria absoluta, mentre el desgast de la dreta moderada contrasta amb la fidelització creixent dels electors d’Abascal. Pel que fa al PSOE, els socialistes mantenen la segona posició amb un 27,2% dels suports i 109 diputats, sis punts i mig per darrere del PP. Malgrat les causes judicials que envolten figures pròximes a Pedro Sánchez i diversos contratemps parlamentaris, "el partit conserva una base estable d’electorat i resisteix l’erosió generalitzada de l’esquerra", admet el diari.
Finalment, a l'ABC, a més de la imatge dels integrants de la Flotilla tornant a casa, s'hi pot llegir: "El Congrés fa desistiment de funcions amb el CNI i no cita a seva la directora des de 2022". El diari conservador diu, sense embuts, que "les disfuncions del Congrés continuen acumulant-se". "A més de la incapacitat per aprovar lleis pròpies i bloquejar les del Senat, la Cambra baixa tampoc exerceix el control sobre l’activitat i els objectius anuals que el govern espanyol marca al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI)", afirma. Segons el diari, des de l’arribada de Pedro Sánchez a la presidència, el director del CNI només ha comparegut dues vegades davant del Congrés, i sempre per casos polèmics, no per supervisar regularment l’activitat del Centre, "com exigeix la llei", recorda. La directora actual, Esperanza Casteleiro, que ocupa el càrrec des del 2022, mai no ha estat convocada per informar dels objectius anuals, apunta. Què diuen la resta de portades d'aquest dilluns?