L’organització d’extrema dreta Manos Limpias ha presentat una denúncia davant la Sala Segona del Tribunal Suprem contra el president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, i la resta de magistrats que la setmana passada van avalar la llei d’amnistia; els sis que van imposar-se per majoria als cinc contraris a la norma pactada entre el PSOE i l’independentisme. És a dir, posa en el punt de mira la vicepresidenta del tribunal de garanties i ponent de la sentència, Inmaculada Montalbán, així com els seus companys Ramón Sáez, María Luisa Balaguer, Laura Díez i María Luisa Segoviano.
Segons l’escrit presentat per l’associació ultraespanyolista, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, els magistrats han dictat una sentència “sabent que és injusta” en interpretar “de forma grosserament errònia” que la Constitució permet tot allò que no prohibeix. El text està signat pel secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, i apunta que la interpretació que va fer el Constitucional obre la porta a “situacions esperpèntiques”. Assenyala, també, que aquesta norma atempta contra la independència judicial, la igualtat davant la llei, l’execució de sentències i l’Estat de Dret. Es tracta de l’enèsima querella que es presenta contra Conde-Pumpido; totes elles han estat fins ara arxivades.
L’aval del Constitucional a l’amnistia
La setmana passada, després de quatre dies de deliberació i de mesos d’estudi, el Tribunal Constitucional va concloure que la llei d’amnistia és constitucional i és compatible amb la separació de poders i amb la igualtat davant de la llei. Van complir-se els pronòstics i la majoria progressista va imposar-se per donar llum verda a la ponència elaborada per la vicepresidenta Inmaculada Montalbán i confirmar que la norma de l’oblit penal té cabuda dins la carta magna.
Amb sis vots a favor i quatre en contra, el Constitucional va rebutjar el gruix del recurs d’inconstitucionalitat del PP. A més, es va afegir que l’amnistia no vulnera el dret europeu sobre terrorisme i euroordres. Això sí, hi ha tres qüestions menors en les quals va donar la raó als populars: amplia el perímetre de la norma per incloure-hi també els detractors de la independència, delimita els fets amnistiables als comesos fins al novembre del 2023 (sense permetre que s’incloguin els que s’acabin d’executar posteriorment) i estableix que les acusacions populars també han de ser escoltades pel Tribunal de Comptes.
Els quatre magistrats conservadors, Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa, van presentar vots particulars. La decisió del Constitucional va arribar més d’un any després que el Congrés donés llum verda definitiva a la llei i que entrés en vigor un cop es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat.