Manel Pardo, director general de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments, presenta la seva tercera campanya forestal com a màxim responsable dels bombers amb novetats i els primers fruits d'un model que feia anys que requeria canvis. Catalunya afronta la seva primera campanya forestal sense guaites. Una decisió controvertida que és tot un repte que ha permès que entri en joc la nova tecnologia amb els recels obvis d'un tomb d'aquestes característiques.
Aquesta campanya arriben nous operatius i nous camions, llargament reivindicats. I també l'expectativa de com es mourà la ciutadania per la muntanya després de més de dos mesos de confinament. El primer cap de setmana de represa ja hi hagut un mort i fins ara els bombers han fet 15 rescats. Un feina que han de compaginar amb l'extinció del foc després de superar la Covid-19 i desinfectar més de 120 residències.
Foto: Sergi Alcàzar
Ha afectat d'alguna manera la Covid-19 a la campanya forestal?
Ha provocat un cert retard en les contractacions a part, nosaltres fem l'emergència dins l'emergència i ens obliga a adaptar tots els protocols a la pandèmia. De la mateixa manera que no podia venir gent de fora als parcs de bombers implica totes les racions amb tots els agents que hem de treballar. Hem d'assegurar el manteniment del propi serveis de Bombers, no podem quedar afectats perla pandèmia. Hem mirat de mantenir la mateixa estructura.
Quants efectius hi ha aquesta campanya?
Hi ha 2.000 bombers, més els més els 150 bombers de la nova promoció. No som els suficients que hauríem de ser, però hi arribarem. Hem de fer dues promocions de 250 bombers. 250 tot just han acabat el curs i l'altra promoció han de començar l'examen al setembre, tot i que havia de ser abans però amb la Covid-19 no ha estat de fàcil gestió. En total serem 3.200.
Aquesta campanya hi ha una renovació important i esperada dels vehicles de bombers...
263 vehicles lleugers que es presenten aquest juny, més dos bombes rurals pesants que venen a fer pràctiques a l'estiu per incorporar-les al cos.
Què són exactament aquests dos vehicles?
Son dos prototips que es posen a prova per veure realment funciona segons els condicionants tècnics que els vam donar. Volem veure que no falli res. Son BRP que porten bombes de 3.000 litres. Arriben de Sevilla, els posem a prova i els tècnics valoren si compleixen els requisits es fan la resta. Són més nous dels que tenim ara,. Tenen 4x4, són més reforçats, tenen més estabilitat sobre tot perquè aguanti certa inclinació si va per zona molt costeruda. Porten aire condicionat, tenen cinturons de seguretat pels 5 ocupants del vehicle. Hi ha caixa de reforç de l'estructura per si cau que els ocupants vagin més protegits.
Foto: Sergi Alcàzar
Aquella famosa frase 'els incendis s'apaguen a l'hivern', els incendis s'apaguen sempre
L'altra novetat és el desplegament de 9 bases EPAF. Què és exactament?
Són Equips de Prevenció Activa Forestal. Van néixer fa temps. Després d'analitzar totes les campanyes i de la manera que plantegem el nou model de destacionalització, que no hi ha una temporada més important que una altra, de manera que hem de treballar tot l'hivern, tot l'any. Hem de treballar tot l'any. Aquella famosa frase 'els incendis s'apaguen a l'hivern', els incendis s'apaguen sempre. Però llavors hem de fer polítiques perquè això s'aplica. I la millor manera hem cregut que era ampliar els EPAFS. Estan en 9 bases i es poden moure per tot el territori. I es dediquen a fer activitats més preventives i de suport als bombers de la logística i altres temes, com poden ser les basses d'aigua, la neteja de l'entorn de les basses d'aigua, ajudar a les cremes prescrites que es fan des del GRAF, sempre estan de suport. Per tal d'optimitzar recursos el que hem fet és reorganitzar els 74 Auxiliars d'Ofici Forestal més els 96 guaites forestals, que en total son 170 places durant els 3 mesos de la campanya forestal, ho hem reconvertit en 48 EPAF més 8 conductors durant tot l'any. El que hem fet és allargar la contractació de tota la gent el màxim possible perquè poguem treballar tot l'any i poguem fer justament allò que dèiem que s'havia de fer però que en general no es feia.
Serà per tant la primera campanya forestal sense guaites...
Tot això ve de l'any 1990. Ja fa dos anys es va encarregar un informe a Forestal Catalana sobre la situació de les 48 torres de guaita. L'any passat, de les 48 torres de guaita, 11 no es va presentar ningú. L'estudi defineix quin és l'àmbit de visibilitat de la torra, si compleix les condicions laborals, si és capaç de veure els 360 graus o només una mica... fa un anàlisi i determina que de 48 torres, 11 sí que es poden considerar torres de guaita forestal i que la resta no, i que han de set sotmeses a reparacions, més inversions, o netejar entorn... Mirem quants són els avisos que arriben durant els anys dels guaites i decidim -decisió molt més tècnica que política- que aquesta figura la podem derivar a altres figures molt més actives en la prevenció. Son contractacions de 3 mesos que passem a anuals, sempre que compleixin tots els requisits, i sinó, els hi diem que hem de trobar una sortida. Ningú se'n va al carrer.
Foto: Sergi Alcàzar
Malgrat no tenir guaites, val la pena tota la inversió i tota la optimització amb la campanya que estem fent
Sense guaites es pot atacar el foc ràpid? Qui detectarà la columna de fum?
Hem posat càmeres de vigilància en 15 punts que vigilen 365 dies, 24 hores. Aquestes imatges venen a la sala de control. Evidentment, a part de la població que fa els avisos, en 10 anys només hem rebut 37 avisos d'un total de més de 5.000 incendis. Això ho situa en un percentatge molt baix. Ara tenim vigilància durant tot l'any i tota la nit. Això posat en una balança ens va fer prendre la decisió. Considerem que és la millor acció. Ara tenim 15 punts i a partir del setembre en posem 15 més amb una cobertura molt més àmplia de la que tenien els guaites. Amb una tecnologia diferent i derivant els recursos humans on creiem que és més necessari. El model neix amb el projecte Bombers 2025 i de com enfocar les situacions de diferent manera. Malgrat ningú mai està content amb tot, malgrat no tenir guaites, val la pena tota la inversió i tota la optimització amb la campanya que estem fent.
Aquest és el gran canvi d'aquesta campanya forestal?
El que estem fent és adaptar-nos a tot el que suposa el canvi climàtic. Que els incendis siguin tot l'any ens obliga a treballar diferent. El model fins ara sempre era el mateix. Val la pena reforçar coses i certes figures han quedat desfasades, que en el seu moment eren útils. Amb les condicions i limitacions que tenim el que toca és optimitzar al màxim. Un canvi és aquest, i l'altra és la gestió forestal. Nosaltres hem de poder treballar a l'hivern tota la gestió forestal i planificar com volem que sigui el bosc per no trobar-nos en certes dificultats en diferents incendis.
Fins on arriba la feina del bomber i fins on la de l'agent rural?
Es treballa conjuntament en determinar com ha de ser el bosc. Si deixem créixer el bosc de la manera que està creixent no sempre podem assegurar una intervenció que porti a bon port. Una cosa són els materials d'intervenció i l'altra és la massa, el combustible i la continuïtat, tant sigui horitzontal com vertical. Nosaltres, amb els materials que tenim, ens interessa que el bosc compleixi una sèrie de condicions. Hi ha una figura que és el Punt Estratègic de Gestió, que es treballa en l'àmbit forestal, i tots treballem en aquesta línia conjuntament. Però necessitem planificar una mica més. Encara vam tenir sort a les primeres hores de l'incendi a la Torre de l'Espanyol, el dibuix que tenia el terreny i que estava gestionat i que, majoritàriament, era agrícola, i això ens va permetre poder-lo atacar fàcilment, sinó el foc hagués corregut fàcil i ràpid.
Foto: Sergi Alcàzar
Com preveieu aquest estiu?
Amb les pluges que han vingut, fantàstic. El tema està en que si això tindrà continuïtat o no. D'entrada ens va molt bé, que plogui sempre va bé, però a posterior, si no plou després podem tenir una part d'estiu una mica complicat. Tot i la pluja que ha caigut ja hem tingut alguns incendis de camps de cereals, però ja forma part de la lògica de l'estiu, però si va plovent, cap problema, sinó doncs, podem tenir certs problemes sobretot perquè hi ha molt combustible disponible i el que farà és fer corre ràpid el foc i si a sobre van acompanyats de vent, pitjor.
El factor humà en els incendis és molt important i estem davant un estiu post Covid-19, de represa, que podria portar més activitat als boscos. Què preveieu?
Ens preocupa la presència del ciutadà al bosc i que pugui produir foc per un descuit i la intervenció nostra perquè s'hagi fet mal. Quanta més gent a la muntanya sempre tenim més actuacions d'assistència. Aquesta segona part la tenim prevista, i la primera, estem treballant amb Protecció Civil perquè la gent sigui més responsable i faci més auto protecció. I aquest és el missatge que es agradaria que arribés a la gent. Intentar no ser gaire aventurers o gaire agosarats, intentar fer les coses amb prudència, i sobretot, si veuen alguna columna de fum, un foc, o algú que fa alguna bestiesa, comunicar-ho el més ràpidament possible per actuar.
Però és un estiu atípic. Això farà que hi hagi més activitat al bosc?
Depèn del comportament turístic. No sabem si el turisme és només de km0, mobilitat interna, sempre estan més conscienciats. Depèn del turisme que vingui i de moltes circumstàncies que nosaltres ara no les tenim totes.
Durant el confinament els bombers van fer diferents tasques, la més important la de control i desinfecció. Seguireu amb aquesta feina o ara queda aparcada?
Sempre que el Departament de Salut ens demani la intervenció, per qualsevol afectació per la pandèmia, nosaltres estem a la seva disposició per fer el que calgui. Com estem a disposició per a qualsevol incidència. La nostra cartera de serveis no només són els incendis forestals, fem actuacions que van més enllà. L'incendi forestal acaba sent un 13% de les actuacions dels bombers. Sobretot a l'estiu, la resta d'actuacions també s'incrementen: les assistències de persones, assistències tècniques, salvaments, etc... Tot incrementa.
Foto: Sergi Alcàzar
Com ha viscut el cos de bombers el confinament?
Un dels primers objectius era aconseguir que el sistema propi de bombers no col·lapsés. Que no ens veiéssim afectats i haguéssim de tancar parcs, perquè si haguéssim tingut una afectació gran haguéssim hagut de tancar. En aquest cas només ens ha passat tancar un dia a Manresa i un altre a la Jonquera, però hem pogut aguantar tot el sistema i l'afectació ha estat molt menor que a la societat en general. I la tasca que ens han encarregat des de Salut a les residències i centres assistencials, fèiem la valoració de quina era la situació i tot el que requeria convertir el centre en zones netes i no, i aproximadament hem fet 120 intervencions i crec que hem pogut ajudar molt a un sector que va quedar molt afectat per la pandèmia.