La represa de l'activitat parlamentària després de l'estiu també significa el retorn de les comissions. I aquest dimarts, s'ha celebrat una nova reunió de la comissió del deute històric de l'Estat amb Catalunya, que ja va posar-se en marxa a principis de maig i, des d'aleshores, s'ha trobat en tres ocasions per escoltar les opinions d'experts en la matèria. Avui ha estat el torn de Guillem López Casasnovas, doctor en economia pública per la Universitat de York i catedràtic d'economia de la UPF, i Marta Espasa, doctora en economia i professora d'hisenda pública de la Universitat de Barcelona i secretària d'Hisenda del Departament d'Economia i Hisenda. Tots dos han passat pel Parlament i han ajudat a evidenciar algunes de les principals mancances de l'Estat envers Catalunya.
Primer ha estat el torn de Casasnovas, qui des del primer moment ha volgut deixar clar que a ell li "trontolla" l'expressió 'deute històric', però sí que s'ha agafat al terme 'dèbit de responsabilitat' per part de l'Estat. Així, l'economista ha assenyalat que el govern central engega polítiques curtterministes i "de qui dia passa any empeny", les quals tenen conseqüències sobre el teixit productiu a casa nostra, però també més enllà. "Per culpa de que no hi hagi una acció prou forta a Catalunya, l'economia espanyola no creix tant com podria, i això afecta el benestar de tots els espanyols", ha advertit. Una mancança que s'evidencia no només en termes econòmics, sinó també en altres matèries, com ara no comptar amb el capital humà català. "Només cal veure què representa Catalunya en molts àmbits en contraposició amb la seva poca presència en òrgans de decisió del govern central", ha afegit.
Així, i en la línia d'assenyalar la poca acció del govern central a Catalunya, Casasnovas també ha destacat que el dèficit fiscal "va molt més enllà" de la qüestió relacionada amb el finançament autonòmic. "Pots reequilibrar el finançament autonòmic i mantenir el dèficit fiscal, perquè també hi ha l'acció directa de l'Estat amb les seves competències al territori", ha dit. Això, segons ell, demostra que el sistema fiscal que impera a l'Estat espanyol és lluny de ser federal. "Federal vol dir pacte, vol dir sobirania fiscal compartida. Si aquesta és la interpretació, no es pot dir que Espanya sigui un país federal".
La seva valoració ha estat molt ben rebuda pel diputat de Junts, Joan Canadell, i pel d'Esquerra Republicana, Lluís Salvador, que han volgut interrogar-lo en alguns dels seus punts. Sobre la possibilitat de renovar el sistema de finançament, que va caducar fa gairebé una dècada, ha assegurat que ara mateix les converses estan lluny de reprendre's pel context actual, marcat per la situació econòmica i preelectoral. Ara bé, més enllà del finançament autonòmic Casasnovas també ha exigit fixar-se en altres qüestions, com ara l'endarreriment de l'Estat en l'execució de les inversions i la decisió de no comptar amb el talent català. "Són més importants aquestes dues coses per la perspectiva de futur que no pas si el finançament autonòmic augmenta una mica". És per això que encara el futur amb cert pessimisme: "Estem en un embús".
Per la seva banda, Marta Espasa s'ha centrat a comentar la descentralització impositiva, afirmant que són els governs "subcentrals" els que han de tenir més paraula per poder "adequar-se millor a les preferències i necessitats territorials", cosa que l'Estat no aconsegueix fer. Com a conclusions, ha lamentat que la Generalitat disposa d’un nivell d’autonomia fiscal molt baix, que no li permet adequar la fiscalitat a les necessitats i preferències dels ciutadans de Catalunya. A més, ha assenyalat que cal incrementar aquesta responsabilitat fiscal i avançar cap a un model de plena capacitat normativa, de gestió i recaptació de tots els tributs generats a Catalunya, així com garantir la no-recentralització dels impostos cedits i propis, en el sentit que les mesures que prengui l’estat no erosionin l’escassa autonomia tributària que disposa la Generalitat.
Crítiques al govern d'Ayuso
Més enllà, tots dos experts han llançat dards contra la gestió econòmica del govern d'Isabel Díaz Ayuso a Madrid i com exemplifica el caràcter centralista espanyol. Espasa ha dit que es tracta "d'un cas únic al món que una capital d'Estat faci aquesta competència tan agressiva", la qual ha dit que és causa d'un model que concentra els poders públics i privats a la capital. "Els governs espanyols han potenciat aquesta capitalista, fent política de dúmping fiscal". Similarment, Casasnovas s'hi ha referit breument, acusant el govern autonòmic de dir-se liberal quan "no respecta" les normes espanyoles. "Accepten l'harmonització fiscal europea i no l'espanyola. Són contradiccions que insulten a la intel·ligència".